14 d’abril: la memòria de la llibertat

Hui és 14 d’abril. És el 78 aniversari des què un dia de l’any 1931, el poble valencià també isqué als carrers per a saludar que el borbó del moment se’n anava a fer la mà i que, per fi, aires de llibertat corrien pels carrers i les places. Això és el que vull recordar hui i el que vull celebrar, la Llibertat, un principi que ha de ser d’un laïcisme sagrat, el primer dels principis que hem de ser capaços de conquistar i defensar per a no perdre la nostra condició humana.

Aquell any, fa 78, un joveníssim militant de la CNT valenciana va eixir cap a l’Ajuntament de València, junt als seus companys, des d’uns Poblats Marítims al crit d’"Anem a València". I en la plaça major del cap i casal, i pels carrers dels voltants, una marejada de germanor diuen que reinventaren la Llibertat en forma d’una naixent república… Anys després, este mateix cenetista valencià marxà cap a Aragó en un dels últims batallons anarco-sindicalistes que defensaren contra el feixisme aquell somni de llibertat, i en ser derrotats els llibertaris pels lliberticides, acabà en un camp de concentració "nacional" vigilat pels "moros". Eixe joveníssim personatge… era mon pare.

Fa a penes uns dies, l’11 d’abril, s’ha complert un altre aniversari, el de l’assassinat a mans d’un escamot feixista d’un altre jove, Guillem Agulló, fa 16 anys… Els botxins de la llibertat no sols van deixar tot lligat i ben lligat, sinó que també se n’encarregaren de deixar-nos una nova generació de cadells de la ràbia.

La memòria és un dels principals recursos amb què comptem perquè la Llibertat ens siga sempre una fidel companya…

No oblidar és condició imprescindible per comprometre’ns amb la Llibertat, per estimar-la…
Això vull fer hui, tindre memòria…

NOTICIAS ANTICAPITALISTAS