Nuevo juicio contra el abuso policial (cast/cat)
Se abren las puertas, bajan con las porras en alto y de repente, un golpe. En medio de la cabeza. Sangre.
La contundente actuación policial de los Mossos de aquella noche del 28 de Mayo de 2014 ya tiene cita para juicio. Imposibles de negar, las consecuencias de aquel juego de bastones en que sólo repartían los uniformados, provocaron heridas graves que requirió siete grapas en la cabeza de un detenido y la hospitalización con nariz rota y tres puntos a otro. Un tercer detenido acabó también con varias contusiones y heridas.
Lo que queda por ver es si fruto de este juicio, que tendrá lugar los días 30 de abril y 2-3 de mayo saldrá una condena o por el contrario, atribuyendo la presunción de veracidad a las versiones policiales, se encontrará alguna justificación a lo que a juicio de varios abogados personados en la causa no es más que un clarísimo capítulo de abuso policial. Con resultado de lesiones graves. Con nocturnidad y mucha, mucha mala hostia.
Es el juicio en que las conocidos como «Cuatro Rosas» llevan ahora en el banquillo a los agentes que los detuvieron, ensangrentado la pared contra la que los empotraron, en la calle Rosés del barrio de Sants.
Las Cuatro Rosas fueron condenados con diversas penas de nueve meses y hasta dos años de prisión por haber lanzado piedras a los agentes policiales en medio de las protestas por el intento de desalojo del Centro Social Can Vies. Los hechos se sitúan exactamente en la tercera noche de disturbios y si bien el supuesto lanzamiento de objetos habría tenido lugar en la plaza de Sants, los detenidos habrían sido seguidos calles arriba por varias furgonetas policiales hasta cerrarles el paso y proceder a su detención. Pero los testigos no hablan de correderas sino de gente caminando que de pronto son sorprendidos por furgones policiales que avanzando a gran velocidad y en dirección contraria se detienen de golpe y vomitan agentes llenos de rabia con las porras alturas que descargan contra cuatro personas provocando ‘salpicadura de sangre que durante días se podía ver en la pared,
Aquellos detenidos, golpeados y forzados a soportar el proceso judicial por el que la Generalitat les pedía hasta siete años de prisión, acabaron siendo condenados. La sentencia, en relación al único elemento probatorio que tuvo en consideración, la versión policial, lo reconocía así: «no se aprecia elemento o circunstancia que permita dudar de su imparcialidad». Fácil y débil punto y final que restablece una vez más el sistema de impunidad policial que los movimientos políticos y sociales disidentes de la ciudad y del país nunca hemos olvidado. No nos lo han permitido.
Sus golpes de porra, los mismos que vamos a sufrir el 1 de octubre, nos ponen a lugar. Nos recuerdan quiénes son y quiénes somos.
De sobra sabemos lo difícil que es quitarles la careta. Y por eso, por haber podido llevar algunos en el banquillo, dentro de su propio sistema judicial, estamos más que satisfechos. Porque el reto no ha sido citar a juicio, sino demostrarles que no nos dan miedo. Que seguimos donde estábamos. Al lado de los que luchan y los que, como tú, lees estas líneas y sabes perfectamente de qué hablamos.
Porque cada día somos más. No callamos. Actuamos!
Can Vies se quedó en el barrio.
Nosotros seguimos en las calles! Basta de impunidad policial!
Nou judici contra l’abús policial
S’obren les portes, baixen amb les porres enlaire i de sobte, un cop. Enmig del cap. Sang.
La contundent actuació policial dels Mossos d’Esquadra d’aquella nit del 28 de Maig de 2014 ja té cita per a judici. Impossibles de negar, les conseqüències d’aquell joc de bastons en que només repartien els uniformats, van provocar ferides greus que van requerir set grapes al cap d’un detingut i l’hospitalització amb nas trencat i tres punts a un altre. Un tercer detingut acabà també amb diverses contusions i ferides.
El que queda per veure és si fruit d’aquest judici, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 2-3 de maig en sortirà una condemna o per contra, tot atribuint la presumpció de veracitat a les versions policials, es trobarà alguna justificació al que a parer de diversos advocats personats en la causa no és més que un claríssim capítol d’abús policial. Amb resultat de lesions greus. Amb nocturnitat i molta, molta mala hòstia.
És el judici en que els coneguts com a “Quatre Roses” porten ara al banc dels acusats als agents que els van detenir, ensangonant la paret contra la que els van enclastar, al carrer Rosés del barri de Sants.
Els Quatre Roses van ser condemnats amb diverses penes de nou mesos i fins a dos anys de presó per haver llençat pedres als agents policials enmig de les protestes per l’intent de desallotjament del Centre Social Can Vies. Els fets es situen exactament a la tercera nit d’aldarulls i si bé el suposat llançament d’objectes hauria tingut lloc a la plaça de Sants, els detinguts haurien estat seguits carrers amunt per diverses furgonetes policials fins a barrar-los el pas i procedir a la seva detenció. Però els testimonis no parlen de corredisses sinó de gent caminant que de sobte són sorpresos per furgons policials que avançant a gran velocitat i en contra direcció s’aturen de cop i vomiten agents plens de ràbia amb les porres alçades que descarreguen contra quatre persones provocant l’esquitx de sang que durant dies es podia veure a la paret, a tocar de Can Mantega, fins que l’Ajuntament de Barcelona va córrer a netejar-lo.
Aquells detinguts, colpejats i forçats a suportar el procés judicial pel qual la Generalitat els demanava fins a set anys de presó, van acabar sent condemnats. La sentència, en relació a l’únic element probatori que va tenir en consideració, la versió policial, ho reconeixia així: “no s’aprecia element o circumstància que permeti dubtar de la seva imparcialitat”. Fàcil i dèbil punt i final que restableix un cop més el sistema d’impunitat policial que els moviments polítics i socials dissidents de la ciutat i del país mai hem oblidat. No ens ho han permès.
Els seus cops de porra, els mateixos que patirem l’1 d’octubre, ens posen a lloc. Ens recorden qui són i qui som.
De sobres sabem com n’és de difícil treure’ls la careta. I per això, per haver-ne pogut portar alguns al banc dels acusats, dins del seu propi sistema judicial, estem més que satisfets. Perquè el repte no ha estat citar-los a judici, sinó demostrar-los que no ens fan por. Que seguim on érem. Al costat dels qui lluiten i dels qui, com tu, llegeixes aquestes ratlles i saps perfectament de què parlem.
Perquè cada dia en som més. No callem. Actuem!
Can Vies es quedà al barri.
Nosaltres seguim als carrers! Prou impunitat policial!