Carta oberta al President de la Generalitat i a la Fiscalia del País Valencià
Quan la mor és evitable, a qualsevol país modern és fa tot el possible per evitar-la. La ciutadania també sap que quan no s’eviten, hi ha responsabilitats concretes i unes institucions que tenen l’obligació de intervenir d’ofici cercant eixes responsabilitats i creant les condicions per que no torni a passar.
Sembla ser que, a casa nostra i segurment  per la calor de l’estiu,  la història  ha tornat a fer un bucle traslladant-nos a èpoques pretèrites. 
Si durant anys es venia denunciant la promoció de la tauromàquia com una barbaritat i com una actualització valenciana del “pa i circ” romà per al poble, els darrers fets confirmem que des de determinades instancies del poder autonòmic i local, s’ha pegat una nova volta de cargol impulsant una escalada on el correlat final  es la mort de persones i l’elevació del preu de les entrades per poder veure els  morts en directe en la sorra dels nous circs en que s’han convertit les places de bous i molts carrers de pobles i ciutats.
Sí, deixem-nos de subterfugis, ara i ací com ha confirmat l’ajuntament de Sueca, és paga per veure la mort en directe. No és pot fer moltes altres lectures del que està passant aquest dies amb les festes amb bous i  morts de persones. Crec que no és pot afirmar que aquestes morts són  alienes  a la promoció de la tortura als bous que és fa des de la conselleria del senyor Castellano i des de la Diputació presidida pel senyor Rus. Aquestos personatges estan incrementant les festes amb bous en pobles i ciutats governats pel PP, on feia molts anys que no hi havia con Gandia, Castelló de la Ribera i tants altres, amb al silenci complaent del principal partit de l’oposició, el PSOE. Crec que tampoc són aliens a la responsabilitat els rectors dels diversos mitjans de comunicació, especialment la TV pública, que als mateixos espais de noticies on s’anuncien les morts amb tota mena de detalls morbosos, a continuació és promocionen les festes amb bous  que resten com si no haguera passat res. 
Hi haurà qui pense que ja és pagava per veure les corregudes de bous. És veritat, però no és el mateix. A les corregudes de bous, la gent paga o és convidada amb diners públics, per veure la tortura i mort dels bous. A les corregudes no moren els toreros. La mort del torero professional és un mite alimentat pels qui fan el negoci. Als darrers 30 anys no ha mort cap torero mentre que ells han mort més d’un milió de bous. És pot afirmar, que té menys risc laboral el torero que un treballador/a del camp, del metall o de la construcció o un comercial que és passa la vida a la carretera.
Als correbous, és diferent. Els bous, tant els que porten a les places com els que utilitzen als correbous, són uns mamífers remugants, pacífics, dotats genèticament per a la fugida davant de qualsevol perill, i no per atacar. Això és podria comprovar fàcilment en deixar la porta de “toriles” oberta: cap bou és quedarà a la plaça per a ser torejat/torturat/assassinat. També és pot saber preguntant a persones enteses en biologia o veterinària. El bou però, al igual que nosaltres, també és un mamífer intel•ligent  que comparteix amb l’espècie humana el 80% del codi genètic, que té memòria i per tant capacitat d’aprenentatge, i per això els bous que porten als bous al carrer una i altra vegada representen mes perill per als “valents” que surten a córrer davant d’ells.    El perill s’incrementa notablement quan es suma alcohol, coca, drogues de disseny, masclisme ritualitzat i molta, molta brutalitat primitiva, i això passa en totes les festes amb bous. 
Aquestes coses no són cap secret. Ho sabem les persones defensores dels drets dels animals, ho saben a les facultats de biologia i veterinària, ho saben a les escoles de tauromàquia, ho saben els ramaders i el lobby torero, també ho sap el Govern. Eixe coneixement genera unes responsabilitats que no acaben amb el pagament d’un segur i que, en un país modern i democràtic, hauríem de dilucidar-se políticament al parlament, i també caldria una iniciativa jurídica als tribunals impulsada per la pròpia fiscalia que, cal recordar, es finança amb els diners públics.
Ens resultem molt hipòcrites les mostres de condol de qui podia evitar les morts. Les persones animalistes no desitgem cap mort humana, però tampoc desitgem la tortura i mort de cap bou o cap altre animal. Els rituals primitius com els bous al carrer, avui no tenen justificació i si es mantenen i promocionen és per un interès purament polític de mantenir el més embrutit possible a una part de la societat.  Hi ha qui pensa que sempre és millor que l’adrenalina del jovent s’invertisca en aquests rituals carregats de simbologia reaccionaria que en treballar per una societat més igualitària.
Conec els condicionants que afavoreixen que en determinades circumstancies els tribunals i els politics mantinguen un prudent silenci, però malgrat tot encara tinc confiança en l’espècie humana i faig una crida per a que qui te poder per fer-ho intervingui i pose un grà de cordura.  No soc jurista però em pregunte si la fiscalia no hauria de donar una pas al front. Tampoc crec que els senyors Castellano i Rus, siguen uns rars dins el PP, però crec que el nou Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana podria fer un gest de dignificació de la vida social i política del nostre País.