Catalunya: veïns de diverses ciutats passen les vacances als CAP per evitar tancaments

La idea general és que l’arribada de l’agost no ajuda a fer reivindicacions però els veïns mantenen la voluntat de continuar per conservar l’esperit inconformista, organitzar-se i informar.

Eli Ruiz dilluns va encetar la seva tercera setmana passant les nits al CAP de Badia del Vallès. Només el dia anterior s’havia permès el luxe de descansar per matinar i anar a buscar una mica més de complicitat a l’Ajuntament. “Diuen que mantenir el servei nocturn d’urgències té un cost de 350.000 euros a l’any, i això significaria una despesa de només 8 euros i escaig per persona”, raona, tot recordant que el centre sanitari també dóna servei a Barberà i part de Cerdanyola del Vallès. “Jo els pagaria encantada perquè estem parlant de la nostra tranquil·litat”, afegeix, no sense oblidar les particularitats socials i econòmiques de la seva localitat: “Tenim la renda per càpita més baixa de Catalunya i una població de més de 65 anys del 30%”. Tot plegat, dades que no lliguen amb l’absència d’un servei nocturn d’autobús o el preu dels taxis, que poden costar 40 euros fins a Sabadell, la millor alternativa que els queda.

Com cada dia, a les 12 de la nit, ella i una quarantena de fidels acompanyants entren al CAP. Rubén Toro els explica com les retallades s’estan estenent a tot l’Estat i, en el marc del debat, quan surten els noms de Boi Ruiz i Joan Parellada, sorgeixen els conceptes de “reforma sanitària encoberta” i de “privatització”. El representant territorial del Servei Català de la Salut, precisament, havia estat un dies abans al municipi, on les seves explicacions –públiques a la plaça Major, per petició popular– no van convèncer ningú. Per acabar, Eli Ruiz explica les sensacions viscudes en la seva visita al consistori, que no són altres que “hi ha un vaixell sense patró”. Els veïns no entenen que ja s’hagi entrat en el procés rotatori d’alcaldies accidentals. Creuen que la tasca d’informació, que ells mateixos porten a terme, presencialment i amb material propi, hauria de ser institucional, així com la canalització de queixes a l’OAC o el Síndic de Greuges. En la seva opinió, una bona via seria buscar la complicitat de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya.

L’altre gran problema que afronten és la reducció del nombre d’ambulàncies nocturnes, que han passat de dues a una, amb l’agreujant que aquesta també s’ha d’encarregar, entre altres sectors, de la Zona Hermètica o dels accidents de la C-58. “El pitjor del cas és que, com que l’ERO encara no està aprovat, ara mateix hi ha dues persones aturades”, afegeix Toro. Precisament, un treballador del sector de les ambulàncies, Joan Moreno, va ser un dels responsables perquè també hi hagi torns nocturns de tancament a Castellar del Vallès, atès el seu desencantament amb la reorganització del servei: “Hi comencen a haver retards de més de mitja hora, i no només està en perill la salut dels pacients, sinó també la nostra seguretat”. La seva única idea, sorgida esporàdicament, era que dilluns, després de 20 anys d’urgències, la població pogués fer públic el seu desencís, però el cert és que la resposta va ser tan bona que ja es van apuntar persones per cobrir dos o tres dies. A Badia, ja saben que arribaran al dia 28.

Vacances inoportunes

Al CAP de Ca n’Oriac, a Sabadell, el procés ha estat molt similar, i allò que només havia de ser una tancada d’un dia s’ha convertit en una acampada i concentració permanent. “Ordenar això per aquestes dates està fet amb premeditació”, defensa Manuel Navas, del secretariat de la FAV, que reconeix que hi ha persones que dilluns van retardar les seves vacances per poder assistir a la protesta. L’ocupació del CAP, absolutament cívica, no va tenir ni tan sols l’oposició dels Mossos d’Esquadra, que, això sí, van haver de fer acte de presència per un aldarull totalment aliè al moviment, però que justifica la seva existència: una persona va perdre els nervis en veure que es feien les 12 de la nit i no tindria temps per ser atesa.

Més convulsa va ser la tancada al CAP Can Trias-Ernest Lluch, a Viladecavalls. En aquest cas, el centre ha deixat de ser operatiu durant tot l’agost, i divendres els veïns van fer tot el possible perquè les portes es mantinguessin obertes, encara que sense el metge i infermera que reclamaven. “Potser vaig comptar que hi podia haver 80 policies camuflats, que és una intimidació totalment desproporcionada”, diu Antonio Asensio, que apunta que “els Mossos fan un recompte de gent i de tendes al matí i a la tarda”. A Badia, el control també és comú cada nit, però afirmen que la confiança ja va ser una realitat el tercer dia. En el cas de Can Trias, el debat rau en les normes de convivència, però també en la necessitat de fer-se notar més. Es parla de crear unes comissions que preparin accions com ara noves tallades de trànsit a la C-58, per bé que alguns veïns, com Lambert Pons, estan desencisats per la manca de contundència davant visites com la d’Esteve Picola, director general de Mútua Terrassa.

D’altres tancaments, com el del CAP de Sanfeliu, a l’Hospitalet de Llobregat, o el d’Olesa de Montserrat, de moment, han quedat aturats, però es mantenen les mobilitzacions a Blanes, a Molins de Rei o a l’hospital de l’Esperança, a Barcelona. En el cas del centre gracienc, hi haurà manifestació cada dia de la setmana a les set, després que dilluns l’edifici quedés clausurat malgrat l’oposició popular.

Solidaritat entre grups

Al CAP de Can n’Oriac es congratulen de tenir suport de veïns de Gràcia i aquests afirmen que segueixen l’exemple de Santa Perpètua o la Colònia Güell.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS