Davant les eleccions catalanes del 25 de novembre (cat/cast)

Davant les eleccions del 25 de novembre

Per una candidatura de classe per l’autodeterminació i la sobirania catalanes, la unitat obrera, la fraternitat entre els pobles i una Europa socialista dels treballadors i els pobles

CARTA DE CORRENT ROIG ALS ACTIVISTES

Estem vivint un moment excepcional, marcat per l’explosió del moviment independentista, la crisi terminal del règim i l’aprofundiment de la crisi capitalista. Ens trobem dins d’un “espiral a la grega”, on els governs, a les ordres dels banquers i la UE, ens porten acceleradament a la ruïna social. En aquesta situació, la convocatòria d’eleccions anticipades del 25-N és un moment clau per a la política del país. Artur Mas, que fins al dia d’ahir fou el president d’un govern de guerra social contra el poble treballador de Catalunya, aliat del PP aquí i a Madrid, apareix ara com el gran líder que conduirà els catalans a la “plenitud nacional”. El president s’ha rentat les mans de les brutals retallades del seu govern, com si no anessin amb ell i fossin una mera conseqüència del dèficit fiscal amb l’Estat Espanyol. S’ha apropiat de la Diada de l’11 de Setembre i ha aixecat la bandera del referèndum d’autodeterminació. Amb aquest discurs i amb la promesa d’una vida millor, vol aconseguir la majoria absoluta que li deixi les mans lliures per maniobrar amb Madrid i Brussel•les, controlar el moviment independentista i prosseguir amb les retallades.

Però el referèndum d’Artur Mas no és un compromís sinó una promesa sense data límit ni definició clara. D’entrada, el Parlament va dir que es convocaria “prioritàriament” en la propera legislatura. Mas hi ha afegit que s’esperarà fins a tenir una “majoria indestructible”. És a dir, que no hi ha cap termini. Tampoc sap ningú la pregunta que es formularà al referèndum.. A sobre, Mas diu que serà legal, quan forçosament ha de topar amb la legalitat espanyola.

El president repeteix que ell no vol “ruptures”, res que posi en perill els interessos empresarials. Si pot, refarà el pacte constitucional amb l’Estat Espanyol (com volen els grans empresaris vinculats a La Caixa) i, si això no resulta possible, buscarà un Estat independent (com vol un sector d’empresaris grans i una majoria de mitjans i petits). Però, en qualsevol cas i per sobre de tot, es mantindrà dins la UE i l’euro. Vol dependre directament del capitalisme alemany i francès , sense intermediaris.

Com a bon aspirant a ser el millor alumne de Merkel, Mas també vol la majoria absoluta per continuar amb les retallades. El que canvia és el pes de l’argumentació: ara l’espoli fiscal ho justifica tot. Però l’argument té trampa, perquè la gran raó de les retallades és el pagament del deute públic als banquers, un deute cada cop més gran i més impagable, a mida que s’afegeixen els rescats bancaris i els interessos. Mentre no es repudiï el deute, amb dèficit fiscal o sense, les retallades no tindran final, com demostren Portugal, Grècia o Itàlia.

Quan barregen en el mateix sac els diners malbaratats en l’AVE i el subsidi d’atur dels jornalers andalusos (el PER) intenten culpar de les retallades catalanes als treballadors de les autonomies més castigades. Això és una indignitat que busca enfrontar-nos en el seu benefici. Però un treballador català té infinitament més punts en comú amb un jornaler andalús que amb el seu empresari o amb un Duran i Lleida amb suite de luxe a l’hotel Palace. Aquest joc alimenta també l’espanyolisme reaccionari de forces com “Ciutadans” que, com feien antigament els lerrouxistes, fan servir la demagògia social per enfrontar els assalariats segons el lloc de naixement i s’alineen amb el PP i l’Estat contra el dret dels catalans a decidir el seu futur. Amb tot aquest panorama, hi ha dues candidatures que recolliran el “vot útil” de l’esquerra. Una d’elles és ICV-EUiA, que aixeca la bandera contra les retallades. Però no podem refiar-nos d’una força que no repudia el Deute públic i que defensa seguir en la UE i l’euro. Sobre aquesta base no podem parar les retallades i la sobirania catalana resulta impossible. A més, ja els coneixem pel Tripartit. Amb ells podem fer unitat d’acció contra els governs, però no pas construir cap alternativa de classe i revolucionària.

L’altra candidatura és la de l’esquerra independentista: les CUP. A diferència d’ICV, no han tingut cap responsabilitat de govern, tenen un programa contra les retallades i estan en contra de pagar el Deute. Les CUP recolliran sens dubte un grapat de vots independentistes d’esquerra, en particular entre sectors combatius del jovent, amb els que cal treballar fraternalment. La candidatura de les CUP, però, té dos problemes importants: el primer és que no considera la necessitat d’una ferma unitat amb els treballadors de la resta de l’Estat per a la lluita comuna. El segon, la manca d’una definició explícita contra la UE. Amb dos punts no són intranscendents: doncs no hi ha sortida social ni nacional sense trencar amb la UE i sense unir forces amb la classe treballadora i els pobles ibèrics.

Per això pensem que cal una candidatura que deixi clares aquestes coses, que lluiti de manera conseqüent per l’autodeterminació i la sobirania de Catalunya, però sempre des de la defensa de la unitat de la classe obrera, de l’aliança fraternal entre els pobles de l’Estat, de la lluita per la ruptura amb la UE i per una Europa socialista dels treballadors i els pobles. Una candidatura que exigeixi del proper Parlament que, de manera sobirana, convoqui d’urgència i amb caràcter vinculant un referèndum d’autodeterminació per decidir el futur del país. Que pari les retallades i restableixi els drets socials suprimits. Que repudiï el Deute. Que pari els desnonaments i expropiï els pisos buits en mans dels bancs. Que aprovi un programa de rescat dels treballadors i del poble que comenci per repartir el treball i impulsar grans plans d’obres públiques i socials per crear massivament ocupació.

Sabem, però, que l’única manera d’imposar aquestes reivindicacions és a través de la lluita i de l’organització independent dels treballadors. Una organització des de baix que, quan arribi el moment, serà la base d’un govern dels treballadors i el poble.

Cal una candidatura partidària de no donar ni un dia de treva al govern Mas; que lluiti per unificar les lluites i per construir la Vaga General juntament amb la resta de l’Estat i d’Europa. La possible convocatòria de Vaga General d’aquest mes de novembre té una importància cabdal per enfrontar Mas i Rajoy.

Aquesta és la proposta que us fem des de Corrent Roig, impulsar una candidatura dels activistes que s’identifiquin amb aquesta orientació i de les organitzacions que la defensin. Ho fem plenament conscients que en les actuals circumstàncies, una candidatura així recollirà molts pocs vots. Però la seva importància no és tant els vots que traurà sinó si serveix per donar a conèixer aquest programa entre els treballadors i els joves, i si ajuda a construir una alternativa revolucionària que miri al futur. Això és el que volem discutir amb vosaltres.

Corrent Roig

 



Ante las elecciones del 25 de noviembre

Por una candidatura de clase por la autodeterminación y la soberanía catalanas, por la unidad obrera, la fraternidad entre los pueblos y una Europa socialista de los trabajadores y los pueblos

CARTA DE CORRENT ROIG A LOS ACTIVISTAS

Estamos viviendo un momento excepcional, marcado por la explosión del movimiento independentista, la crisis terminal del régimen y la profundización de la crisis capitalista. Nos encontramos en plena “espiral a la griega”, donde los gobiernos, a las órdenes de los banqueros y la UE, nos llevan aceleradamente a la ruina social.

En esta situación, la convocatoria de elecciones anticipadas del 25-N es un momento clave para la política del país. Artur Mas, hasta ayer presidente de un gobierno de guerra social contra el pueblo trabajador de Catalunya, aliado del PP aquí y en Madrid, aparece ahora como el gran líder que conducirá los catalanes a la “plenitud nacional”. Se ha lavado las manos de los brutales recortes de su gobierno, como si no fueran con él y fueran una mera consecuencia del déficit fiscal con el Estado Español. Se ha apropiado de la Diada del 11 de Septiembre y ha levantado la bandera del referéndum de autodeterminación. Con este discurso y con la promesa de una vida mejor, quiere conseguir la mayoría absoluta que le deje las manos libres para maniobrar con Madrid y Bruselas, controlar el movimiento independentista y proseguir con los recortes.

Pero el referéndum de Artur Mas no es un compromiso sino una promesa sin fecha límite ni definición clara. De entrada, el Parlament dijo que se convocaría “prioritariamente” en la próxima legislatura. Mas ha añadido que esperará hasta tener una “mayoría indestructible”. Es decir, que no hay ningún plazo. Tampoco nadie sabe la pregunta que se formulará en dicho referéndum. Encima, Mas dice que será legal, cuando forzosamente tiene que topar con la legalidad española.

Artur Mas repite que él no quiere “rupturas”, nada que ponga en peligro los intereses empresariales. Si puede, rehará el pacto constitucional con el Estado español (cómo quieren los grandes empresarios vinculados a La Caixa) y, si esto no resulta posible, buscará un Estado independiente (cómo quiere un sector de empresarios grandes y una mayoría de medios y pequeños). Pero, en cualquier caso y por encima de todo, se mantendrá dentro de la UE y el euro. Quiere depender directamente del capitalismo alemán y francés, sin intermediarios.

Como aspirante a mejor alumno de Merkel, Mas también quiere la mayoría absoluta para continuar con los recortes. Lo que cambia es el peso de la argumentación: ahora el expolio fiscal lo justifica todo. Pero el argumento tiene trampa, porque la gran razón de los recortes es el pago de la Deuda pública a los banqueros, una deuda cada vez más grande y más impagable, a medida que se añaden los rescates bancarios y los intereses. Mientras no se repudie la deuda, con déficit fiscal o sin él, los recortes no tendrán final, como demuestran Portugal, Grecia o Italia.

Cuando mezclan en el mismo saco el dinero derrochado en el AVE y el subsidio de paro de los jornaleros andaluces (el PER), intentan culpar de los recortes catalanes a los trabajadores de las autonomías más castigadas. Esto es una indignidad que busca enfrentarnos en su beneficio. Pero un trabajador catalán tiene infinitamente más puntos en común con un jornalero andaluz que con su empresario o con un Duran i Lleida con suite de lujo en el hotel Palace. Este juego alimenta también el españolismo reaccionario de fuerzas como “Ciutadans” que, como hacían antiguamente los lerrouxistas, usan demagogia social para enfrentar a los asalariados según el lugar de nacimiento y se alinean con el PP y el Estado contra el derecho de los catalanes a decidir su futuro.

Con este panorama, hay dos candidaturas que recogerán el “voto útil” de la izquierda. Una de ellas es ICV-EUiA, que levanta la bandera contra los recortes. Pero no podemos fiarnos de una fuerza que no repudia la Deuda pública y que defiende seguir en la UE y el euro, porque sobre esta base no podemos parar los recortes y la soberanía catalana resulta imposible. Además, ya los conocemos por el Tripartito. Con ellos podemos hacer unidad de acción contra los gobiernos, pero no construir ninguna alternativa de clase y revolucionaria.

La otra candidatura es la de la izquierda independentista: las CUP. A diferencia de ICV, no han tenido ninguna responsabilidad de gobierno, tienen un programa contra los recortes y están en contra de pagar la Deuda. Las CUP recogerán sin duda un puñado de votos independentistas de izquierda, en particular entre sectores combativos de la juventud, con los que hay que trabajar fraternalmente. La candidatura de las CUP, sin embargo, tiene dos problemas importantes: el primero, que no considera la necesidad de una firme unidad con los trabajadores del resto del Estado para la lucha común. El segundo, la carencia de una definición explícita contra la UE. No son puntos cualesquiera: no hay salida social ni nacional sin romper con la UE y sin unir fuerzas con la clase trabajadora y los pueblos ibéricos.

Por eso pensamos que hace falta una candidatura que deje claras estas cosas, que luche de manera consecuente por la autodeterminación y la soberanía de Cataluña, pero siempre desde la defensa de la unidad de la clase obrera, de la alianza fraternal entre los pueblos del Estado, de la lucha por la ruptura con la UE y por una Europa socialista de los trabajadores y los pueblos. Una candidatura que exija del próximo Parlamento que, de manera soberana, convoque con urgencia y carácter vinculante un referéndum de autodeterminación para decidir el futuro del país. Que pare los recortes y restablezca los derechos sociales suprimidos. Que repudie la Deuda. Que detenga los desahucios y expropie los pisos vacíos en manos de los bancos. Que apruebe un programa de rescate de los trabajadores y del pueblo que empiece para repartir el trabajo e impulsar grandes planes de obras públicas y sociales para crear masivamente ocupación.

Sabemos, sin embargo, que la única manera de imponer estas reivindicaciones es a través de la lucha y de la organización independiente de los trabajadores. Una organización desde bajo que, cuando llegue el momento, será la base de un gobierno de los trabajadores y el pueblo.

Hace falta una candidatura partidaria de no dar ni un día de tregua al gobierno Mas; que luche para unificar las luchas y construir la Huelga General junto con el resto del Estado y de Europa. La posible convocatoria de Huelga General en noviembre tiene una importancia clave para enfrentar Mas y Rajoy. Esta es la propuesta que os hacemos desde Corriente Roja, impulsar una candidatura de los activistas que se identifiquen con esta orientación y de las organizaciones que la defiendan. Lo hacemos plenamente conscientes que en las actuales circunstancias, una candidatura así recogerá muy pocos votos. Pero su importancia no es tanto los votos que sacará sino si sirve para dar a conocer este programa entre los trabajadores y los jóvenes y si ayuda a construir una alternativa revolucionaria que mire al futuro. Esto es el que queremos discutir con vosotros.

Corrent Roig

Enlace con el artículo

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS