Demostino, discursos polítics (condemna al sistema polític)

Ciutadans del dem d’Artemísion! algú va dir: “la multitud segueix fàcilment la paraula d’un sol”, i això mateix, Oh, Atena! la d’ulls blaus, és allò que espere en aquestos moments.

La meua intenció, ínclits ciutadans, no és altra que la de fer-vos vorer la necessitat d’una revolució legislativa per així acabar amb eixos “degans” polítics de la indecència i la indignitat, amb eixes “llapasses” que s’aferren a la cadira política i no deixen medrar la saba nova… però, com collons se’n tenen d’anar amb els sous que cobren? diputats de quatre o cinc-mil euros mensuals, viatges, hotels, gasolina, autopistes, targes de crèdit… tot pagat!… i damunt ningú els controla!… ja poden venir crisis!

Ara, per a més martiri dels honestos, “s’arreglen”, amb sols 11 anys de cadira política, el 100% de la pensió mentre els ciutadans en necessiten 35. I els sous a perpetuïtat dels Presidents? A sant de què tot açò? De la democràcia? Doncs aquest exemple de democràcia, ciutadans, no és digne dels seus principis!

Oh, coix Vulcà! senyor del foc, ves construint trons a desdir, com aquell que li feres a la teua mare Juno, reina dels cels, per venjar-te d’ella, la qual, una vegada asseguda en ell, ja li era impossible eixir… Sí! Quan els tingues acabats, Oh, il·lustre artesà! cridaré a Zeus apleganúvols perquè s’emporte a tots aquestos artistes polítics per seure’ls en aquelles cadires, que són les que es mereixen!

 

Però, si fins i tot els inútils ens ixen cars! Sí! Aquestos que en són enviats als cementiris polítics d’assessors… allí, Oh, Hipnos! Oh, Tànatos! fills de la nit, s’inventen paraules perquè són incapaços de tenir cap idea! Ah ciutadans! També s’emporten tres o quatre mil eurets mensuals! I allà els tenim perquè ja molesten per a desenvolupar altres llocs més escaients pels recomanats amb la “toga càndida” que afavoriran més efectivament els interessos dels degans.

Tanmateix, haveu de saber, ciutadans, que hi ha uns altres per damunt de la jerarquia dels degans polítics, i no són aquells que fan “donacions” esporàdiques als partits, sinó eixos altres anomenats “empresaris finançadors particulars” amb dret i poder. Eixos són veritablement els que controlen! Eixos en són la causa per la qual les persones íntegres i honestes li agafen aversió a la política!

Ciutadans! no contempleu la política amb els ulls d’Homer, doncs, aquest era cec! Oh, Circe! filla d’Heli, converteix també a aquestos pocavergonyes en porcs, almenys que visquen dignament entre la merda que ens deixen!

Cada velada que s’acosten eleccions, aquestos polítics obliden la prudència a propòsit i ens ofereixen el següent  “tuacte”: partint del fet que en un mateix partit hi han diferents degans o barons, vegem com aquestos s’envolten d’afins, entre aquestos afins hi ha una lluita acarnissada (traïcions, suborns, deslleialtats, etc) per tal de mantenir les “cadires diputades” que guanyen o perden segons l’avinença que es tinga amb el degà reverenciat o, millor encara, amb l’empresari polític de torn al territori concret.

 D’altra banda, amb les llistes de poblacions econòmicament interessants, passa que l’empresari polític (que, si és dels forts, normalment té agafat dels collons al líder de torn) determina, ínclits ciutadans, quin o quins personatges sicaris (normalment “correveidiles”, atrevits, pocavergonyes, ineptes i demés “ganao” d’aquesta espècie que inclús arriben a ser diputats) poden presentar-se en llocs d’eixida. Clar! tot açò, si és necessari, es “democratitza” anunciant-se públicament en nom del consens (afins de l’empresari-afins ideològics).

Oh, Déus del Capitoli: Juno, Minerva i Júpiter! llanceu a la mar dintre un sac tancat amb un mico, una serp i un gall, a tota aquesta colla d’insensats i miserables! Perquè, aquestos, ciutadans de la Diana efèsia, tenen molt d’or, i amb l’or s’obrin totes les portes, incloses les de l’infern que donen pas a la devastació del nostre territori!

Oh, temps! Oh, costums! On sou? Quín mal hem fet els ciutadans honestos per a viure aquesta època de perversitat i corrupció?

Jo us juro pels dards d’Apol·lo, per les fletxes de Diana, per la llança de Minerva, per la maça d’Hèrcules i pels rajos de sol, que si tingués poder, acabaria , ciutadans, amb tot aquest sistema polític susceptible de corrupció: tot aquell que exercira la política sols la podria practicar durant vuit anys, passats aquestos, a viure de la pròpia professió! Però, no per aquesta causa cal deixar la política, la política ha de ser un servei del ciutadà al poble, i aquest la deu portar a terme ajudant als nous candidats desinteressadament, saba nova, que us deia abans.

Perquè, adoneu-se’n, ciutadans, que tots i cadascú de vosaltres, encara que ho negueu, sou immersos en aquesta gran mar o pèlag polític del qual formeu part activa en els seus projectes i ambicions, esdevenint-vos, obligatòriament, en usdefruit d’un ideal: aquell que resa el partit que ostenta el poder.

Però, desgraciadament, últimament portem les paperetes a les urnes electorals amb la mateixa finalitat que si portarem llenya al bosc. De què ens val en aquestes circumstàncies?

Qui de vosaltres, ínclits ciutadans, em pot justificar, em pot demostrar, la diferència en global procurada per polítiques gestionades per la dreta i l’esquerra quan han governat el nostre País?… És tot una punyetera continuïtat! Les ciutats, les muntanyes, els camps, no paren de créixer amb l’aliment, ja destructor, del formigó! Els ports no paren de guanyar-li terra a la mar. Les fàbriques, unes tanquen, altres se’n van. L’agricultura i la ramaderia agonitzen. La contaminació, la constant pèrdua de qualitat de vida per la saturació…

Oci, oci i oci! Serveis, serveis i serveis! Especulació, especulació i especulació! aquestos són, han segut, ciutadans, la causa del progrés… de l’empresari capitalista, dels bancs i d’aquesta colla de polítics indignes! Tot això ens ha portat a l’actual crisi de la qual nosaltres, els ciutadans, no tenim res a veure. Però, el més fotut de tot és que qui ens ha de treure del “forat” són els mateixos que l’han provocada… després d’haver rebut milers de milions d’euros en nom dels rescats, sinó, mireu a qui han ficat de ministre d’economia! Té collons la cosa!

I ara, feu allò que vulgueu, ahi us quedeu! Jo me’n vaig ben lluny, allà on corren les aigües, doncs, el temps és com l’aigua i jo no vull compartir amb tots vosaltres aquestes aigües estancades que fan pudor. Sí, amb tots vosaltres! Desgraciats! Que també en teniu delit per haver-los votat, sí! A lladres i pocavergonyes! I ara us queixeu? Aneu-se’n a la merda! Beneitons! Borregos!… (a Demostino “se li creuen els cables” i ha d’eixir a corre-cuita evitant que li caiguen a sobre d’ell tot tipus d’objectes que una multitud ofesa i cabrejada li llancen. Malgrat tot, mentre corre cames ajudeu-me , diu tot cridant: “no trobo a faltar l’aplaudiment dels ignorants!!”).

 

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS