Capitalisme sense classes

Devem al sociòleg alemany Ulrich Beck (Stolp, 1944) molts dels termes que són d'ús comú en polítics i articulistes. Risc i globalització són conceptes definits per Beck en el període que va de la catàstrofe de Txernóbil a la caiguda del Mur de Berlín.

Mentre molts continuen fascinats pels efectes de la globalització, en la dècada dels 90 Beck ja va començar a parlar de cosmopolitisme en contraposició –però no negació– al model neoliberal de la mundialització. Quedava una tercera peça per col.locar: les persones considerades com a individus dins una societat.

D'això també se n'ha ocupat Beck l'última dècada, i ara Paidós ha ajuntat a La individualización els seus principals assajos i els de la seva dona, Elisabeth, sobre la transformació de la societat des d'un prisma oposat al dels models d'organització: els de comportament individual.

¿Fins a quin punt la segona modernitat –un altre terme de Beck (la primera va ser la industrialització)– ha transformat més l'individu que la societat? Beck, al contrari que els sociòlegs anglosaxons, que continuen pensant en termes de classes socials, assegura que ja vivim en una societat de capitalisme sense classes. La revolució tecnològica, l'evolució de l'Estat de benestar i el canvi de prioritats dels governs han convertit els ciutadans en subjectes passius de la individualització. Cada un s'ha de crear la seva pròpia biografia en tots els ordres de la vida: família, treball i veïnatge.

D'aquí sorgeix una societat precària, d'aliances dels individus contradictòries i no duradores. En definitiva, el que seria un alliberament també conté la seva càrrega de desigualtat.



Debemos al sociólogo alemán Ulrich Beck (Stolp, 1944) muchos de los términos que son de uso común en políticos y articulistas. Riesgo y globalización son conceptos definidos por Beck en el periodo que va de la catástrofe de Chernobil a la caí da del Muro de Berlín.

Mientras muchos siguen fascinados por los efectos de la globalización, ya en la década de los 90 Beck empezó a hablar de cosmopolitismo en contraposición –pero no negación– al modelo neoliberal de la mundialización. Quedaba una tercera pieza por armar: las personas consideradas como individuos dentro de una sociedad.

De esto también se ha ocupado Beck la última década, y ahora Paidós ha juntado en La individualización sus principales ensayos y los de su mujer, Elisabeth, sobre la transformación de la sociedad desde un prisma opuesto al de los modelos de organización: los de comportamiento individual.

¿Hasta qué punto la segunda modernidad –otro término de Beck (la primera fue la industrialización)– ha transformado más al individuo que a la sociedad? Beck, al contrario que los sociólogos anglosajones, que siguen pensando en términos de clases sociales, asegura que ya vivimos en una sociedad de capitalismo sin clases. La revolución tecnológica, la evolución del Estado del bienestar y el cambio de prioridades de los gobiernos han convertido a los ciudadanos en sujetos pasivos de la individualización. Cada uno debe crearse su propia biografía en todos los órdenes de la vida: familia, trabajo y vecindad.

De aquí surge una sociedad precaria, de alianzas de los individuos contradictorias y no duraderas. En definitiva, lo que sería una liberación también contiene su carga de desigualdad.

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS