¿Pero quien se ha creído que es Jesús María Barrientos (presidente del TSJC)? (cast/cat)
El presidente del Parlamento de Cataluña, Roger Torrent, participó ayer en un acto en el Colegio de Abogados de Barcelona. Acto en que participaba también el ministro español de Justicia. Ante él, Torrent defendió los derechos democráticos en un discurso magnífico. Y lo hizo, además, de manera plenamente justificada. No únicamente porque como presidente del parlamento es su obligación defender las libertades de todo el mundo sino también porque está obligado a defender de manera muy especial la vulneración de derechos que sufren actualmente algunos diputados que integran la cámara. Fue un gran acto de dignidad que hay que aplaudir.
Así lo entendieron, de hecho, buena parte de los asistentes que aplaudieron la referencia del presidente del parlament. El contraste, sin embarg, fue el gesto de abandonar la sala protagonizado, entre otros y de manera muy especial, por el presidente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), Jesús María Barrientos, y por el fiscal superior de Cataluña, Francisco Bañeres. Se sumaron algunos otros abogados, pero a diferencia de estos, la actuación de Barrientos y Bañeres es relevante por el cargo que ostentan.
La gravedad del gesto, de hecho, es enorme. Ellos son servidores públicos, pero el presidente del Parlament de Cataluña ejerce la representación de la soberanía popular. Y por eso a ellos los podrá gustar más o menos la persona que ocupa el cargo de president del parlamento, pero le deben un respeto inmaculado. Simplemente porque Roger Torrent no es un ciudadano cualquiera sino la persona que encarna el voto de los ciudadanos de este país y que nos representa a todos. Un voto de los ciudadanos, por cierto, que está también en la base del cargo que ostenta Barrientos, regulado en el título III, capítulo I del Estatuto de Autonomía de Cataluña.
Pero la gravedad del gesto es enorme más allá del cargo político que ostenta ahora Roger Torrent. Porque los ciudadanos lo podemos interpretar en el sentido de que hay unos magistrados que consideran, que parece que se creen, que ellos están por encima de la voluntad popular, y esto no es tolerable en ningún país democrático. No sé quién se ha creído que es, el presidente del TSJC, pero hay que recordarle que debe respeto a las instituciones catalanas, al presidente del parlamento y al voto democrático de los ciudadanos. Y que si se siendo criticado, tiene que mantener la compostura y escuchar.
Però qui s’ha cregut que és, Jesús María Barrientos?
«Hi ha uns magistrats que consideren, que sembla que es creuen, que ells estan per damunt de la voluntat popular, i això no és tolerable en cap país democràtic»
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va participar ahir en un acte al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Acte en què participava també el ministre espanyol de Justícia. Davant seu, Torrent va defensar els drets democràtics en un discurs magnífic. I ho va fer, a més, de manera plenament justificada. No únicament perquè com a president del parlament és la seua obligació defensar les llibertats de tothom sinó també perquè està obligat a defensar de manera molt especial la vulneració de drets que pateixen actualment alguns diputats que integren la cambra. Va ser un gran acte de dignitat que cal aplaudir.
Així ho van entendre, de fet, bona part dels assistents que van aplaudir la referència del president del parlament. El contrast, però, va ser el gest d’abandonar la sala protagonitzat, entre d’altres i de manera molt especial, pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres. S’hi van sumar alguns altres advocats, però a diferència d’aquests, l’actuació de Barrientos i Bañeres és rellevant pel càrrec que ostenten.
La gravetat del gest, de fet, és enorme. Ells són servidors públics, però el president del Parlament de Catalunya exerceix la representació de la sobirania popular. I per això a ells els podrà agradar més o menys la persona que ocupa el càrrec de president del parlament, però li deuen un respecte immaculat. Simplement perquè Roger Torrent no és un ciutadà qualsevol sinó la persona que encarna el vot dels ciutadans d’aquest país i que ens representa a tots. Un vot dels ciutadans, per cert, que està també en la base del càrrec que ostenta Barrientos, regulat al títol III, capítol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Però la gravetat del gest és enorme més enllà del càrrec polític que ostenta ara Roger Torrent. Perquè els ciutadans el podem interpretar en el sentit que hi ha uns magistrats que consideren, que sembla que es creuen, que ells estan per damunt de la voluntat popular, i això no és tolerable en cap país democràtic. No sé qui s’ha cregut que és, el president del TSJC, però cal recordar-li que deu respecte a les institucions catalanes, al president del parlament i al vot democràtic dels ciutadans. I que si se sent criticat, ha de mantenir la compostura i escoltar.