20 de juny, Barcelona: Per un Pla de Xoc Social. Que pagui la banca i l’Ibex 35!
Dissabte 20 de juny: concentració davant la Borsa de BCN, Passeig de Gràcia, 19.
Pla de xoc social és una campanya que es troba arreu de l’estat, però que només a Catalunya la subscriuen 180 organitzacions catalanes (a l’estat més de 500) i que neix per exigir mesures de xoc als governs per fer front a les conseqüències de la crisi derivada de la Covid. Aquesta crisi té divereses vessants: sanitària, social, econòmica, ecològica i creiem que cal abordar-la des de com a mínim 5 eixos per evitar que se solucioni com se solucionen sempre, pagant les de baix els costos i les conseqüències. Aquesta vegada, la crisi que la paguin l’Ibex 35 i els bancs.
S’acabarà l’estat d’alarma, durant el qual s’ha parlat molt de les mesures que es prenien, però les situacions de precarietat i vulnerabilitat que s’han generat durant la pandèmia no s’acaben, es queden. Ara encara és més necessari un pla de xoc social.
Les organitzacions que treballem des de la campanya del Pla de Xoc Social considerem que les mesures per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, es queden molt curtes per a protegir a la majoria de la societat i, especialment, a la classe treballadora. I deixar en mans de la bona voluntat de l’IBEX 35, dels especuladors i altres poders econòmics la protecció de la societat i del medi ambient, no és una opció. El Govern ha d’escoltar els centenars de sindicats, organitzacions i plataformes antiracistes, feministes, ecologistes i socials que exigim que la resposta a aquesta crisi sanitària, social, de cures, climàtica, ecològica i econòmica sigui una sortida que posi al centre una vida que valgui la pena viure i no els beneficis de les grans empreses.
Avui no presentem un programa de màxims, sinó unes propostes de mínims per garantir una sortida justa i digna per a les classes populars.I ho fem amb propostes que defensem des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització. Mobilitzacions que ja s’han començat a produir: com les concentracions per exigir la regularització o la vaga de treballadores de Nissan.
1. Repartim els treballs i deroguem les reformes laborals del PP i del PSOE. Establiment d’una renda bàsica incondicional.
La patronal aprofita el xoc per a carregar a l’esquena de la classe treballadora els costos d’aquesta crisi. És urgent prohibir els acomiadaments i anul·lar els que s’han produït des de l’inici de l’emergència. Amb treball contractual o sense, ningú no es pot quedar sense ingressos mentre duri l’emergència sanitària i les conseqüències que aprofundeixen la crisi social i econòmica. És imprescindible introduir una renda bàsica incondicionnal que garanteixi ingressos de manera universal i incondicional a tota persona sense importar la seva nacionalitat o situació administrativa.
Enmig d’aquesta emergència, hi ha milions de persones treballadores que sostenen la vida en multitud de sectors a més del sanitari. La majoria són treballadores feminitzades i amb condicions precàries i que han patit la irresponsabilitat empresarial per la manca d’aplicació de protocols sanitaris. És especialment preocupant la situació en sectors en contacte permanent amb grups de risc. Continua sent necessari intervenir i obligar les empreses a adoptar mesures de protecció immediatament.
2. Gestió pública. Recuperació de tots els serveis públics privatitzats i dels béns comuns en mans de les grans empreses.
Aquests tres mesos hem vist com el límit de capacitat de la sanitat pública s’ha vist reduït per més d’una dècada de retallades i privatitzacions. És imprescindible i urgent dotar de recursos suficients els centres sanitaris. Cal mobilitzar tots els recursos privats al servei de l’interès general i la salut pública sense resultar en una factura milionària de les empreses sanitàries privades. Però l’experiència amb salut i sanitat ha de servir per la resta de serveis públics.
No podem oblidar que no només els sectors professionals de cures estan altaments feminitzats, sinó que tot allò que la sanitat o els serveis públics no cobreixen recau directament a les llars i en la majoria de casos sobre les dones que patim doblement la precarització i la desmantelació dels serveis.
Així mateix, aquests tres mesos hem vist com l’oligopoli elèctric es repartia beneficis milionaris mentre que a totes aquelles persones amb dificultats per pagar els subministraments no se’ls garantia, o es veien obligades a aplaçar els pagaments però carregant sempre amb els deutes per aquests subministraments. Per això, exigim la condonació del deute a totes les famílies i la necessitat de recuperar els béns comuns, com l’energia i l’aigua, que acutalment es troben en mans de les grans empreses, i fer-ho a través de la municipalització o la nacionalització d’aquests serveis.
3. Garantim l’habitatge digne: Prohibició dels desnonaments i suspensió del pagament dels lloguers, hipoteques i subministraments. Ni deutes ni desnonaments.
Cal exonerar el pagament d’hipoteques i lloguers perquè aquesta crisi sanitària no provoqui que més famílies perdin la seva llar. Exigim l’exoneració dels pagaments mentre duri aquesta situació i, per tant, que no s’acumuli deute. Cal garantir l’accés a tots els subministraments bàsics i prohibir els talls a l’àmbit domèstic. Aquests serveis han de ser gestionats de manera pública i democràtica. És també necessari allargar la paralització de tots els desnonaments. Per a pal·liar l’efecte de la crisi s’ha de constituir un parc públic d’habitatge suficient.
L’estratègia del confinament trasllada tota la tensió sobre les dones especialment. Es necessiten mesures de xoc que mantinguin activats i reforcin els recursos socials de prevenció i detecció de la violència masclista.
4. Garantim i defensem els drets i les llibertats de totes. Regularització immediata de totes les persones migrants
Els drets de les persones migrades i d’altres ètnies han d’estar garantits en aquesta situació d’emergència sanitària. S’imposa la necessitat de derogar la llei d’estrangeria, de posar fi a les deportacions, de tancar definitivament tots els CIE i d’assegurar la protecció dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENA).
L’impacte de la crisi encara és més agut en col·lectius a qui se’ls nega l’estatus de ciutadania i que, per tant, queden excloses de les mesures i en una situació encara més vulnerable.
5. Rescatem les persones i no l’IBEX35: Retorn del rescat bancari i reforma fiscal. Que la crisi la pagui la banca i l’Ibex35
Els milers d’ERTOs, que no han tingut en compte si les empreses que els feien tenien o no beneficis, poden buidar la caixa de la Seguretat Social per a protegir els beneficis de les grans empreses privades sense gairebé condicions ni contrapartides. En la crisi global de 2008 el rescat al sector bancari desplaçà un problema de deute privat al sector públic, la banca ha d’assumir pèrdues econòmiques que exigim que retorni el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. I ara no ens podem permetre que això es torni a repetir però amb ajudes i avals a les empreses de l’IBEX35 en aquesta crisi. Aquestes mesures són imprescindibles, possibles i urgents per a una sortida de la crisi del coronavirus diferent de la de 2008. Les diferents organitzacions, sindicats i plataformes impulsores del Pla de Xoc Social continuem treballant en el seu desenvolupament. Si el Govern no aplica aquestes mesures buscarem totes les vies col·lectives per a pressionar i garantir els drets de milions de persones.
Amb aquests 5 eixos com a base, convoquem a una mobilització el 20 de juny a les 19:00h aquí mateix, davant la Borsa de Barcelona, sota el lema “Per un pla de xoc social. Que pagui la banca i l’Ibex 35”. Ja hem pogut veure que hi ha hagut altres convocatòries aquests dies i en seguirà havent. Des de la campanya del Pla de Xoc Social, animem a totes les persones afectades per aquesta crisi a autoorganitzar-se i impulsar juntes aquesta lluita. No consentirem que la crisi sanitària, social i econòmica es converteixin en una nova excusa per a augmentar el deteriorament ecològic i climàtic, l’empobriment de la majoria de la societat i la vulneració dels drets més elementals.