Crònica del mercat medieval de vic

14

Crònica del mercat medieval de Vic

Mai recordo què he fet en anys anteriors durant el pont que se’ns presenta a principis de Desembre. El temps passa tant ràpid que simplement m’ho trobo a sobre!

Aquest matí he sortit a comprar compreses pel centre de Vic però he caigut que no n’hi havia en aquella època… I ara què faig? Crec que em quedare passejant per aquests carrers tan especials en aquestes dates. Hi ha gent de tot arreu i pertot, gairebé no es pot ni caminar! Però realment no m’estranya perquè es tracta d’un dels mercats medievals més famosos d’Europa.  S’hi agrupen des de curiosos fins a gent que simplement vol fer les seves compres de nadal, i això fa que et vinguin ganes de tenir un bon carro i un parell de caballs per poder circular amb tranquil·litat.

I és que realment no cal imaginació per transportar-se a una altre època. Les ganes de la població de fugir dels temps actuals encara hi ajuden més, però no em refereixo a això. Tots, o gairebé tots els carrers de Vic són temporalment transportats a l’edat mitjana. No pots fugir de la transformació d’aquesta ciutat que viatja en el temps. És molt bonic veure la diversitat de gent que s’ajunta en aquests actes.

Aquests dies els nens no mengen llaminadures al parc, mengen bons formatges i fuets amb un bon tros de pa gairebé més gros que la seva esquena. Tots ben junts, vestits per l’ocasió somriuen i estan distrets amb els espectacles que s’ofereixen als diversos punts de Vic. Al passeig un enamorat diu bestieses a la seva Dulcinea, que avergonyida intenta fugir. A la plaça de la Catedral un grup de joves escenifica la persecució del que sembla ser una bruixa…Al pont medieval (que per lògica geogràfica i històrica hauria de ser el punt més àlgid d’aquesta transformació temporal) hi ha un concurs de tir amb arc. Les fletxes cremant, calen foc als flocs de palla de sota el pont. La gent aplaudeix als joves intèrprets, tot i que aquests no surten del seu paper; per uns dies se senten autènticament com arquers de l’exèrcit de la seva ciutat. Se senten? No, ho són. És responsabilitat seva romandre en aquesta època medieval que crea un ambient màgic que embolcalla la ciutat de Vic. Arran del riu diferents mostres d’artesania, des de professionals que treballen amb cuir, ferraters que fan ferradures per un caball que els mira de reüll, nucli de l’espectacle…

Una mostra d’algunes eines que utilitzaven antigament per torturar ens fa tornar als temps reals. Sí, potser abans era molt bèstia tot plegat. Potser ara torno a considerar aquella època com una època ‘salvatge’, amb aquests instruments de tortura…

Però tampoc cal anar gaire lluny per veure una violència més exagerada, potser ens porta a una mort més lenta, potser és el camí de la degradació humana…Però puc assegurar que molts caps de família preferirien veure’s torturats en forma d’espectacle, que veure com desnonen la seva família sencera i no tenen ni on refugiar-se…

Entre l’exagerada aglomeració de gent m’obro pas per tornar a creuar el pont medieval, que sembla impossible. Depèn de quin dels dos ponts vulgui creuar em fan anar cap a una direcció o altre, de la gentada que hi arriba a haver! No crec que en aquella època existissin les normes de trànsit…

Cada any la gent deu venir més per curiositat que no pas per compres. Els artesans d’aquest mercat fan feines precioses que requereixen una base econòmica per dur-la a terme bastant important. És a dir, no tots ens podem permetre fer alguna compra en aquest mercat. Els materials són naturals, i la roba que venen és feta a mà. Realment és per enamorar-te de l’estil de vida i de les persones que fan possible aquest mercat. No el fem nosaltres que en participem, ho fan ells que fan que l’esperit es mantingui per sobre del materialisme.