Cien años después, la huelga de La Canadiense nos señala el camino (cast/cat)
Un 5 de febrero de hace cien años se iniciaba una de las más importantes movilizaciones obreras en territorio catalán. Como consecuencia de la solidaridad contra el despido de cinco representantes de la CNT en la empresa eléctrica ‘Riego y Fuerzas del Ebro’, conocida como ‘La Canadiense’, se declaran en huelga diversas secciones de la empresa hasta afectarla en su totalidad. En poco tiempo, los y las trabajadoras de otras empresas siguieron el ejemplo, llegando a ser miles de personas en huelga hasta que pasa a ser general e indefinida en todo Barcelona y se extendió a otras poblaciones catalanas.
Ni la represión, con miles de detenidos en Montjuïc, ni la declaración del estado de guerra, ni el tiempo transcurrido (44 días) pudieron vencer la determinación de la clase trabajadora ni del sindicato que organizaba la revuelta, la CNT. Ante la perspectiva del estallido de la revolución social, el gobierno se vio obligado a pactar la jornada máxima de 8 horas en todo el Estado español, aceptando así una de las históricas reivindicaciones obreras hasta entonces.
Hay que recordar que esta impresionante huelga se produce solo unos meses después del Congreso de Sants de la CNT, momento en que el sindicato hace unos cambios determinantes para organizar con más eficacia las luchas obreras. Y donde la demanda de la jornada de laboral de 8 horas se puso en el centro de las reivindicaciones. Es la organización, siempre, el cemento que permite construir las victorias.
Hoy no miramos con nostalgia los hitos de La Canadiense, de la CNT, sino que las leemos con ojos pendientes del tiempo que nos ha tocado vivir. Desde la CGT nos sentimos herederas, junto con otras organizaciones anarcosindicalistas que consideramos hermanas, de los ideales y del espíritu combativo de aquellos y aquellas que nos precedieron. Aquellos y aquellas que muchas veces perdieron la vida por nosotros.
Hoy la huelga, y el potencial de revuelta que siempre la acompaña, sigue siendo temida por empresarios, gobiernos y oligarquías. Hoy mismo, Francia está en huelga general, convocada por diferentes sindicatos junto con el movimiento de los chalecos amarillos contra las políticas neoliberales de Macron. El pasado noviembre, el sector público de la Generalitat encadenó varias huelgas contra los salvajes recortes sociales que todavía perduran. Hace un mes, la plantilla de Cacaolat logró sus objetivos con una huelga indefinida contra la precarización laboral. El próximo 8 de marzo, una nueva huelga general y feminista sacudirá el dominio patriarcal y capitalista en el trabajo y en la calle.
Desde la CGT de Cataluña, modestamente, pero también con determinación, apostamos y seguiremos apostando por las huelgas, para extender su potencia, para socializarlas, para propagar el conflicto en el territorio, para establecer puentes de solidaridad y combate que permitan poner a la defensiva a este criminal sistema capitalista que no entiende de personas, sino de beneficios. Ninguna paz social, ninguna domesticación, nos ha hecho avanzar nunca como clase.
Hoy, como hace cien años:
Viva la huelga!
Viva la lucha de la clase trabajadora!
Cent anys després, la vaga de La Canadenca ens assenyala el camí
Un 5 de febrer de fa cent anys s’iniciava una de les més importants mobilitzacions obreres a territori català. Com a conseqüència de la solidaritat contra l’acomiadament de cinc representants de la CNT a l’empresa elèctrica ‘Riego y Fuerzas del Ebro’, coneguda com ‘La Canadenca’, es declaren en vaga diverses seccions de l’empresa fins afectar-la en la seva totalitat. En poc temps, els i les treballadores d’altres empreses van seguir-ne l’exemple, arribant a ser milers de persones en vaga fins que aquesta passa a ser general i indefinida a tot Barcelona i s’escampa a altres poblacions catalanes.
Ni la repressió, amb milers de detinguts a Montjuïc, ni la declaració de l’estat de guerra, ni el temps transcorregut (44 dies) van poder véncer la determinació de la classe treballadora ni el sindicat que organitzava la revolta, la CNT. Davant la perspectiva de l’esclat de la revolució social, el govern es va veure obligat a pactar la jornada màxima de 8 hores a tot l’Estat espanyol, acceptant així una de les històriques reivindicacions obreres fins llavors.
Cal recordar que aquesta impressionant vaga es produeix només uns mesos després del Congrés de Sants de la CNT, moment en que el sindicat fa uns canvis determinants per a organitzar amb més eficàcia les lluites obreres. I on la demanda de la jornada de laboral de 8 hores es posà al centre de les reivindicacions. És l’organització, sempre, el ciment que permet construir les victòries.
Avui no mirem amb nostàlgia les fites de La Canadenca, de la CNT, sino que les llegim amb ulls pendents del temps que ens ha tocat viure. Des de la CGT ens sentim hereves, junt amb altres organitzacions anarcosindicalistes que considerem germanes, dels ideals i de l’esperit combatiu d’aquells i aquelles que ens precediren. Aquells i aquelles que moltes vegades varen perdre la vida per nosaltres.
Avui la vaga, i el potencial de revolta que sempre l’acompanya, segueix sent temuda per empresaris, governs i oligarquies. Avui mateix, França està en vaga general, convocada per diferents sindicats junt amb el moviment de les armilles grogues contra les polítiques neoliberals de Macron. El passat novembre, el sector públic de la Generalitat va encadenar diverses vagues contra les salvatges retallades socials que encara perduren. Fa un mes, la plantilla de Cacaolat va assolir els seus objectius amb una vaga indefinida contra la precarització laboral. El proper 8 de març, una nova vaga general i feminista sacsejarà el domini patriarcal i capitalista a la feina i al carrer.
Des de la CGT de Catalunya, modestament, però també amb determinació, apostem i seguirem apostant per les vagues, per estendre la seva potència, per socialitzar-les, per propagar el conflicte al territori, per establir ponts de solidaritat i combat que permetin posar a la defensiva aquest criminal sistema capitalista que no entén de persones, sino de beneficis. Cap pau social, cap domesticació, ens ha fet avançar mai com a classe.
Avui, com fa cent anys:
Visca la vaga!
Visca la lluita de la classe treballadora!
Secretariat Permanent – Comitè Confederal
Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya
Burgos 59 Baixos – 08014 Barcelona
Telf. 93 512 04 81 – Fax 93 310 71 10
www.cgtcatalunya.cat @cgtcatalunya