Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC i la política educativa del Tripartit (cat/cast)

[Traducción al castellano]

Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC i la política educativa del Tripartit

Un éxit rotund: “després direu que només érem deu”

Exitosa i multitudinària jornada de vaga a l’ensenyament públic català, amb 80.000 manifestants a Barcelona i diversos milers més si sumem els de Tarragona, Tortosa, Lleida i Girona. La manifestació de Barcelona ha superat la xifra de les dues jornades de vaga anteriors (el 14 de febrer i el 13 de novembre de l’any passat), diguin el que diguin la guàrdia urbana i la Conselleria que, com sempre, intenten minimitzar-la, amb la col·laboració activa dels mitjans de comunicació que els són afins. Una dada, però, és categòrica i incontrovertible: quan la capçalera de la manifestació arribava a l’alçada de Jaume I, girant cap a la Plaça S. Jaume, la cua encara estava sortint de la Plaça Universitat. És ridícula, i una mostra més de la prepotència del Tripartit, la xifra de 23.000 manifestants que dóna la guàrdia urbana, el cos policial a les ordres del PSC del conseller Maragall i del president Montilla.

Les maniobres prepotents, autoritàries i divisionistes del conseller i del Tripartit no han aconseguir el seu objectiu

El Tripartit, conscient del que es juga, durant les setmanes i dies previs a la vaga ha intentant desactivar-la utilitzant tot l’arsenal al seu abast. Des de “congelar” la provocadora i reaccionaria proposta d’ampliar la jornada laboral del professorat amb hores extres “voluntàries”, fins la imposició d’uns serveis mínims –per tercera vegada– que ni la dretana CiU s’havia atrevit a dictar mai, passant per les ja habituals declaracions sobre la irresponsabilitat del professorat per fer vaga i deixar les famílies sense escola pels seus fills i la prepotència, igualment habitual, de declarar que, es faci el que es faci, la LEC i els plans contra l’ensenyament públic seguiran endavant. Avui mateix, amb la manca d’escrúpols i la prepotència a què ens té acostumats, el conseller ha tornat a declarar que no alterarà els seus plans i que pensa dur-los endavant amb “la mateixa fermesa i contingut”.

“Maragall dimissió” i “No volem aquesta llei”

A la manifestació, que també ha comptat amb la presència&nbsp de pares i mares, el crit “Maragall dimissió” ha estat permanent i massiu al llarg de tot el recorregut, juntament amb altres referències a la gestió del conseller com ara “Maragall incompetent, Maragall prepotent”. El rebuig a la política educativa del Tripartit quedava també palès amb el “No volem aquesta llei”, “prou, prou, prou, massificació”, “més, més, més, més inversió”, “més inversió per l’educació”, “més autonomia és privatització”… juntament amb d’altres més generals com “sí que hi ha diners, els tenen els banquers”, “contra la LEC, vaga general”. Amb crits com ara “Més educació, menys repressió” i “Saura dimissió” els manifestants també han denunciat la brutal política repressiva del Tripartit contra les estudiants.

Durant la manifestació també s'ha difòs una crida a participar en la manifestació de dissabte 28 de març (17 hores, Plaça Universitat) convocada per la campanya&nbsp unitaria&nbsp «Que la crisi la paguin els rics».

Els estudiants també es manifesten: “Bolonya és una vergonya”

Diverses columnes d’estudiants, principalment universitaris però també de secundària, s’han sumat a la manifestació, denunciant les polítiques privatitzadores del Tripartit i el govern central –els plans de Bolonya, la LOU i la LEC— i la brutal resposta repressiva contra el moviment amb lemes com ara “Mossos, torturadors”, “Bolonya és una vergonya”…

I ara què?

La jornada de vaga i la manifestació han tornat a posar sobre la taula la necessitat de donar continuïtat al procés de lluita encetat, amb un calendari sostingut i unificat, que obligui el Tripartit a fer-se enrere en els seus plans, atenent a les demandes del professorat: retirada d’una LEC privatitzadora, jerarquizadora i desreguladora de les condicions laborals, increment suficient de la inversió en l’ensenyament públic per frenar el seu deteriorament i incrementar la seva qualitat (contractació i estabilitat del professorat, reducció de les ràtios d’alumnes per aula, inversió en nous equipaments i construccions…), millora de les condicions laborals del professorat (reducció horari lectiu)… D’altra banda també el moviment estudiantil està lluitant contra els privatitzadors i elitistes Plans de Bolonya, patint una dura repressió amb la intenció de debilitar-lo. Una jornada de vaga general a tot l’ensenyament públic –amb participació del professorat, els estudiants i el suport social dels col·lectius de pares i mares— podria ser la resposta adient a les polítiques educatives que tots i totes estem patint i que empitjoraran si els governs central i Tripartit se surten amb la seva.

Crònica: Teo Navarro




El joc brut de CCOO&nbsp i la doble moral «sindicalista»

A l’arribada&nbsp al carrer&nbsp Via Laietana un grup de manifestants amb banderes de Comissions Obreres rebia a la manifestació que havia sortit de Plaça Universitat amb pancartes de recolzament a la escola concertada: Concertada Si, Subcontractada No. Finalment aquests manifestants s’han sumat a la gran manifestació a favor de l’educació pública i de qualitat.

Podem veure, una vegada mes, com el sindicat CCOO segueix el joc al poder amb una doble moral. Per una part, essent un sindicat minoritari dins l’educació, visualment amb les seves banderes pagades pels mateixos treballadors mostraven un superioritat, per altra banda recolzen la lògica privada dins de la educació donant suport a l’escola concertada, la qual es la base de la LEC: normes privades per a l’escola subvencionada i pública.

Actualment, amb la crisi hem pogut veure com aquest sindicat, entre d’altres, s’ha venut a la patronal i al poder polític i econòmic, però a mes en aquest cas ha jugat un paper distorsionador a favor de l’ensenyament privat i concertat vinculat estretament amb la lògica de la LEC.

Col·laboració: Núria Rodríguez


Decenas de miles de manifestantes marchan en Barcelona contra la LEC y la política educativa del Tripartit

Un éxito rotundo: “después diréis que éramos cinco o seis”

Exitosa y multitudinaria jornada de huelga en la enseñanza pública catalana, con 80.000 manifestantes en Barcelona y varios millares más si sumamos los de Tarragona, Tortosa, Lleida y Girona. La manifestación de Barcelona ha superado la cifra de las dos jornadas de huelga anteriores (el 14 de febrero y el 13 de noviembre del año pasado), digan lo que digan la guardia urbana y la Conselleria que, como siempre, intentan minimizarla, con la colaboración activa de los medios de comunicación que les son afines. Un dato, sin embargo, es categórico y incontrovertible: cuando la cabecera de la manifestación llegaba a la altura de Jaume I, girando hacia la Plaza S. Jaume, la cola todavía estaba saliendo de la Plaza Universidad. Es ridícula, y una muestra más de la prepotencia del Tripartito, la cifra de 23.000 manifestantes que da la guardia urbana, el cuerpo policial a las órdenes del PSC del consejero Maragall y del presidente Montilla.

Las maniobras prepotentes, autoritarias y divisionistas del consejero y del Tripartito no han conseguir su objetivo

El Tripartito, consciente de lo que se juega, durante las semanas y días previos a la huelga ha intentando desactivarla utilizando todo el arsenal a su alcance. Desde “congelar” la provocadora y reaccionaría propuesta de ampliar la jornada laboral del profesorado con horas extras “voluntarias”, hasta la imposición de unos servicios mínimos –por tercera vez– que ni la derechista CIU se había atrevido a dictar nunca, pasando por las ya habituales declaraciones sobre la irresponsabilidad del profesorado por hacer huelga y dejar a las familias sin escuela para sus hijos y la prepotencia, igualmente habitual, de declarar que, se haga lo que se haga, la LEC y los planes contra la enseñanza pública seguirán adelante. Hoy mismo, con la falta de escrúpulos y la prepotencia a qué nos tiene acostumbrados, el consejero ha vuelto a declarar que no alterará sus planes y que piensa llevarlos adelante con “la misma firmeza y contenido”.

“Maragall dimisión” y “No queremos esta ley”

En la manifestación, que también ha contado con la presencia de padres y madres, el grito “Maragall dimisión” ha sido permanente y masivo a lo largo de todo el recorrido, junto con otras referencias a la gestión del consejero como “Maragall incompetente, Maragall prepotente”. El rechazo a la política educativa del Tripartito quedaba también patente con el “No queremos esta ley”, “Basta, basta, basta de masificación”, “más, más, más, más inversión”, “más inversión para la educación”, “más autonomía es privatización”… junto con a otros lemas más generales cómo “sí que hay dinero, los tienen los banqueros”, “contra la LEC, huelga general”. Con gritos como “Más educación, menos represión” y “Saura dimisión” los manifestantes también han denunciado la brutal política represiva del Tripartito contra las estudiantes.

Durante la manifestación también se ha difundido un llamamiento a participar en la manifestación del 28 de marzo (17 horas, Plaça Universitat) convocada por la campaña «Que la crisi la paguin els rics!».

Los estudiantes también se manifiestan: “Bolonia es una vergüenza”

Varias columnas de estudiantes, principalmente universitarios pero también de secundaria, se han sumado a la manifestación, denunciando las políticas privatizadoras del Tripartito y del gobierno central –los planes de Bolonia, la LOU y la LEC– y la brutal respuesta represiva contra el movimiento con lemas como “Mossos, torturadores”, “Bolonia es una vergüenza”….

¿Y ahora qué?

La jornada de huelga y la manifestación han vuelto a poner sobre la mesa la necesidad de dar continuidad al proceso de lucha en marcha, con un calendario sostenido y unificado que obligue el Tripartito a hacerse atrás en sus planes, atendiendo a las demandas del profesorado: retirada de una LEC privatizadora, jerarquizadora y desreguladora de las condiciones laborales, incremento suficiente de la inversión en la enseñanza pública para frenar su deterioro e incrementar su calidad (contratación y estabilidad del profesorado, reducción de las ratios de alumnos por aula, inversión en nuevos equipamientos y construcciones…), mejora de las condiciones laborales del profesorado (reducción del horario lectivo)… Por otra parte también el movimiento estudiantil está luchando contra los privatizadores y elitistas Planes de Bolonia, sufriendo una dura represión con la intención de debilitarlo. Una jornada de huelga general en toda la enseñanza pública –con participación del profesorado, de los estudiantes y el apoyo social de los colectivos de padres y madres– podría ser la respuesta adecuada a las políticas educativas que todos y todas estamos sufriendo y que empeorarán si los gobiernos central y catalán se salen con la suya.

Crónica: Teo Navarro


El juego sucio de CCOO y la doble moral «sindicalista»

A la llegada&nbsp a la Calle&nbsp Via Laietana un grupo de manifestantes con banderas de Comisiones Obreras recibía a la manifestación que había salido de Plaça Universitat con pancartas de apoyo a la escuela concertada; Concertada Si, Subcontratada No. Finalmente, estos manifestantes se han sumado a la gran manifestación a favor de la educación pública y de calidad.

Podemos ver, una vez mas, como el sindicato CCOO sigue el juego al poder con una doble moral. Por una lado, siendo un sindicato minoritario dentro de la educación, visualmente con sus banderas pagadas por los mismos trabajadores mostraban superioridad, por otro lado apoyan la lógica privada dentro de la educación dando soporte a la escuela concertada, la cual es la base de la LEC: normas privadas para la escuela subvencionada y pública.

Actualmente, con la crisis hemos podido ver como este sindicato, entre otros, se ha vendido a la patronal y al poder político y económico, pero además en este caso ha jugado un papel distorsionador a favor de la educación privada y concertada vinculada estrechamente con la lógica de la LEC.

Colaboración: Núria Rodríguez



COMUNICAT DE CGT


La jornada de vaga d’ahir, 19 de març, ha estat un èxit

Malgrat totes les tàctiques barroeres del conseller Maragall (congelació de les hores extres, carta al professorat, instruccions a les direccions negant possibles al•legacions als descomptes de la vaga…) la jornada de vaga del 19 de març ha estat un èxit, tant pel seu seguiment (un 80% de vaguistes) com per l’assistència massiva del professorat, estudiants i mares i pares a les manifestacions. En especial, les més de 80.000 persones a la de Barcelona. Ens hem de felicitar per la participació activa i la responsabilitat del professorat de l’ensenyament públic!

Aquestes dades demostren una vegada més la posició majoritària de la comunitat educativa en contra d’aquesta LEC i de la política educativa del Departament.

Us convidem a mantenir i reforçar les reunions a centres i zones per enfortir l`organització del moviment i estar atents a l`actitud del Conseller i el Parlament. Si es continua ignorant aquest clam, caldrà donar continuïtat a les mobilitzacions.

CGT Ensenyament






COMUNICAT DE PREMSA d'USTEC-STE's&nbsp (IAC)

Valoració jornada de lluita a l’ensenyament públic

USTEC·STEs (IAC), organització convocant (conjuntament amb la resta de sindicats) de la vaga i manifestacions del 19 de març, considera que la jornada ha estat un èxit de participació, tot&nbsp un clam en contra de la LEC i el conjunt de la política educativa del departament d’educació.

Avui, 19 de març no hi ha hagut activitat lectiva a Catalunya, més del 80% de professorat de primària ha participat activament a la vaga. Els IES han quedat buits per la vaga dels estudiants i la participació majoritària en més d’un 60% del professorat. Així doncs, una majoria àmplia del professorat, de les persones que estan dia a dia a les aules i que coneixen bé les escoles públiques, han dit No a l’actual política educativa del Departament i No a una Llei que consideren empitjorarà l’ensenyament públic.

Les manifestacions que han tingut lloc a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, han estat de les més majoritàries, aplegant a 100.000 persones entre professorat, estudiants, pares i mares.

La comunitat educativa en general ha tornat a mostrar la seva exigència de dimissió del conseller Maragall. Tant el professorat com amplis sectors de la comunitat educativa, considerem que el conseller no és un interlocutor vàlid per arribar a consens. La seva gestió, plena d’incompliments de mesures pactades,&nbsp ha provocat una pèrdua de credibilitat i de fiabilitat que l’incapacita per redreçar la situació i posar fi al conflicte. En aquest sentit apel·lem a la responsabilitat del president del govern Sr Montilla per posar fi a la cadena de despropòsits que està suposant la gestió del conseller Maragall i el seu equip.

USTEC·STEs fa una crida als grups parlamentaris a recollir el sentir de la comunitat educativa. Seria una irresponsabilitat pactar les esmenes mirant-se el melic els uns als altres i desoint el clam social. El consens de la llei s’ha de fer amb el professorat que l’ha de dur a terme i amb la comunitat educativa, situant la qualitat de l’educació pública per davant dels interessos&nbsp de les patronals privades. Tota la resta és deixar obert en el temps un conflicte permanent que es traslladarà al desenvolupament normatiu de la llei.

USTEC·STEs felicita al professorat, a l’alumnat, als pares i mares i a totes les persones que han fet possible aquesta defensa tant majoritària de l’educació pública i la seva qualitat, en contra de la nova Llei d’Educació.

USTEC·STEs espera que les veus que avui s’han manifestat siguin escoltades i, en cas contrari, aposta per continuar unitàriament les mobilitzacions.

Barcelona, 19 març 2009


http://www.sindicat.net/vaga/c19m.php


Crónica de Teo, Fotos y vídeos de Teo, Manel, Núria, Aníbal, Carlos y Oriol.&nbsp

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS