Carta oberta al sr. Felip Puig

La informació és, hores d’ara, encara molt confusa. Els fets s’haurien produït ara fa 18 dies i, segons la versió familiar, després de ser detingut, la víctima va ser traslladada a la comisaria dels Mossos d’Esquadra de Vista Alegre de Girona. Contrastades aquest matí les informacions amb l’Àrea de Comunicació de Mossos de Barcelona i Girona, la detenció i custòdia hauria estat responsabilitat, però, de la policia local gironina. Segons ha pogut recollir la Directa aquest matí, la versió oficial de la policia municipal és que Juan Pablo T. va ser detingut al carrer Emili Grahit després d’una persecució. Acusat de robatori en un vehicle, va ser traslladat a la comisaria. Un cop a la cel·la, va intentar penjar-se amb la seva camisa, fet que va ser observat des de les càmeres de videovigilància. Els agents van provar de reanimar-lo mentre requerien la presència del SEM (Serveis d’Emergències Mèdiques), que va estabilitzar-lo i el va traslladar d’urgència a l’Hospital Trueta.Continua la nota: «A pocas horas de ser detenido por la policía española, el argentino Juan Pablo Torroija entró el 11 de julio pasado al Hospital Trueta, en la ciudad de Girona, con diversos golpes y asfixiado. Tres días después falleció, según la versión oficial, tras haberse ahorcado en la comisaría»

El tema es reflexa en altres notícies i publicacions. La gran quantitat de catalans que van tornar de l’Argentina i que aquí encara son tractats de «sudakes» pesnaàven que la terra del sommi dels seus pares seria la seva nova vida i resulta que tornen a estar com quan Lòpez Rega comensava des del Ministeri de Benestar Social a muntar les seves bandes fascistes de la triple A.

Però ‘han saltat aquesta part i ja aquí la situació és igual el que va passar després del 24 de març de 1976. Detencions arbitràires, polícies que es tapen les cares, ordres judicial firmades en blanc en les mans de simples agents de la policia autonòmica, detencions sense explicacions, i aviat els despareguts, oi que ja l’ho ha estat pensant senyor conseller?

Carta oberta al conseller de seguretat de la Generalitat de Catalunya:

Ésser okupa no et fa ni menys de confiança, ni legal, ni il·legal. Ni pacífic ni violent.

Ni et deixa fora de la llei ni et pren els teus drets com a ésser humà.

Ser Mosso d’Esquadra no et posa per sobre la llei, ni et fa intocable, ni et fa superior.

Pot ser alguns i espero la majoria, siguin valents que volen servir al poble de Catalunya.

En tot cas tampoc els qui hagin obrat equivocadament no en són responsables totalment, sinó que els qui els van seleccionar i van puntuar la seva aptitud es van equivocar, als fets em remeto, ho van fer molt sovint.

Els casos que es donen que revelen excessos de cel, actuacions violentes i reaccions de “ciutadà del carrer cabrejat” que tenint uniforme i creient-se ell mateix l’autoritat s’extralimita i trenca la línia del que és un agent de l’autoritat, la que sigui, municipal, autonòmica o de l’estat, el posa tant fora de la llei i amb més raó que la resta de ciutadans, per haver fet uns juraments, per haver acceptat unes responsabilitats i per haver estat preparat per moure’s dins d’uns paràmetres si cal, que a un ciutadà que només se’l pot argüir que la ignorància de la norma no eximeix de la responsabilitat del seu compliment.

A més a més, tant com els polítics, un policia està a sou dels interessos de la ciutadania (teòricament).

A sobre que s’emparin dins la seguretat d’una dependència pública però amb destí intern privat com pot ser una comissaria o una sala d’escorcolls o de interrogatoris, complica més la situació perquè el que faci ha de tenir constància o omissió, s’ha de fer acompanyat o aixoplugat… i això implica més a un grup que a una sola persona, a una institució, a uns comandaments, a uns representants polítics.

Sortir en primer lloc donant tota la confiança els suposats responsables, en lloc de ser imparcial i davant fets tan greus comprometre’s a una investigació en profunditat perquè el pes de la llei recaigui on calgui, és com a mínim sospitós de connivència.

Els reiterats casos sobreseguts sense una clarificació plena per a la ciutadania, que han comptat amb la confiança cega dels responsables de comandament i dels polítics no són un antecedent que pugui donar confiança en el sistema.

Però estem parlant només de l’ultima baula d’aquest sistema: l’aparell repressiu.

Hi ha un sistema econòmic que es sustentat per un sistema polític que per a garantir la seva continuïtat necessita d’un estatus quo generalitzat d’acceptació o submissió. Si aquest aspecte des de la visió dels encarregats de mantenir la viabilitat del sistema es comença a esquerdar, és quan l’aparell coercitiu legal es posa més dur amb un sector concret de la ciutadania. No amb els grans estafadors ni els membres del sector de classe que sense actuar contra el sistema ni els seus iguals sí actua contra la ciutadania en general, sinó contra els que pateixen el sistema, i la pena per robar una poma sense violència per gana, implica cops en la detenció i violència física contra les expressions de renec en ser detingut. Tot es veu tan normal!

Igual que per a detenir els del cas Palau ho van fer com si acompanyessin un diplomàtic al seu vehicle oficial.

El noi de la poma encara és a la presó patint violacions constants, el senyor del cas Palau estudiant el procediment des d’alguna de les seves residències.

Doncs, qui mana aquí? La llei no és que n’era cega? Igual per a tothom?

El senyor conseller de seguretat o d’interior, no sé el nom del càrrec, el responsable polític dels Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica catalana, ha de donar alguna explicació que s’allunyi de la complaença i la tranquil·litat que sempre mostra per la seva confiança envers els seus comandats. D’entrada demanar la suspensió cautelar dels comandaments i l’obertura d’una investigació d’ofici, sinó ja ha perdut qualsevol credibilitat o suposada imparcialitat. Es sent tan poderós que no ni cal donar-li explicacions els votants que a vostè no l’han votat?

Un nou cas, un nou resultat de mort.

Aviat per a evitar-s’hi aquests inconvenients, directament s’estalviaran les actes de detenció, l’assentament dels procediments i si el detingut es tan traïdor que es mor, podran llençar-lo a un abocador per que se’l mengin les rates, i quan el trobin, doncs investigar com ha estat que per un ajustament de comptes l’hagin mort uns desconeguts.

Senyor Felip Puig, vostè s’espantava en una entrevista que un jove l’hagués increpat sense tocar-lo quan vostè hi era a un restaurant amb la seva família, com pensa que es pot sentir qualsevol ciutadà quan es colpejat, sostret de la vida pública sense explicació, amb violència, amb l’oportunisme del caçador, i més si s’és conscient, sabent-hi que vostè hi és al darrera?

Si encara li queda un bri de moralitat renunciï, si no vol trair als que l’han posat, sinó que siguin ells (si tenen dignitat), els que el facin fora.

Masses coses en massa poc de temps. No es pot esperar res millor de vostè.

Que a vostè l’agradi sentir-se així no és una qüestió que qui no l’ha votat ni elegit s’hagi d’empassar. (poderós i amb tota l’autoritat)

Senyor Felip Puig, amb tots els respectes i pel bé dels bons sentiments de tots els ciutadans de Catalunya, prengui una decisió directament en línia i coherent amb la seva responsabilitat en relació a aquests fets i sense pensar en el sou que no rebrà més per aquesta via.

Barcelona 31 de juliol de 2012.

Darreres notícies al Directa:

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS