Publicado en: 24 octubre, 2015

Davant la investidura de Govern: Aprofundir la crisi amb l’estat, Mas no. Mobilització pel pla de xoc

Por Lucha Internacionalista

La situació del Parlament després del 27S deixa la CUP- CC com a clau per permetre o no la formació del govern de Junts pel Sí. Possiblement aquesta no és la única possibilitat, no és impossible que aquest suport pogués estar en mans del PSC.

La situació del Parlament després del 27S deixa la CUP- CC com a clau per permetre o no la formació del govern de Junts pel Sí. Possiblement aquesta no és la única possibilitat, no és impossible que aquest suport pogués  estar en mans del PSC, a canvi de cessions mútues per tal de preparar un nou marc d’acord autonòmic després de les generals del 20 de desembre. Però ara això està lluny. Aquesta posició de la CUP-CC és extraordinàriament positiva, però obliga a no fallar i aprofitar-la en favor de les classes treballadores. La nostra posició que hem defensat dins la CUP-CC de què formem part es pot  resumir en:

1.- Validar el resultat del 27S que consolida la decisió majoritària de ruptura amb l’estat i iniciar un procés constituent de la República Catalana. L’objectiu d’aquest Parlament ha de ser posar data a la proclamació de la República Catalana i la constitució d’una assemblea Nacional Constituent. Vetllarem per tal que això no acabi en un nou projecte autonomista de Pacte fiscal. No necessitem unes noves eleccions plebiscitàries, ni passar pàgina amb unes que no ho siguin, ni volem una possible reorganització de la burgesia, ni tampoc una segona opció a JxS, ara amb la pressió de l’Estat contra Mas per intentar arrabassar els vots que li permetin governar en minoria. És important aprofundir la crisi amb l’estat fent efectiva al Parlament la majoria independentista que ha sortit del 27S. No és casual que l’opció de noves      eleccions      estigui encapçalada per C’s i els mitjans més centralistes, ells volen esborrar els resultats del 27S, esborrar el plebiscit i la ferida que obre en les institucions del règim: nosaltres no ho volem.

Per tant estem per que es pugui formar govern i no tornem a anar a eleccions anticipades. Permetre la investidura d’un govern JxS passa per què la CUP-CC cedeixi els 2 vots que necessita JxS i deixi 8 en abstenció, però no pot ser a qualsevol preu.

No és possible que la CUP-CC avali la investidura d’Artur Mas o dels sectors de Convergència directament relacionats amb retallades i corrupció. No es pot pagar el preu de desdir-nos del compromís de no votar Mas. No es pot decebre un sector de la classe obrera catalana i dels joves que rebutgen amb tota la raó Mas com el principal responsable de la política de retallades, ni dels qui no es fien d’anar ajornant un posicionament clar de ruptura amb l’Estat. Certament canviar Mas no garanteix un canvi de política, però quan la lluita obrera exigeix dimissions i hi ha ministres que cauen, això augmenta la confiança de la gent i debilita la burgesia catalana.

Però és més, aquesta condició prèvia neix avalada per la formació de JxS. Si com diuen no poden renunciar a Mas perquè és el referent indiscutible, aleshores per què no el van posar de cap de llista? La resposta és que no el van posar perquè necessitava una cobertura, un doble paraigua protector: un de la «societat civil» (Omnium, ANC…) per convèncer a un sector que no es refia d’Artur Mas que el procés independentista no acabarà en el dia de la marmota, sinó que el procés va endavant i no hi ha volta enrere. I un segon paraigües de cap de llista, a un Romeva i no a Mas al capdavant -esquerranitzant el discurs- per evitar que sobre la candidatura caigués el balanç desastrós per les classes populars catalanes del Govern Mas. Efectivament Mas fa perdre vots i crea un merescut rebuig, per això el van amagar i és incompatible amb la voluntat d’eixamplar la base social de l’independentisme. Si JxS respon a tota aquesta argumentació negant- se a retirar Mas i acaben en eleccions anticipades, serà evident que la burgesia catalana posa per davant el seu control polític a l’avanç del procés.

2.- No a un acord de govern, ni de legislatura, ni «gobernabilitat». Una cosa és que la CUP-CC pugui donar dos vots i 8 abstencions a la investidura d’un membre que proposi JxS i una altra molt diferent que pugui acordar mesures de govern. Hi ha la temptació que pressionant i aprofitant ara que necessiten els dos vots es pugui obtenir alguna altra mesura a favor de les classes populars. Però aquesta avantatge després es pot pagar molt cara. En quatre dies el nou govern estarà preparant pressupostos i tornarà a necessitar dos vots, i abans estarà avançant la privatització sanitària amb el Consorci Sanitari de Lleida… i també necessitarà com a mínim els dos vots. La CUP-CC necessita i necessitarà al dia següent de formar govern les mans lliures per poder ajudar la mobilització per imposar el pla de xoc o d’emergència social. Aquest pla no sortirà de les meses de negociació con JxS.

La CUP-CC no ha d’entrar a negociar amb CDC i ERC cap pla de govern. No pot entrar en el Govern, ni acordar cap pacte de legislatura ni de «gobernabilitat», ni cap treva, ni podem sortir com la crossa de JxS. No hem de crear ni una sola expectativa ni il·lusions en aquest govern. Necessitem mantenir una independència completa d’aquest govern, perquè seguirà sent un govern burgès controlat per Convergència i ERC, les dues forces responsables en els darrers anys de la més gran retallada i privatització dels serveis públics, i per tant una amenaça a les classes populars. Necessitem un pla de xoc, però aquesta necessitat social urgent no serà el resultat de cap negociació amb CDC-ERC. D’una negociació, i amb la correlació de forces sortida del 27-S no és possible pretendre que sigui el Govern CDC-ERC qui, voluntàriament, millori la situació de la gent treballadora: seria com demanar a la guilla que prengui cura de les  gallines.  No  es  tracta de «minimitzar» la política neoliberal del govern o treure algunes polítiques assistencials per acabar acceptant. No només no ens fiem d’aquest govern CDC-ERC per arribar a la República Catalana, sinó que aquest govern segueix sent una amenaça pels interessos de la classe treballadora catalana: el nostre compromís és lluitar en favor de les classes populars i des del primer dia per un pla e xoc o d’emergència. Els nostres dos vots a favor de JxS haurien de ser com aquell que recomanava Lenin que «volia sostenir a Henderson amb el seu vot com la corda sosté el penjat». Volem que siguin les classes populars i no l’estat espanyol qui els faci fora per construir un Govern dels Treballadors/es.

3.- Crida a la constitució d’una mesa Nacional per un Pla de xoc o emergència social. Sense esperar a un acord per a la investidura cal portar al carrer la lluita per un pla de xoc que és urgent i només serà possible des de la mobilització de les classes populars. La CUP- CC no hem d’esperar que es resolgui la situació al Parlament per fer una crida a partits, sindicats, organitzacions dels i de les treballadores, populars, de joves, marees… per a discutir el pla   de xoc o d’emergència, constituir una Plataforma unitària o Mesa Nacional per consensuar l’inici d’un calendari de mobilitzacions. Mesures urgents com ara: 1) Aturada immediata de les privatitzacions ó de la sanitat pública (Consorci de Lleida…). Recuperació ATLL, rescat públic de l’aigua. 2)Renda mínima per a tots/ es les aturades. Prohibició dels acomiadaments. 3) Prohibició de desnonaments mentre s’elabora una llei garantint que cap persona queda sense sostre. 4) Compromís de recuperació de la despesa de l’educació i sanitat pública als nivells anteriors a les retallades. Els diners que calen per fer front aquestes necessitats socials urgents han de sortir –entre d’altres- d’aturar el pagament del deute i desconèixer l’article 135 de la Constitució.

Aquests punts urgents, imprescindibles per la classe treballadora catalana i que comporten inevitablement l’enfrontament amb l’estat i la lògica capitalista, no seran el resultat de l’aritmètica parlamentària, sinó que es guanyaran al carrer amb la mobilització, per això tota la dinàmica parlamentària s’ha de posar al seu servei. Cal també una crida a la solidaritat d’altres treballadors/es i pobles que han manifestat la simpatia per la nostra lluita, tot preparant la resposta davant pressions, sancions i repressió de l’Estat.

16 d’octubre de 2015

Mª Esther del Álcazar

Lluita Internacionalista

-->
COLABORA CON KAOS