Boicot a Sizzla – Stop música assassina

[Traducción al castellano]

El proper 29 d’octubre, el cantant jamaicà, Sizzla comença el seu “Tour 2009 España” que el portarà a Bilbao, el mateix 29 d’octubre, el 31 d’ octubre a Granada, l’1 de novembre a Getafe i el 3 de novembre a la Sala Apolo de Barcelona.
El cantant Sizzla ja va intentar actuar a Barcelona i Madrid el passat mes de maig de 2008, però es va trobar amb la denegació d’entrada a l’aeroport de Barajas per una ordre dictada per Alemanya.

Cal recordar que a un concert a Alemanya va cantar temes com “Nah Apologize” “mata a un maricón y siéntete orgulloso” el públic va començar la “caçera i un jove va ser assassinat.

Des del FAGC i de l’Observatori contra l’Homofòbia, EXIGIM a les autoritats competents que es posin tots els mitjans possibles per evitar les actuacions del cantant Sizzla a territori Espanyol i fem una crida ciutadana al BOICOT al seu concert a la sala Apolo.

En concret, hem demanat a la Fiscalia que es treballi per impedir l’entrada a territori Espanyol (d’acord amb l’ordre d’Alemanya que li va denegar l’ entrada a maig de 2008) i en cas d’entrada i d’actuar, extremar les mesures per evitar que durant la seva actuació es faci EXALTACIÒ DE L’ HOMOFÒBIA (caldria assistir-hi, in situ, amb els corresponents traductors especialitats en llengua criolla, que és l’idioma de les seves cançons)

També hem demanat a la Generalitat que elevi un informe sobre el perill de l’actuació i que comuniqui a la sala Apolo la gravetat del possible concert.

Tanmateix demanem que es facin públics tots els informes referents a aquest tema.

BOICOIT A SIZZLA – STOP MÚSICA ASSASSINA

Observatori Contra L’Homofòbia:

En un fòrum d’Internet sobre reggae i dancehall (música popular a Jamaica, de gran repercussió arreu del món), un internauta comenta, en relació a la polèmica del boicot a Sizzla l’any 2007 per part dels col·lectius de Lesbianes, Gais, Bissexuals, Transexuals, Queers (LGBTQ ) europeus: ”He viatjat 6 hores en bus per veure Sizzla i ara em foten amb aquesta merda dels drets del gais”. Un altre internauta amant de la música popular de Jamaica, comenta que “això és racisme que promou el lobby gai”. El periodista-músic Dani Cabezas,escriu en el seu blog Entrada Gratuita, a 20minutos.es: “Un cop més, el debat de la llibertat d’expressió surt a la llum. Sizzla, com qualsevol altre artista, hauria de tenir dret a dir el que volgués sense haver de donar explicacions per això. I els seus seguidors poden escoltar-lo, gaudir de la seva música i no haver d’identificar-se amb tot allò que digui. És cert que existeix el delicte d’apologia (ja sigui de terrorisme, de violència o d’homofòbia), però crec que tot depèn del punt de vista amb què es miri, i últimament ens estem tornant cada vegada més primmirats i sensibles al respecte”.

La polèmica està servida. És difícil d’entendre que una melodia que es refereix en les tornades a la pau i a l’amor, que ha donat veu a una raça oprimida, la negra, i a un poble oprimit, el jamaicà, promogui alhora l’odi vers les persones homosexuals. Deborah Tannen (professora de Lingüística a la Universitat de Georgetown; escriptora i editora sobre Lingüística i Comunicació Interpersonal) analitza aquest fenomen, entre d’altres, que emergeix entre aquells que produeixen, fan promoció i consumeixen dancehall i reaggae sota la ideologia Fire Burn (foc que crema) com a: “Cultura Argumental . Intent de destrucció d’aquells amb qui no estem d’acord o que són senzillament diferents, s’ha convertit en una forma de viure”.

En relació a la controvèrsia del Fire Burn, una filosofia que creu en el foc com a font espiritual i força de reconstrucció, que: “ha creuat la línia entre la retòrica i la realitat”, escriu Gregory Stephens (professor de la Universitat de Nou Mèxic, especialista en Comunicació interracial; escriptor i periodista) a Sobre los usos del fuego en una Cultura de Amor y Rebelión: “Una de les fonts principals d’energia creativa durant el Renaixement Rasta de mitjans dels anys noranta va ser el sorgiment d’un grup d’artistes Fire: Boboshanti, Sizzla, Anthony B i Capleton. Si les veus principals de principis del anys noranta (…) parlaven de conscious reaggie (reggae conscient) i treballaven des del missatge del One Love (Un Amor), els Bobos van transmetre una energia molt diferent (…) los Bobos van abogar per una filosofia de supremacia negra i heterosexual”.

Les organitzacions internacionals pels Drets Humans denuncien que les persones homosexuals a Jamaica són assassinades, maltractades i humiliades amb el consentiment i el suport de les autoritats i del poder polític. Mentre es fuma marihuana i s’escolten a la ràdio cançons que indueixen a l’extermini dels gais.

En un informe de l’any 2004, l’Observatori Drets Humans denuncia que “la policia està donant suport de manera activa a la violència homòfoba, és ineficaç a l’hora d’investigar denúncies d’abús i deté homes per tenir conductes suposadament homosexuals”. El Codi Penal jamaicà, a l’article 76 de delictes contra la persona, prohibeix el “crim abominable de la sodomia”, amb penes que ascendeixen fins als deu anys de presó amb l’obligatorietat de realitzar treballs forçats. L’article 77 estipula condemnes de fins a 7 anys de presó per intent de sodomia. Amnistia Internacional posa atenció al fet que “els gais i les lesbianes constitueixen una de les comunitats que pateixen més marginació i persecució a Jamaica”. A l’informe d’Amnistia hi consta el trist succés en què un pare va incitar un grup d’estudiants a atacar el seu propi fill, després d’haver-li trobat la fotografia d’un home despullat a la motxilla i que no es presentessin càrrecs contra aquest pare que somreia quan veia com colpejaven el seu fill.

El partit polític majoritari de Jamaica, en el poder des de l’any 2006, el Partit Nacional del Poble, ha fet unes declaracions en relació a les crítiques internacionals als seus drets humans en les quals les titlla d’intromissió, i afirma que “l’homofòbia no és un problema seriós i que els drets dels homosexuals van en contra dels valors socials conservadors del poble de Jamaica”.

El principal líder de l’oposició, Bruce Golding declarà, l’abril del 2006, al diari Sunday Herald que “els homosexuals no trobaran cap mena de consol en cap dels gabinets que formem”. Durant les eleccions del 2001, el partit de Golding va fer servir com a cançó de campanya “Chi Chi Man”, de T.O.K, la qual incita i anima a la crema i l’assassinat de maricons i bolleres.

El grup T.O.K. es troba entre els capdavanters dels cantants de dancehall, juntament amb Bennie Mann, Sizzla, Vybz Kartel, Elephant Man, Buju Banton, Capleton y Shabba Ranks. En les seves lletres promouen una ideologia que pretén una neteja en la humanitat que elimini els gais i les lesbianes (la transsexualitat ni la contemplen). El cantant Bennie Mann, que va actuar a la Sala Apolo de Barcelona l’any 2007, tot i la reunió que l’Observatori Contra L’Homofòbia i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) va mantenir amb el responsable de la sala Apolo i el productor del concert, i en la qual van sol·licitar-los l’anul·lació del concert d’un cantant que en el seu hit principal, “Damm”, diu: ”Somnio amb una nova Jamaica, anem a executar tots els gais”.

La investigadora de l’Observatori de Drets Humans (ODH), Rebecca Scheifler, refereix, en el seu informe, que va trobar un grup de persones que cantaven “Bomnm bye bye”, una cançó de Buju Banton que versa sobre matar a trets i cremar els homosexuals primer amb àcid i després amb foc. Ho documenta R. Scheifler a l’informe de l’ODH, després de visitar la casa on va ser assassinat, l’any 2004, Brian Willianson, el fundador i rostre visible del J-FLAG, l’única organització jamaicana que lluita pels drets de les minories sexuals i que es veu sotmesa a la clandestinitat. R.Scheifler també denuncia que quan va parlar amb el responsable de la investigació sobre l’assassinat de Willianson, aquest afirmava que “la major part de la violència contra els homosexuals és de tipus interns. Nosaltres no hem tingut mai constància que els homosexuals hagin rebut mai cap pallissa per part d’heterosexuals”.

Un any després d’aquestes afirmacions van assassinar a trets també a casa seva, la vigília del Dia Mundial de la SIDA, Lenford Steve Harvey, amic de Williason, que era homosexual de manera declarada component del col·lectiu SIDA, Recolzament per a la Vida de Jamaica.

És clar que, quan els protagonistes de les cançons que inciten a la violència surten de Jamaica, sovint s’han d’encarar amb boicots. Com el que van impulsar el col·lectiu britànic en defensa dels drets LGBTQ, Outrrage i la coalició Stop Música Assassina, l’any 2005. Llavors, un grup d’artistes, d’entre els quals Sizzla, Bennie Mann i Capleton, van signar un manifest en el qual demanaven perdó per les seves lletres i es comprometien a no tornar a publicar cap altre material homòfob. Però el juliol del 2006 aquest acord, “L’acta de la compassió” ( i nosaltres no en volem, de compassió, allò que volem és que no ens matin ni ens maltractin, que no propaguin l’odi cap a les persones gais, lesbianes i transsexuals) va ser revocada. De manera que Outrrage va haver de reprendre la seva lluita contra l’homofòbia a la música dancehall/reggae . En declaracions a la premsa britànica, els cantants que havien signat aquell acord, i que firmarien qualsevol cosa amb la finalitat de continuar venent discos entrades per als seus concerts a Europa, duien que no estan incitant a la violència i que parlen de manera simbòlica en referir-se al “foc purificador”. Hitler, en els seus inicis, també feia ús del llenguatge simbòlic quan es referia a la supremacia de la raça ària. I així, de simbolisme en simbolisme va propagar per tota Europa l’antisemitisme, l’homofòbia, l’odi cap a persones gitanes, amb discapacitats, negres, asiàtiques, i totes aquelles que quedaven fora del seu diabòlic i “simbòlic sistema perfecte”. Sizzla, “el rei del reggae”, tal i com l’anomenen molts dels seus seguidors i periodistes entesos en aquest estil musical, ha hagut de cancel·lar ja dues vegades la seva gira per Europa, donat que té causes pendents a Anglaterra i Alemanya. La raó: després d’alguns dels seus concerts, en què va cantar temes com Nah Apologize: “mata un maricón i estigues-ne orgullós”, el públic va emprendre, en efecte, “la cacera del maricon”: un jove va ser assassinat a Alemanya i a Anglaterra diverses persones van resultar agredides. Però, tot i que Sizzla va ser detingut el 2008 a l’aeroport de Barajas de Madrid, por qüestions pendents amb la justícia alemanya, la seva banda The Fire House Crew (La Penya de la Casa del Foc) va actuar a l’ Estat Espanyol, davant l’afligiment dels seus seguidors, indignats per l’absència de Sizzla.

Nosaltres, gais, lesbianes i transsexuals, som una minoria sexual que ha estat històricament perseguida i oprimida, i avui en dia hem de patir que a 7 països del món l’homosexualitat continuï sent perseguida sota pena de mort i a 76 països amb penes de presó. Nosaltres, que cada dia hem de conviure amb un maltractament que com a resposta, la major part de les vegades, no hi troba sinó el silenci de la por, no podem consentir que aquest artista canti amb impunitat y energia: “Dispara al maricón, la meva gran pistola, ¡boom!” mentre la gent balla, aplaudeix i complau el “rei del reggae”.

Els battyman (en llengua criolla jamaicana, comú a les líriques del reggae/dancehall, la qual la major part de la gent estrangera desconeix ); és a dir, homosexuals, han estat el punt focal de més foc roent que cap altre grup o institució (…) Hi ha molts DJ´s i seguidors que comparteixen aquesta homofòbia violenta, per descomptat. D’altres estan només interessats per les vibracions de la música, el so, i no es qüestionen el missatge. I fins i tot n’hi ha que opten per mirar cap a una altra banda, encara que no hi estiguin d’acord”, Gregory Stephens.

En una cadena de televisió britànica, Channel 4, al programa “The Word” (La Paraula), l’estrella del reggae/dancehall, Shabba Banks, fa gala de la seva llibertat d’expressió artística i proclama la crucifixió dels gais. A Jamaica (com en els nostres barris) les persones homosexuals tenen por de trobar-se i de reunir-se fins i tot per internet. Lamenta Gareth, un jove jamaicà homosexual: ”L’armari jamaicà és més asfixiant i estret que molts altres (…)És arriscat reunir-se en públic. I Internet també té els seus inconvenients. Els homes homòfobs de vegades usen els fòrums de xat en línia per entabanar algun homsexual i fer-lo anar a algun lloc per agredir-lo. Ningú pot relacionar-se d’una forma romàntica i normal. És com viure en zona de guerra

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS