[Operación Catalunya] Carlos E. Bayo: ‘En esta mafia, participan magistrados, fiscales y el presidente español'(cast/cat)

Por José Casulleras Nualart / Vilaweb

Entrevista a uno de los periodistas de Público que han destapado los escándalos de las cloacas del estado y la operación Cataluña

Cuéntenos cómo se pasó del desmantelamiento de la policía franquista a la actual alcantarilla de Interior.
-Se disolvió aquella brigada político-social, pero los miembros más destacados no fueron ni procesados, ni investigados, ni destituidos, ni enviados al paro. Fueron recompensados por sus servicios, que recordemos que fueron torturas y detenciones ilegales durante la dictadura.

Como los recompensaron, aquellos policías franquistas?
-Con cargos con salarios impresionantes, como directores de seguridad de las compañías más grandes de España: Renfe, Iberia, las eléctricas … E incluso de extranjeras, como es el caso de Billy el Niño , el más conocido de todos , que fue colocado en la Renault. Todos se conocían, continuaron reuniéndose y coordinándose y crearon una policía paralela que protegía a quien los pagaba. Villarejo tenía clientes, era el junior de la brigada político-social.

Sale de allí, sale el comisario Villarejo?
-Sí. De hecho, él me dijo en la cara: ‘Yo detener tu padre.’ Le respondí que no era verdad, porque nos detuvieron juntos, pero sí es cierto que después él le interrogó a la Dirección General de Seguridad. Y en presumen. Toda esta gente sale de aquella brigada, y crean una red paralela parapoliciales que protege en todos los sentidos a los multimillonarios que salen de la nada, como la Rusia de Yeltsin o de Putin; la gente que se hace rica con todas las privatizaciones, que comienzan con Boyer y continúan con Aznar, de todas las grandes compañías estatales que fueron privatizadas. Telefónica incluida.

Y aquí empiezan a surgir conflictos.
-Para la dedicación con celo excesivo a proteger algunos de estos millonarios. Por ejemplo, López Madrid, que es el yerno de Villar Mir, de OHL, encausado a la operación Lezo, recibió la protección del comisario Villarejo. Villarejo hizo actuaciones absolutamente agresivas contra la doctora Elisa Pinto, que había denunciado López Madrid por haberla acosado. Y no sólo actúa contra la doctora, a quien apuñaló, sino también contra comisarios que investigan estas amenazas y el acoso de López Madrid contra la doctora.

Como ahora?
-Por ejemplo, el comisario Jaime Barrado, que ya había sido destituido de la unidad de asuntos internos por haber empezado a investigar corrupción policial, y que fue enviado a la comisaría de Chamartín. Allí justamente recibió las denuncias de la doctora Pinto; las investigó y se topó con Villarejo. Pues lo vuelven a destituir. Porque toda esta gente es la mafia intocable.

¿Quiénes son los que participan en el negocio de Villarejo?
-Villarejo crea su imperio. Tiene un gabinete de abogados, toda la planta 9 de la Torre Picasso, que es el edificio más lujoso y caro de Madrid. Tiene el bufete de abogados Stuart and Mckenzie al servicio de quien pague mejor. Y ya sabemos quién paga mejor: Adrián de la Joya, López Madrid … Villarejo pasó diez años en excedencia, durante los cuales levantó este imperio. Y cuando volvió a la policía, lo ascendieron a comisario enseguida.

¿Qué más tiene Villarejo, en este imperio?
-A parte del bufete de abogados, Schola Iuris, que es un instituto de estudios jurídicos en que participan fiscales y magistrados en activo. También ha creado agencias de detectives, tiene cuentas en paraísos fiscales … Y todo ello hecho por un comisario que representa que vive de la nada, que tenía el salario de un inspector. Pues acaba levantando este imperio de cuarenta empresas y veintidós cinco millones de euros declarados. Y esto es la punta del iceberg, no se sabe qué tiene oculto en paraísos fiscales. Esto es lo que se ve.

Nadie desde el estado no hizo nada contra esto?
-La unidad de asuntos internos de la policía hizo un informe, que era un encargo de Eugenio Pino para saber de dónde había salido este imperio. Y en este informe se pedía específicamente a la fiscalía que investigara de donde habían salido estos fondos; para que los investigadores decían que era muy sospechoso, que provenía de blanqueamiento de capitales, y quizá también de fondos reservados. Esto lo enviaron a la fiscalía anticorrupción, que lo recogió, pero los quemó los dedos en cuanto lo vieron, y lo enviaron a la fiscalía superior de Madrid. (Por cierto, Manuel Moix fue fiscal superior de Madrid y cuando se fue dejó allí su hombre de confianza …) Pues a la fiscalía de Madrid, este informe, con un contenido gravísimo porque hablaba de corrupción policial en los escalones más altos del cuerpo, es guardado en un cajón. El cerraron con llave y lo lanzaron al Manzanares. Y un año después continúa en el cajón.

Increíble.
-Eso es un delito gravísimo, porque es la omisión de perseguir delitos por parte del fiscal superior de Madrid. Que alguien lo persiga de oficio! Ah, claro, es que este señor no ha hecho ningún piuletes contra Carrero Blanco!

Se protegen unos a otros.
-Ahora ha caído Manuel Moix, ¿verdad? Pues por Schola Iuris, el instituto del señor Villarejo, ha pasado Manuel Moix, y el señor Maza, fiscal general del estado. Por favor! Es que también ha pasado Manuel Marchena, el magistrado de la sala penal del Supremo! Y que los hacen, a quienes no se dejan intimidar? Los dan ascensos que no pueden rechazar, por lo que Arturo Zamarriego, el juez del caso Nicolás, ha sido ascendido a la audiencia provincial; al juez Eloy Velasco la han promovido a una nueva sala de apelaciones de la audiencia, que es la más poderosa … Y lo han hecho en un momento en que han dicho: este tío debe dejar de investigar.

No se puede esperar que se mueva nada, pues.
-Es que vea el currículum de Manuel Moix. En este artículo titulado ‘ El gobierno [español] asalta la fiscalía para frenar las investigaciones de corrupción política ‘ he publicado cosas gravísimas. Pues nadie reacciona, todo queda silenciado. Es la ley del silencio, es la omertà , es la mafia en estado puro; pero es que en la mafia participan magistrados, fiscales, el ministro de Justicia y el presidente del gobierno español! Esto sería un escándalo mundial en cualquier otro país europeo. Es que Manuel Moix, tres veces, ha tapado [el ex-presidente de la comunidad de Madrid] Ignacio González para que no saliera adelante su caso, antes de llegar a la fiscalía anticorrupción. Cuando era fiscal superior de Madrid, tapaba sin hacer ninguna investigación todas las denuncias contra Ignacio González y el Canal de Isabel II. Se alineó incluso con el empresario Flores, amigo de Ana Botella, en el caso del Madrid Arena. Habían muerto cinco chicas de diecisiete años! Y el fiscal que llevaba el caso ayudaba el empresario responsable de aquella barbaridad. Estos son los méritos de este señor. Pero hay muchos más: se opuso a que se difundieran los correos de Blesa, de los que salió el escándalo de las ‘tarjetas black ‘ …

Y ahora dimite, pero vuelve a la fiscalía del Supremo
… -Sí! Y ganará 118.000 euros al año, es decir, que todavía mejorará el salario. Esto es un escándalo monumental.

Es el funcionamiento del estado mismo. Cómo debe actuar el estado contra él mismo?
-No existe la posibilidad ni de confiar en que haya unos medios de comunicación que lo denuncien. Porque han conseguido que estas grandes compañías y grandes entidades financieras que fueron privatizadas y entregadas a gente como Villalonga (en el caso de Telefónica), se hayan quedado todos los grandes medios de comunicación. Y no hay ningún medio que lo denuncie, eso. Ahora porque todavía hay redes … Es una alianza, en la que hay Interior, que incluye policía y servicios de información, la guardia civil; la fiscalía, totalmente controlada y jerárquicamente obediente a las órdenes del ejecutivo; también una gran parte de la magistratura; controlan el Consejo General del Poder Judicial, que nombra los cargos; y tienen, por supuesto, el poder económico, y político …

Hay periodistas que tienen una implicación muy directa en el caso de las cloacas del estado.
-Hay un documento escrito a mano por el señor Villarejo, en el que dice en 1995 que tiene muchos periodistas infiltrados en los medios de comunicación. En el caso de El Mundo, donde había Manuel Cerdán, Esteban Urreiztieta, Eduardo Inda, Antonio Rubio, decía que había hecho que aparecieran los titulares a toda portada del lunes. Y lo dice así. Si en 1995 ya controlaban los titulares del diario más importante que airear escándalos, pues ahora controlan todos los grandes medios. Y no hablamos de radios y televisiones. Todo esto no se ha judicializado, no ha llegado ni a un juez de guardia. Y cuando se activa la comisión de investigación en el congreso para la operación Cataluña, PP, PSOE y Ciudadanos vetan que comparezcan quienes deberían saber cómo se hicieron las grabaciones a Fernández Díaz, como se filtraron …

¿Por qué Ciudadanos hace el juego al PP y PSOE, en este caso?
-dijeron que harían lo que hiciera la mayoría. Estupefacción! Ellos, que son la punta de lanza de la lucha contra la corrupción! Hablamos del caso de corrupción política más importante que se ha cometido en Europa y se abstienen. Y que si la mayoría dice algo lo aceptarán. Pero qué es esto? Han hecho uso de todo tipo de subterfugios para impedir que realmente se avanzara en la investigación.

Pero Ciutadans es parte implicada? Publicasteis el caso de la boda de un familiar de Fuster Fabra donde había Albert Rivera y donde se puso en contacto la cúpula de la policía con la de BPA para tener los datos de los Pujol.
-Sí, Albert Rivera se enfadó mucho conmigo, porque decía que no había ido al banquete. Pues qué casualidad que no fuera al banquete cuando hay fotografías de él con las mujeres de los dos comisarios, Eugenio Pino y Marcelino Martín Blas, que se hicieron en la mesa del banquete. Pues es una manera de no ser un poco extraña.

Y también estaba, por supuesto, Fuster Fabra, muy vinculado con Ciudadanos.
-También está muy enfadado conmigo porque dije que era un abogado ultraderechista.

Sí, eso lo tenemos documentado en VilaWeb .
-Sí, dice que era un pecado de juventud … Que militare en Fuerza Nueva no quiere decir que no fuera de ultraderecha, no.

Por lo que decís, Ciudadanos, a través de Fuster Fabra, hacía un papel de mediación con la cúpula de la policía.
-Sí, Fuster Fabra hizo la mediación entre los Cierco [ex-dirigentes de la Banca Privada de Andorra] y la cúpula política. Lo hizo para que se hicieran los tratos para poder revelar las cuentas de los Pujol en Andorra. Y eso es indudable. Que Fuster Fabra es uno de los padrinos de Ciudadanos, es indudable. Pero es que aquí te niegan la evidencia.

La operación Cataluña. Por qué propiciaron la comida de la Camarga en 2010 de Sánchez Camacho con Victoria Álvarez?
-Vicky Álvarez bajó de Andorra una vez con Jordi Pujol Ferrusola y con 25.000 euros, no con medio millón. Y cuando él la dejó, pensó que sacaría rentabilidad de haber tenido aquella relación de amantes. Miró la manera de ganar dinero con ello. Y es aquí donde aparece el señor Villarejo, que se relaciona con ella haciéndose pasar por periodista de El Mundo, con el aval de los periodistas Eduardo Inda y Esteban Urreiztieta. En los audios que hay entre Álvarez y Villarejo -aunque haciéndose pasar por periodista de El Mundo- hablan de Jorge Moragas [jefe de gabinete de Mariano Rajoy].

Hombre, Jorge Moragas!
-Sí, ya sabéis que se conocía con Sánchez Camacho porque fueron compañeros de estudios cuando eran jóvenes. Y Moragas dice a Camacho que esta chica que conoce de la escuela ha sido la amante del hijo mayor de Pujol, que tiene muchas ganas de contar cosas y que puede ir muy bien para destruir la reputación de los Pujol. Y le dice que la reciba. Álvarez en la sede del PP en Barcelona, y cuando empiezan a hablar en el despacho de Camacho, se emplazan a comer un día. Y es entonces que Camacho organiza la comida de la Camarga, con el famoso grabación. Tengo pruebas que Camacho ha prestado falso testimonio en sede judicial y ha presentado denuncia falsa y ha mentido en sede parlamentaria. Y ahora es la vicepresidenta primera del congreso español.

El audio de la Camarga resto dos años guardado en un cajón?
-No, se examina. Y se creó la UDEF, al frente de la cual pusieron José Luis Olivera, que ahora mismo es director de un organismo que une la lucha antiterrorista y la lucha contra el crimen organizado. Olivera dirigía la UDEF antes de que Fernández Díaz fuera ministro de Interior; hablamos de la época de Rubalcaba. Pero entonces todavía no tenían el poder necesario para hacer una brigada política para actuar contra los partidos y los políticos catalanes. Pero ya se empezaban a elaborar los dossieres de la UDEF. Quién era la mano derecha de Olivo? Pues Villarejo, que entonces ya buscaba la manera que Victoria Álvarez declarara y que Javier de la Rosa también declarara contra los Pujol. Y en el caso de De la Rosa, Villarejo lo hizo haciéndose pasar por abogado y enviándole el Petit Nicolás. Publicamos la grabación de De la Rosa hablando con el Pequeño Nicolás . Y todo esto se hizo para ir preparando el primer informe de la UDEF.

Y eso pasa por el estallido del independentismo en Cataluña.
-Claro. El auge del independentismo en Cataluña es visto como una amenaza desde la comisaría general de información en Madrid, y desde la dirección adjunta operativa de la policía. Por ello examinan qué se puede hacer y empiezan a preparar dossieres, que se hacen públicos cuando Fernández Díaz ya es el ministerio y dice adelante, todas, hundimos-los. Por eso Daniel de Alfonso se va a hablar con él. Buscan lo que sea para tratar de hundir los políticos soberanistas catalanes, y deben hacerlo antes del 9-N, y lo publican en la prensa afín. Todo esto queda claro en los audios.

Lo veis comparable con los GAL?
-Es el escándalo de corrupción policial y de mafia de Interior desde los GAL, claro. Es comparable en la ejecución, en los objetivos, en lo que tiene de corrupción de la democracia. La diferencia es que, claro, los GAL cometieron asesinatos y de momento esta brigada, no. También aprendieron, los GAL. Si te aparecen dos cadáveres en cal viva, mal asunto. Pero al mismo tiempo nosotros nos han amenazado diciéndonos: ‘Iremos a todas.’

¿Qué cree que pueden llegar a hacer cuando en Cataluña se convoque el referéndum?
-Es que lo más grave de la alcantarilla es que no se limita a Interior. Porque siempre tienes un aparato judicial que te puede dar la razón, te puede proteger y defender. Si hay investigaciones para la cuenta de Xavier Trias que se demuestra que son falsas y se archivan … La cosa más peligrosa es que la alcantarilla contamina la judicatura. En este caso veo que no les hace falta la alcantarilla policíaca porque habrá órdenes de la fiscalía, del TC, del Supremo, para que se llegue a inhabilitar una gran parte del parlamento.

______________

Carlos Enrique Bayo

Els periodistes Carlos Enrique Bayo i Patricia López van fer la compareixença més punyent, fins ara, de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al parlament. Fa temps que tots dos revelen al diari Público què s’amaga a les clavegueres de l’estat: les connexions entre fiscals, magistrats, el Ministeri d’Interior, la cúpula policíaca i les grans companyies espanyoles. Fins a l’esclat de l’operació Catalunya, ‘l’escàndol de corrupció política i de màfia d’Interior més gran des dels GAL’, tal com diu Bayo en aquesta entrevista. Hi parlem per telèfon una hora llarga, durant la qual s’exclama unes quantes vegades pel fet que no hagi passat res de res malgrat tot això que explica, i tot allò que ha publicat. ‘Això seria un escàndol mundial en qualsevol altre país europeu!’, diu, indignat. Aquest ‘això’ de què parla, i que fa posar els cabells de punta, és la continuïtat que s’estableix entre l’antiga brigada político-social franquista i els escàndols que veiem ara.

Expliqueu-nos com es va passar del desmantellament de la policia franquista a l’actual claveguera d’Interior.
—Es va dissoldre aquella brigada político-social, però els membres més destacats no van ser ni processats, ni investigats, ni destituïts, ni enviats a l’atur. Van ser recompensats pels seus serveis, que recordem que van ser tortures i detencions il·legals durant la dictadura.

Com els van recompensar, aquells policies franquistes?
—Amb càrrecs amb salaris impressionants, com a directors de seguretat de les companyies més grans d’Espanya: Renfe, Iberia, les elèctriques… I fins i tot d’estrangeres, com és el cas de Billy el Niño, el més conegut de tots, que fou col·locat a la Renault. Tots es coneixien, van continuar reunint-se i coordinant-se i van crear una policia paral·lela que protegia a qui els pagava. Villarejo tenia clients, era el júnior de la brigada político-social.

Surt d‘allà, surt el comissari Villarejo?
—Sí. De fet, ell em va dir a la cara: ‘Jo vaig detenir el teu pare.’ Li vaig respondre que no era veritat, perquè ens van detenir junts, però sí que és cert que després ell el va interrogar a la Direcció General de Seguretat. I en presumeixen. Tota aquesta gent surt d’aquella brigada, i creen una xarxa paral·lela parapolicíaca que protegeix en tots els sentits els multimilionaris que surten del no-res, com a la Rússia de Ieltsin o de Putin; la gent que es fa rica amb totes les privatitzacions, que comencen amb Boyer i continuen amb Aznar, de totes les grans companyies estatals que van ser privatitzades. Telefònica inclosa.

I aquí comencen a sorgir conflictes.
—Per la dedicació amb zel excessiu a protegir alguns d’aquests milionaris. Per exemple, López Madrid, que és el gendre de Villar Mir, d’OHL, encausat a l’operació Lezo, va rebre la protecció del comissari Villarejo. Villarejo va fer actuacions absolutament agressives contra la doctora Elisa Pinto, que havia denunciat López Madrid per haver-la assetjada. I no solament actua contra la doctora, a qui va apunyalar, sinó també contra comissaris que investiguen aquestes amenaces i l’assetjament de López Madrid contra la doctora.

Com ara?
—Per exemple, el comissari Jaime Barrado, que ja havia estat destituït de la unitat d’afers interns per haver començat a investigar corrupció policíaca, i que fou enviat a la comissaria de Chamartín. Allà justament va rebre les denúncies de la doctora Pinto; les va investigar i va topar amb Villarejo. Doncs el tornen a destituir. Perquè tota aquesta gent és la màfia intocable.

Qui són els qui participen en el negoci de Villarejo?
—Villarejo crea el seu imperi. Té un gabinet d’advocats, tota la planta 9 de la Torre Picasso, que és l’edifici més luxós i car de Madrid. Hi té el bufet d’advocats Stuart and Mckenzie al servei de qui pagui millor. I ja sabem qui paga millor: Adrián de la Joya, López Madrid… Villarejo va passar deu anys en excedència, durant els quals va aixecar aquest imperi. I quan va tornar a la policia, el van ascendir a comissari de seguida.

Què més hi té Villarejo, en aquest imperi?
—A part del bufet d’advocats, Schola Iuris, que és un institut d’estudis jurídics en què participen fiscals i magistrats en actiu. També ha creat agències de detectius, té comptes en paradisos fiscals… I tot això fet per un comissari que representa que viu del no-res, que tenia el salari d’un inspector. Doncs acaba aixecant aquest imperi de quaranta empreses i vint-i-cinc milions d’euros declarats. I això és la punta de l’iceberg, no se sap què té ocult en paradisos fiscals. Això és el que es veu.

Ningú des de l’estat no va fer res contra això?
—La unitat d’afers interns de la policia va fer un informe, que era un encàrrec d’Eugenio Pino per a saber d’on havia sortit aquest imperi. I en aquest informe es demanava específicament a la fiscalia que investigués d’on havien sortit aquests fons; perquè els investigadors deien que era molt sospitós, que provenia d’emblanquiment de capitals, i potser també de fons reservats. Això ho van enviar a la fiscalia anticorrupció, que ho va recollir, però els va cremar als dits tan bon punt ho van veure, i ho van enviar a la fiscalia superior de Madrid. (Per cert, Manuel Moix va ser fiscal superior de Madrid i quan va marxar va deixar-hi el seu home de confiança…) Doncs a la fiscalia de Madrid, aquest informe, amb un contingut gravíssim perquè parlava de corrupció policíaca en els graons més alts del cos, és desat en un calaix. El van tancar amb clau i el van llançar al Manzanares. I un any després continua en el calaix.

Increïble.
—Això és un delicte gravíssim, perquè és l’omissió de perseguir delictes per part del fiscal superior de Madrid. Que algú ho persegueixi d’ofici! Ah, és clar, és que aquest senyor no ha fet cap piulet contra Carrero Blanco!

Es protegeixen els uns als altres.
—Ara ha caigut Manuel Moix, oi? Doncs per Schola Iuris, l’institut del senyor Villarejo, hi ha passat Manuel Moix, i el senyor Maza, fiscal general de l’estat. Per favor! És que també hi ha passat Manuel Marchena, el magistrat de la sala penal del Suprem! I què els fan, als qui no es deixen intimidar? Els donen ascensos que no poden rebutjar, de manera que Arturo Zamarriego, el jutge del cas Nicolás, ha estat ascendit a l’audiència provincial; al jutge Eloy Velasco l’han promogut a una nova sala d’apel·lacions de l’audiència, que és la més poderosa… I ho han fet en un moment en què han dit: aquest paio ha de deixar d’investigar.

No es pot esperar que es mogui res, doncs.
—És que mireu el currículum de Manuel Moix. En aquest article titulat ‘El govern [espanyol] assalta la fiscalia per a frenar les investigacions de corrupció política‘ he publicat coses gravíssimes. Doncs ningú no reacciona, tot queda silenciat. És la llei del silenci, és l’omertà, és la màfia en estat pur; però és que en la màfia hi participen magistrats, fiscals, el ministre de Justícia i el president del govern espanyol! Això seria un escàndol mundial en qualsevol altre país europeu. És que Manuel Moix, tres vegades, ha tapat [l’ex-president de la comunitat de Madrid] Ignacio González perquè no tirés endavant el seu cas, abans d’arribar a la fiscalia anticorrupció. Quan era fiscal superior de Madrid, tapava sense fer cap investigació totes les denúncies contra Ignacio González i el Canal de Isabel II. Es va alinear fins i tot amb l’empresari Flores, amic d’Ana Botella, en el cas del Madrid Arena. Hi havien mort cinc noies de disset anys! I el fiscal que portava el cas ajudava l’empresari responsable d’aquella barbaritat. Aquests són els mèrits d’aquest senyor. Però n’hi ha molts més: es va oposar que es difonguessin els correus de Blesa, dels quals va sortir l’escàndol de les ‘targetes black‘…

I ara dimiteix, però torna a la fiscalia del Suprem…
—Sí! I guanyarà 118.000 euros a l’any, és a dir, que encara millorarà el salari. Això és un escàndol monumental.

És el funcionament de l’estat mateix. Com ha d’actuar l’estat contra ell mateix?
—No hi ha la possibilitat ni de confiar que hi hagi uns mitjans de comunicació que ho denunciïn. Perquè han aconseguit que aquestes grans companyies i grans entitats financeres que van ser privatitzades i lliurades a gent com Villalonga (en el cas de Telefónica), s’hagin quedat tots els grans mitjans de comunicació. I no hi ha cap mitjà que ho denunciï, això. Ara perquè encara hi ha xarxes… És una aliança, en què hi ha Interior, que inclou policia i serveis d’informació, la guàrdia civil; la fiscalia, totalment controlada i jeràrquicament obedient a les ordres de l’executiu; també una gran part de la magistratura; controlen el Consell General del Poder Judicial, que nomena els càrrecs; i tenen, és clar, el poder econòmic, i polític…

Hi ha periodistes que tenen una implicació molt directa en el cas de les clavegueres de l’estat.
—Hi ha un document escrit a mà pel senyor Villarejo, en què diu l’any 1995 que té molts periodistes infiltrats als mitjans de comunicació. En el cas d’El Mundo, on hi havia Manuel Cerdán, Esteban Urreiztieta, Eduardo Inda, Antonio Rubio, deia que havia fet que apareguessin els titulars a tota portada del dilluns. I ho diu així. Si el 1995 ja controlaven els titulars del diari més important que esbombava escàndols, doncs ara controlen tots els grans mitjans. I no parlem de ràdios i televisions. Tot això no s’ha judicialitzat, no ha arribat ni a un jutge de guàrdia. I quan s’activa la comissió d’investigació al congrés per l’operació Catalunya, PP, PSOE i Ciutadans veten que compareguin els qui haurien de saber com es van fer els enregistraments a Fernández Díaz, com es van filtrar…

Per què Ciutadans fa el joc al PP i PSOE, en aquest cas?
—Van dir que farien el que fes la majoria. Estupefacció! Ells, que són la punta de llança de la lluita contra la corrupció! Parlem del cas de corrupció política més important que s’ha comès a Europa i s’abstenen. I que si la majoria diu alguna cosa ho acceptaran. Però què és això? Han fet ús de tota mena de subterfugis per impedir que realment s’avancés en la investigació.

Però Ciutadans hi és part implicada? Vau publicar el cas del casament d’un familiar de Fuster Fabra on hi havia Albert Rivera i on es va posar en contacte la cúpula de la policia amb la de BPA per tenir les dades dels Pujol.
—Sí, Albert Rivera es va enfadar molt amb mi, perquè deia que no havia anat al banquet. Doncs quina casualitat que no anés al banquet quan hi ha fotografies d’ell amb les mullers dels dos comissaris, Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas, que es van fer a la taula del banquet. Doncs és una manera de no ser-hi una mica estranya.

I també hi era, és clar, Fuster Fabra, molt vinculat amb Ciutadans.
—També està molt enfadat amb mi perquè vaig dir que era un advocat ultradretà.

Sí, això ho tenim documentat a VilaWeb.
—Sí, diu que era un pecat de joventut… Que milités a Fuerza Nueva no vol dir que no fos d’ultradreta, no.

Pel que dieu, Ciutadans, a través de Fuster Fabra, feia un paper de mediació amb la cúpula de la policia.
—Sí, Fuster Fabra va fer la mediació entre els Cierco [ex-dirigents de la Banca Privada d’Andorra] i la cúpula política. Ho va fer perquè es fessin els tractes per a poder revelar els comptes dels Pujol a Andorra. I això és indubtable. Que Fuster Fabra és un dels padrins de Ciutadans, és indubtable. Però és que aquí et neguen l’evidència.

L’operació Catalunya. Per què van propiciar el dinar de la Camarga el 2010 de Sánchez Camacho amb Victoria Álvarez?
—Vicky Álvarez va baixar d’Andorra una vegada amb Jordi Pujol Ferrusola i amb 25.000 euros, no amb mig milió. I quan ell la va deixar, va pensar que trauria rendibilitat d’haver tingut aquella relació d’amants. Va mirar la manera de guanyar diners amb això. I és aquí on apareix el senyor Villarejo, que es relaciona amb ella fent-se passar per periodista d’El Mundo, amb l’aval dels periodistes Eduardo Inda i d’Esteban Urreiztieta. En els àudios que hi ha entre Álvarez i Villarejo –encara fent-se passar per periodista d’El Mundo– parlen de Jorge Moragas [cap de gabinet de Mariano Rajoy].

Home, Jorge Moragas!
—Sí, ja sabeu que es coneixia amb Sánchez Camacho perquè van ser companys d’estudis quan eren joves. I Moragas diu a Camacho que aquesta noia que coneix de l’escola ha estat l’amant del fill gran de Pujol, que té moltes ganes d’explicar coses i que pot anar molt bé per a destruir la reputació dels Pujol. I li diu que la rebi. Álvarez va a la seu del PP a Barcelona, i quan comencen a parlar al despatx de Camacho, s’emplacen a dinar un dia. I és aleshores que Camacho organitza el dinar de la Camarga, amb el famós enregistrament. Tinc proves que Camacho ha prestat fals testimoni en seu judicial i ha presentat denúncia falsa i ha mentit en seu parlamentària. I ara és la vice-presidenta primera del congrés espanyol.

L’àudio de la Camarga resta dos anys desat en un calaix?
—No, s’examina. I es va crear la UDEF, al capdavant de la qual van posar José Luís Olivera, que ara mateix és director d’un organisme que uneix la lluita antiterrorista i la lluita contra el crim organitzat. Olivera dirigia la UDEF abans que Fernández Díaz fos ministre d’Interior; parlem de l’època de Rubalcaba. Però aleshores encara no tenien el poder necessari per a fer una brigada política per actuar contra els partits i els polítics catalans. Però ja es començaven a elaborar els dossiers de la UDEF. Qui era la mà dreta d’Olivera? Doncs Villarejo, que aleshores ja cercava la manera que Victoria Álvarez declarés i que Javier de la Rosa també declarés contra els Pujol. I en el cas de De la Rosa, Villarejo ho va fer fent-se passar per advocat i enviant-li el Petit Nicolás. Vam publicar l’enregistrament de De la Rosa parlant amb el Petit Nicolás. I tot això es va fer per anar preparant el primer informe de la UDEF.

I això passa per l’esclat de l’independentisme a Catalunya.
—És clar. L’auge de l’independentisme a Catalunya és vist com una amenaça des de la comissaria general d’informació a Madrid, i des de la direcció adjunta operativa de la policia. Per això examinen què es pot fer i comencen a preparar dossiers, que es fan públics quan Fernández Díaz ja és al ministeri i diu endavant, a totes, enfonsem-los. Per això Daniel de Alfonso se’n va a parlar amb ell. Cerquen el que sigui per mirar d’enfonsar els polítics sobiranistes catalans, i ho han de fer abans del 9-N, i ho publiquen a la premsa afí. Tot això queda clar en els àudios.

Ho veieu comparable amb els GAL?
—És l’escàndol de corrupció policíaca i de màfia d’Interior des dels GAL, és clar. És comparable en l’execució, en els objectius, en allò que té de corrupció de la democràcia. La diferència és que, és clar, els GAL van cometre assassinats i de moment aquesta brigada, no. També en van aprendre, dels GAL. Si t’apareixen dos cadàvers en calç viva, malament rai. Però al mateix temps a nosaltres ens han amenaçat dient-nos: ‘Anirem a totes.’

Què penseu que poden arribar a fer quan a Catalunya es convoqui el referèndum?
—És que el fet més greu de la claveguera és que no es limita a Interior. Perquè sempre tens un aparell judicial que et pot donar la raó, et pot protegir i defensar. Si hi ha investigacions pel compte de Xavier Trias que es demostra que són falses i s’arxiven… La cosa més perillosa és que la claveguera contamina la judicatura. En aquest cas veig que no els fa falta la claveguera policíaca perquè hi haurà ordres de la fiscalia, del TC, del Suprem, perquè s’arribi a inhabilitar una gran part del parlament.

http://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-carlos-enrique-bayo-publico-operacio-catalunya-en-aquesta-mafia-participen-magistrats-fiscals-i-el-president-espanyol/

Escribe un comentario

XHTML: Puedes usar los siguientes tags html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

COLABORA CON KAOS