(Carta de Pablo Hasél a Valtonyc) Música combativa: Solidaridad, compromiso y lucha

Publicidad

Pablo Hasél ha escrito una carta a su compañero y amigo Josep Miquel Arenas, conocido como Valtonyc. Ambos han sido condenados por sus tuits a2 años y 1 día y a 3 años y 6 meses de prisión. respectivamente. “Nuestra libertad depende sobre todo de la lucha tenaz en las calles”, expresa Hasél en una misiva publicada en Cartas para la libertad, un espacio de VilaWeb.

El artista mallorquín se exilió en Bélgica para evitar su ingreso en prisión en España, después de que el Tribunal Supremo ratificara el pasado 20 de febrero la sentencia condenatoria de la Audiencia Nacional. El próximo 17 de septiembre, la Justicia belga decidirá sobre la extradición del músico.

En este sentido, Hasél cree que el tribunal de primera instancia de Gante, del que depende la decisión, rechazará extraditar a Valtonyc, ya que en Bélgica “respetan más la libertad de expresión que aquí [en España]”. “Intentaremos estar a la altura en la medida que nos sea posible, nosotros, los que sabemos bien que la solidaridad es mucho más que un tuit o una palmada en el espalda deseando suerte como si dependiera nuestra libertad”, asevera el rapero catalán.

En la carta, el artista reconoce la responsabilidad que han adquirido en los últimos años, “una responsabilidad que a veces da vértigo, pero que a la vez da sentido a esto que hacemos”. Asimismo, asegura que ambos tienen el deber de mantenerse “firmes frente a la represión y de no renunciar al mensaje revolucionario tan temido por esta dictadura”.

Hasél cita los ejemplos de Manuel Pérez Martínez y David Garaboa* y emplaza a Valtonyc a seguir reuniéndose en Bélgica con los políticos independentistas como Carles Puigdemont. “Ambos queremos un estado socialista y sabemos que no tendríamos todos los derechos garantizados en una república burguesa [República catalana], pero tenerla implicaría separarnos de un estado fascista, y eso nos permitiría ganar mejoras en cuanto a las libertades políticas, como por ejemplo evitar ser encarcelados por unas canciones”, considera el rapero catalán a favor de la independencia.

En Público.

*Público no cita este trozo de la carta

“Cartes per la llibertat”, en VilaWeb. (Fotos de Hasél y Valtonyc).

Hola, Josep:

Quan llegeixis aquesta carta ja sabràs si el tribunal belga ha decidit d’extradir-te o no. Probablement no ho faran perquè respecten més la llibertat d’expressió que aquí, però, si ho fan per pressions, no dubtis que n’organitzarem la resposta. Tant de bo tinguéssim més força perquè fos molt més contundent, però intentarem estar-hi a l’altura en la mesura que ens sigui possible, nosaltres, els qui sabem bé que la solidaritat és molt més que una piulada o un copet a l’esquena desitjant sort com si en depengués la nostra llibertat. Si et permeten de restar a Bèlgica, pren-te’n una a la meva salut i una altra a la de cada feixista a qui això pugui fotre??

Més d’una vegada he recordat aquell concert a Barcelona, ara llunyà, en el qual ens van entrevistar a tots dos. A mi ja m’havien detingut la primera vegada i esperava el judici a l’Audiència espanyola, però no imaginàvem que això arribaria tan lluny. No pas pel nivell de repressió, sinó per l’abast mediàtic que ha tingut. Em consola la part positiva de veure moltes persones prenent consciència arran dels nostres casos i començant a involucrar-se en la lluita. Els joves que han omplert les sales en què hem fet les xerrades són el futur i hi ha motius per a tenir esperança. Va haver-hi un dia en què la música era principalment un desfogament personal per a nosaltres, però a mesura que hem estat escoltats o llegits per molts més, hem anat adquirint una responsabilitat que de vegades fa venir vertigen però que alhora dóna sentit a això que fem. És per aquesta raó, i també perquè hem estat equivocats, que tots dos hem corregit en les nostres cançons les expressions masclistes amb les quals ens havien maleducat. Per això tenim el deure de mantenir-nos ferms enfront la repressió i de no renunciar al missatge revolucionari tan temut per aquesta dictadura.

Jo, pels motius que ja saps i que vaig fer públics, he decidit de no exiliar-me, però sé que a fora també és possible de fer coses molt útils i que hi lliures una batalla que pot marcar un precedent. Però també saps que la nostra llibertat depèn sobretot de la lluita tenaç en aquests carrers. Potser Estrasburg pot obligar el règim a cedir en algunes qüestions importants com ja va passar quan va tombar la doctrina Parot, però sempre tindran més eines per a reprimir-nos. Per aquest motiu la solució és posar fi a l’arrel del problema. I per això em va alegrar de sentir en una entrevista a TV3 les crítiques que feies als partits independentistes que han frenat l’única via possible per a fer efectiva la República catalana. Trobo que, ja que comparteixes espais amb alguns dels seus membres, cal que siguin més freqüents. Tots dos volem un estat socialista i sabem que no tindríem tots els drets garantits en una república burgesa, però tenir-la implicaria separar-nos d’un estat feixista, i això ens permetria guanyar millores quant a les llibertats polítiques, com per exemple evitar de ser empresonats per unes cançons. Però, sobretot, la independència facilitaria que l’estat espanyol, que hauria quedat molt afeblit, fos derrotat per la resta de pobles. I encara que només sigui per això, paga la pena de lliurar-se a aquesta causa democràtica que, encara amb totes les seves limitacions, ha remogut la submissió regnant, que no és poca cosa.

En una de les cançons que vam enregistrar plegats ja fa molts anys, deies que havies vist somriure Manuel Pérez Martínez en un judici i que això et va omplir de força per a superar la repressió. Jo també el vaig veure somriure en aquell judici-farsa en el qual el van condemnar a cadena perpètua encoberta per haver estat secretari general d’un partit comunista. Espero que, com a mi, el seu somriure i el seu puny alçat et continuïn omplint de força i de solidaritat. L’ex-pres polític David Garaboa em va dir que hi havia presos comuns que se sorprenien de veure’l sovint content a la presó. Ell els responia que era per la satisfacció i l’orgull del deure complert en la lluita. Com el somriure de Manuel, se’m va quedar gravat i intento recordar-ho als moments més durs. Segur que aquestes paraules també et serviran d’ajuda, perquè hem aconseguit molt plantant cara a l’estat espanyol i això també ens ha de fer feliços.

Ara que t’escric em vénen al cap molts records que no tinc lloc per a relatar i que tampoc no cal que et recordi. Sobretot em vénen pensaments de l’esdevenidor que hem de conquerir, en el qual espero que puguem compartir moltes més rialles i batalletes en aquesta terra. Tens cales pendents per a ensenyar-me per la teva estimada Mallorca. El Che va dir a la seva companya en un poema de comiat més que emotiu que res no podria unir-los més que la vida que lliurava a la revolució. Jo et dic, Josep, que la meva mostra de camaraderia i amistat més gran serà de continuar esforçant-me per la teva llibertat, que és la del nostre poble i de la nostra classe. Una abraçada llunyana, però ben pròxima carregada de resistència.

Fins aviat!

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/carta-per-la-llibertat-pablo-hasel-a-valtonyc/

 

 

También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More