Carta a un amic marxista

Publicidad

Por Lluís Ronda

Amic Vicent, company:

Agraïsc molt les teues cartes, he après d’elles allò que complementa i enriqueix un nostre pensament basat en la  lluita primordial per la defensa d’una sola causa: el bé comú, la dignitat, els drets dels pobles i l’interès general de la majoria pobra. Si, morirem dempeus, com  els arbres, per ella.

He decidit escriure’t a mà, sense tecnologia, sempre he cregut que allò que volem expressar és més autèntic sense cap “interface”, connectant el pensament a través de la mà sobre el paper.

Em permetràs que, donades les circumstàncies socials, judicials, polítiques  i econòmiques actuals, utilitze algunes paraules “dures”, encara que, més encertat seria dir “mereixedores”… bé, per on començe?

Vivim un món estructuralment injust… si, potser sempre ha sigut així, però actualment som al súmmum de la injustícia i la deshumanització, del progrés mal entès, de la tecnologia, la política, l’economia, la ciència i la democràcia mal enteses que ens han portat a l’actual situació.

La indecència humana governa el món, sempre ha sigut així? Potser si, però hui, et torne a dir, som al súmmum amb el beneplàcit d’aquesta societat de borregos consolidats.

Hi ha un dimoni depredador (de persones, de natura, d’espècies) que està actuant amb més intensitat els últims dos-cents anys, hui és una força supranacional o trinitat maligna: capitalisme-multinacionals-banca, FMI, OMC, BM. No hi ha un sense l’altre, són constitutius del mal.

Ja a principis del segle XX, banquers i ex-dirigents polítics ocuparen càrrecs als consells d’administració de grans empreses, una tradició que a hores d’ara ha deixat el planeta malmet més enllà dels seus límits de recursos naturals. Som testimonis de la desaparició de centenars de cultures originàries per la usurpació dels hàbitats als seus oriünds; flora, fauna, aire i aigua contaminat; milions d’hectàrees de terres fèrtils a Àfrica i Sud-Amèrica són espoliades per estos fills del capital satànic-empresarial; milers de milions de tones de CO2 anuals són enviades al cel; anualment, desenes de líders ambientals, indígenes i socials són vilment assassinats amb la complicitat del silenci dels mass-media capitalistes (els consells d’administració empresarials acaparen més del 80% dels mitjans de comunicació al món). Respirem merda, mengem merda (antibiòtics, mercuri, pesticides, fungicides en ramaderia, agricultura i pesca). Les multinacionals farmacèutiques, allò que no te ànima, estan més contentes que mai amb les noves malalties i els consegüents medicament per a rics.

Este capital satànic-empresarial (per cert, multinacionals ben conegudes hui en dia col·laboraven amb l’Alemanya nazi, els condemnats a camps d’extermini treballaven fins la mort per a aquestes empreses diabòliques) ha imposat que el món és el mercat (globalització), que la natura i les persones som objectes d’explotació i de negoci, tot ha estat monetitzat! Qui no te diner no te dret a viure.

Amic Vicent, tu que ets una persona sensible i lluitadora per la majoria pobra i pels drets dels pobles, respectuosa amb la naturalesa i la diversitat (d’aquells que tenim per axioma que formem part d’un tot, som u, món, humans, naturalesa i cosmos), què sents quan veus al Felipe Gonzalez predicant  “socialisme” sota el paraigües pseudo-polític de les grans corporacions? No t’agafen ganes de buidar el ventre? Això no és socialisme, sinó una merda que sura “divagant” a les aigües estancades de la mediocritat que representa.

I és que jo també estic fart de la política i dels polítics. És un tema esgotador quan ja s’ha esgotat tota credibilitat. Centre? Esquerra? Dreta? Tot una merda, són uns impresentables, incompetents que sols obeeixen una veu: la del capitalisme.

La Comunitat Europea? Una altra merda capitalista: milers de xiquets i adults ofegats cada dia a la Mediterrània els importa un enciam, és més, detenen i jutgen als farcits d’humanitat que intenten ajudar-los, salvar-los de la barbàrie satànica-política-empresarial. La política migratòria de la UE és, amic Vicent, vomitiva.

Si, eixos borregos de societat… molts segueixen el mateix patró: xenòfobs i feixistes. Sempre es queixen a través de falsedats que els “moros” reben subvencions sense fer feina, que a les mesquites adoctrinen per imposar els seus costums; als de l’Europa de l’est tracten de delinqüents i als sud-americans de borratxos furta-feines.

Advertim, Vicent, que tot aquest “borregam” peninsular, europeu i americà, segueixen el mateix patró d’incondicionals del capitalisme d’escola mass-media, doncs este bestiar de pota redona urbà, no reflexiona per què aquella gent es juga la vida a la Mediterrània fugint de les seues terres. Esta societat de vol gallinaci no es pregunta per què el poble Maputxe i gairebé tots els pobles originaris precolombins són tractats d’enemics del  progrés i  de terroristes, ni per què Síria, Iran, Afganistan, Líbia, Cuba… són o han sigut estats terroristes.

Efectivament, aquesta societat mediatitzada convenientment no pot pensar, ni meditar, ni discernir, ni tenir una opinió raonablement realista de la situació global perquè funciona a cops de titular que els aboca a actuar per “impulsos”.

Si el titular diu que “els huit individus més rics del món tenen més diner que 4.000 milions de persones”, el borrego de torn dirà: què podria fer jo per ser com ells? Eixos si que són triomfadors, emprenedors de debò!! “Para triunfar hay que tener costumbres de ricos” Això ensenyen als xiquets en un col·legi religiós i “concertat” a Madrid.

Així, amic Vicent, el ramat social no es preocupa per les tres quartes parts de persones al món que viuen amb menys de 2€ diaris, sols pensa en l’èxit individual.

“La economia crece”, “Hemos salido de la crisis”, “Telefónica ha tenido un superàvit de más de 3.000 millones de euros”, deia el pusil·lànime Rajoy als seus discursos de “marca España” davant una fauna ibèrica contenta i feliç malgrat que les grans empreses s’enriqueixen per l’especulació, l’evasió d’impostos, la precarietat i pèrdua de drets dels treballadors… i què? “La roja”, “a por ellos, oé”, “paquito el xocolatero”, “una casalleta i mo’n anem” i “cohets”.

Quaranta anys de dictadura i quaranta més amb els “principis” dels seus hereus administratius han fet efecte.

No ens deixem l’església i els seu déu omnipotent i personal, tota una blasfèmia. Clar, un déu, un Papa, un imperi, un rei… cal justificar l’autoritat que representa la “paraula” de déu!

El “Sacro Imperio Romano” i la seua autoritat, el Papa, decidia fins i tot quins territoris podien ser o no conquerits. Papes corruptes i fornicadors. Després de la batalla de Lepanto, Joan d’Austria regalà al Papa Piu V, 500 esclaus negres, i aquest els va admetre tot emocionat. D’aquella pols venen aquests fangs. Una cúria, alguns d’ells pederastes i feixistes, que ha mantingut durant molts anys el poble en l’analfabetisme i la ignorància per així aprofitar-se’n, per això varen portar al paredó centenars de republicans “en temps de pau”. Hui continuen predicant “por los altares y los hogares” les bondats de les polítiques de dreta o organitzacions criminals de lucre capitalista, lladres i corruptes, Amén.

Si, a Jesús el Natzarè el varen crucificar “legalment” per defensar els pobres i condemnar el poderosos i rics, per això hui, sols els retors de la teologia de l’alliberació són dignes de l’Evangeli dels pobres, molts d’ells han sigut assassinats per lluitar en favor dels desemparats i de la justícia, no de la justificació que porta a la hipocresia catòlica oficial.

Bé. Els capitostos del “sistema” capitalista i els seus mitjans (que per a res els importen les persones ni els seus problemes) han conformat un món totalment monetitzat, d’ahi que hi hagen tants impresentables, insensats i “puteros” al capdavant de la política nacional i internacional.

No queden polítics d’altura, amb dimensió humana de la política, d’aquells que no necessiten que cap assessor els escriga els discursos al paper.

És trist que una gran majoria de persones amb dignitat, honestedat, respectuoses i compromeses amb la societat i la naturalesa, no tinguen cap intenció d’exercir la política… cóm ho han d’assumir donat el descrèdit, la ganduleria i corrupció que impera aquest àmbit en este moment? Malifetes cohonestades per jutges indecents que intencionadament recorren a la dilació sense importar-los una merda l’interès general ni el bé comú del poble. La politització de la justícia és evident, empírica. El cas, Vicent, dels presos polítics catalans és una obscenitat democràtica-legislativa que actua com a combustible que encén les masses a través de discursos de polítics immorals, nicieses vingudes de necis vestits amb trage i corbata… per un grapat de vots. No hi ha altura política en subjectes inclements, pedants, infames i indecents.

Si, el capitalisme utilitza el seu fill, de nom “privatització” per arramblar tot allò públic i fer-se rics “quatre pocavergonyes”. Camps, muntanyes, ports, aigua, electricitat, sanitat…

Riquesa!! Creixement!! Prestigi!! Així ho anuncien estos capitalistes que tot ho compren: polítics, voluntats, mitjans orals i escrits, jutges, il·lustrats, fills de polítics… Cóm volem transformar el món? Amb les seues Fundacions? Amb les seues Responsabilitats Socials Corporatives? Tot una mentida! Sols serveixen per fidelitzar clients i fer-se cada vegada més i més rics. Pura propaganda!

Efectivament, primer acaben amb les tradicions culturals, econòmiques i socials dels pobles en favor dels seus interessos econòmics per, una vegada usurpat allò perseguit, començar a “invitar” associacions culturals, empreses, artistes, administracions, entitats veïnals, etc. (si, sent “generosos” amb tots ells… què us fa falta? Sense cap problema), i allà va un munt de programacions culturals dedicades, majoritàriament, a fer “memòria” i “posar en valor” tot allò que ells mateixos han destruït amb l’etiqueta de “solidaris”  i “ecològics”.

I així va tot.  Açò no te remei, amic Vicent, aquí no es pot ni viure ni estimar quan el nostre patrimoni natural, cultural, històric i arquitectònic ha estat destruït. Tot en nom del progrés, l’interès general, la qualitat de vida i la mare que va parir a tots eixos fills de Satanàs que es diuen demòcrates i alhora responsables de l’escandalós augment de la desigualtat. Estos apòstols del capitalisme terrorista han quadruplicat la seua riquesa sobre els pobres, cada vegada més pobres.

Si, aquest procedir polític-empresarial segueix el mateix patró a tot el món. Què fer?

Es volia aturar la venda de bombes i armament a Aràbia Saudita, però empresaris i treballadors varen protestar immediata i virulentament… “ens quedarem a l’atur desenes de famílies, 6000 llocs de treball” “perdrem més de 2000 milions d’euros” “Serà la roina” . El mateix passa amb el formigó i el patrimoni natural; les grans multinacionals petroleres, mineres, agropecuàries i els hàbitats o territoris indígenes, etc., etc.

L’ésser humà ha perdut “l’humà” o lligam d’estima amb la totalitat, així, Vicent, hem esdevingut en “vils sers monetitzats de cor metal·litzat”. El sofriment, allò tràgic, la desesperació o la mort dels “altres” ja no ens afecta. El diner ha bloquejat els nostres sentits.

No, la nostra societat no està preparada per viure d’acord amb polítiques de transformació cap un món de reintegració amb la naturalesa i amb nosaltres mateixos. Les noves tecnologies (al servei del capital, del sistema), amb la robòtica a un pas d’entrar de ple a les nostres vides, ja ens ha enverinat i matat l’esperit humà.

Calen polítiques de decreixement, i això significa “privar-nos” de certes “comoditats”… No!! No està preparada esta societat per conquerir aquest repte. És més, el sistema capitalista i els seus mitjans de comunicació i xarxes socials estan guanyant la jugada per golejada: ja són quasi cinc-mil milions de “borregos urbanitas” que pasturen pel planeta, i va en augment!!

Els “pastors globals”, que són l’encarnació de la indecència i el despropòsit, s’han donat compte que hi ha massa “bonyigues” de bestiar pels carrers del món; que els recursos del planeta han arribat al límit i que la contaminació també ha arribat a quotes d’escàndol (eh! s’han adonat d’açò perquè els científics han alçat les seues veus!).

I encara que estos dimonis del capitalisme neguen el canvi climàtic (en favor de les seues multinacionals), ho tenen clar: sobra la meitat del “ganao” i volen guerres, siguen preventives, pels recursos naturals o per qualsevol causa inclús absurda. Quasi 1’50 bilions d’euros en 2017 fou la despesa militar mundial amb més de 35 milions de soldats.

Així doncs, Vicent, no hem d’esperar res de bo, ja ho estem veient. El planeta és un ser vivent, amb consciència. Bé siga la III guerra mundial o de catàstrofes naturals, ens anem a la merda bons i dolents, babeques i eixerits… perquè la tercera opció, o siga, polítiques amb dimensió humana i decreixement, ja sembla impossible.

El miracle d’un canvi radical i urgent en la manera de vorer i entendre el món en cadascú de nosaltres, com t’he referit, em sembla una utopia.

También podría gustarte

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More