Más de un centenar de ataques en dos meses a las libertades de información y expresión en Cataluña (cast/cat)

Por Sonia Calvo / Directa.cat

Desde Mèdia.cat piden que los poderes públicos asuman “un papel activo para garantizar que se pueda informar con libertad y que se respeten los derechos fundamentales de toda la ciudadanía”

El Observatorio Mèdia.cat del Grupo de Periodistas Ramon Barnils presenta una recopilación de agresiones, intimidaciones, coacciones y vulneraciones del derecho a la libertad de expresión y de información de la ciudadanía en el marco del referéndum de autodeterminación

“Toda persona tiene derecho a la libertad de opinión y de expresión; este derecho incluye el de no ser molestado a causa de las mismas opiniones y el de buscar, recibir y difundir informaciones e ideas por cualquier medio y sin límite de fronteras “. Así lo recoge el artículo 19 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, aunque este derecho no siempre está asegurado. Lo demuestra un informe del Observatorio Mèdia.cat que ha recopilado 110 restricciones a las libertades de información y expresión entre el 6 de septiembre y el 1 de noviembre de este año. Una media de casi dos restricciones al día y una cifra prácticamente igual al total de casos recogidos en todo el 2016 (122 en total).

La horquilla temporal no es fruto del azar. El disparo de salida, el momento en que se aprueba la Ley del referéndum y el Gobierno firma el decreto de convocatoria; la de cierre, justo un mes más tarde del día de la celebración del referéndum. Con este informe, desde Mèdia.cat han querido separar el grano de la paja y analizar todos aquellos incidentes que han restringido la labor periodística o la libertad de expresión y de información de la ciudadanía. Está previsto que este trabajo llegue a organismos nacionales e internacionales que trabajan en la defensa de las libertades de información y expresión.

La mayoría de agresiones, intimidaciones y amenazas se han producido en el marco de manifestaciones españolistas y los medios que se han visto más afectados fueron Cataluña Radio y TV3

El informe divide en dos grandes clasificaciones las 110 restricciones recogidas. Por un lado, las que están relacionadas directamente con el trabajo de los periodistas o los medios de comunicación. Por la otra, las que están relacionadas con la posible restricción de los derechos fundamentales de libertad de expresión o de información de la ciudadanía. “Hay que garantizar un clima donde los y las periodistas puedan trabajar de manera adecuada y con unas condiciones aseguradas” explica la coordinadora de Mèdia.cat Elisenda Rovira. Por ello, piden a las administraciones que protejan los derechos a la libertad de expresión y de información tanto de la prensa como de la ciudadanía.

Rovira se muestra especialmente preocupada por los incidentes que tienen que ver con la prensa, ya que más de sesenta de los episodios registrados han afectado directamente a periodistas o medios de comunicación. De estos, desde Mèdia.cat consideran “especialmente grave” que 33 sean agresiones, intimidaciones o amenazas. La mayoría de agresiones, intimidaciones y amenazas -una veintena- han producido en el marco de manifestaciones a favor de la unidad de España. Los medios que se han visto más afectados, según este informe, fueron Cataluña Radio y TV3. “Si las administraciones no persiguen los agresores, esto provoca que haya más”, asevera la coordinadora del informe.

Censura y autocensura

En cuanto a las resoluciones judiciales, actuaciones policiales o denuncias que podrían obstaculizar la labor periodística, se registraron un total de once casos. La mayoría hacen referencia a las notificaciones que prohíben publicar anuncios del referéndum bajo amenaza de consecuencias en el ámbito penal.

Manifestantes a favor de la unidad del Estado enganchan adhesivos a una furgoneta de TV3 en la manifestación del pasado 29 de octubre en Barcelona / Sonia Calvó

 

Ante todas estas situaciones, la abogada Laia Serra, que ha colaborado con el informe, recuerda que la legitimidad de las restricciones a la libertad de expresión no se puede analizar ciñéndose a examinar si provienen del dictado de una resolución judicial. “A pesar de tener este primer escalón de cobertura legal, el análisis debe ser mucho más profunda”, opina. “Las injerencias por parte de la autoridad siempre deberían operar con criterios quirúrgicos y no de brocha gorda”, concluye Serra.

Desde Mèdia.cat apuntan que las restricciones de la tarea periodística y de las libertades de información y de expresión se producen “no sólo por la acción directa del aparato judicial, policial o político, sino también por omisión”

Desde Mèdia.cat han querido remarcar que las restricciones de la tarea periodística y de las libertades de información y de expresión se producen “no sólo por la acción directa del aparato judicial, policial o político, sino también para omisión “. Además, tres cuerpos de seguridad estatales han denunciado a periodistas o medios. Se trata de las denuncias que han recibido la directora de El matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, un periodista de TV3 y la publicación satírica El Jueves. La situación de de inestabilidad por los periodistas y las denuncias también han provocado dieciocho casos de autocensura, como por ejemplo el hecho de dejar de emitir programas o informaciones referentes al 1-O.

Por último, 47 entradas registradas no hacen referencia a la prensa. Algunas de estas explican casos de cierre de webs -tanto institucionales como de entidades- relacionadas con el referéndum, en algunas ocasiones sin notificación previa.

Ante todas estas cifras, desde Mèdia.cat se muestran preocupados por el aumento de situaciones que coartan el trabajo de los periodistas que vulneran las libertades de expresión y de información. Por ello piden que los poderes públicos asuman “un papel activo para garantizar que se pueda informar con libertad y que se respeten los derechos fundamentales de toda la ciudadanía”.


Més d’un centenar d’atacs en dos mesos a les llibertats d’informació i expressió a Catalunya

L’Observatori Mèdia.cat del Grup de Periodistes Ramon Barnils presenta un recull d’agressions, intimidacions, coaccions i vulneracions del dret a la llibertat d’expressió i d’informació de la ciutadania en el marc del referèndum d’autodeterminació
Des de Mèdia.cat demanen que els poders públics assumeixin “un paper actiu per garantir que es pugui informar amb llibertat i que es respectin els drets fonamentals de tota la ciutadania”
Victor Serri

“Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les mateixes opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres”. Així ho recull l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, tot i que aquest dret no sempre està assegurat. Ho demostra un informe de l’Observatori Mèdia.cat que ha recopilat 110 restriccions a les llibertats d’informació i expressió entre el 6 de setembre i l’1 de novembre d’enguany. Una mitjana de quasi dues restriccions al dia i una xifra pràcticament igual al total de casos recollits en tot el 2016 (122 en total).

La forquilla temporal no és fruit de l’atzar. El tret de sortida, el moment en què s’aprova la Llei del referèndum i el Govern signa el decret de convocatòria; la de tancament, just un mes més tard del dia de la celebració del referèndum. Amb aquest informe, des de Mèdia.cat han volgut separar el gra de la palla i analitzar tots aquells incidents que han restringit la tasca periodística o la llibertat d’expressió i d’informació de la ciutadania. Està previst que aquest treball arribi a organismes nacionals i internacionals que treballen en la defensa de les llibertats d’informació i expressió.

La majoria d’agressions, intimidacions i amenaces s’han produït en el marc de manifestacions espanyolistes i els mitjans que s’han vist més afectats han estat Catalunya Ràdio i TV3

L’informe divideix en dues grans classificacions les 110 restriccions recollides. Per una banda, les que estan relacionades directament amb la feina dels periodistes o els mitjans de comunicació. Per l’altra, les que estan relacionades amb la possible restricció dels drets fonamentals de llibertat d’expressió o d’informació de la ciutadania. “S’ha de garantir un clima on els i les periodistes puguin treballar de manera adequada i amb unes condicions assegurades” explica la coordinadora de Mèdia.cat Elisenda Rovira. Per això, demanen a les administracions que protegeixin els drets a la llibertat d’expressió i d’informació tant de la premsa com de la ciutadania.

Rovira es mostra especialment preocupada pels incidents que tenen a veure amb la premsa, ja que més d’una seixantena dels episodis registrats han afectat directament a periodistes o mitjans de comunicació. D’aquests, des de Mèdia.cat consideren “especialment greu” que 33 siguin agressions, intimidacions o amenaces. La majoria d’agressions, intimidacions i amenaces –una vintena– s’han produït en el marc de manifestacions a favor de la unitat de l’Estat espanyol. Els mitjans que s’han vist més afectats, segons aquest informe, han estat Catalunya Ràdio i TV3. “Si les administracions no persegueixen els agressors, això provoca que n’hi hagi més”, assevera la coordinadora de l’informe.

Censura i autocensura

Pel que fa a les resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que 
podrien obstaculitzar la tasca periodística, s’han registrat un total d’onze casos. La majoria fan referencia a les notificacions que prohibeixen publicar anuncis del referèndum sota amenaça de conseqüències en l’àmbit penal.

Manifestants a favor de la unitat de l’Estat enganxen adhesius a una furgoneta de TV3 a la manifestació del passat 29 d’octubre a Barcelona / Sònia Calvó

 

Davant de totes aquestes situacions, l’advocada Laia Serra, que ha col·laborat amb l’informe, recorda que la legitimitat de les restriccions a la llibertat d’expressió no es pot analitzar cenyint-se a examinar si provenen del dictat d’una resolució judicial. “Tot i tenir aquest primer esglaó de cobertura legal, l’anàlisi ha de ser molt més profunda”, opina. “Les ingerències per part de l’autoritat sempre haurien d’operar amb criteris quirúrgics i no de brotxa gorda”, conclou Serra.

Des de Mèdia.cat apunten que les restriccions de la tasca periodística i de les llibertats d’informació i d’expressió es produeixen “no tan sols per l’acció directa de l’aparell judicial, policial o polític, sinó també per omissió”

Des de Mèdia.cat han volgut remarcar que les restriccions de la tasca periodística i de les llibertats d’informació i d’expressió es produeixen “no tan sols per l’acció directa de l’aparell judicial, policial o polític, sinó també per omissió”. A més, tres cossos de seguretat estatals han denunciat a periodistes o mitjans. Es tracta de les denúncies que han rebut la directora d’El matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, un periodista de TV3 i la publicació satírica El Jueves. La situació de d’inestabilitat pels periodistes i les denuncies també han provocat divuit casos d’autocensura, com per exemple el fet de deixar d’emetre programes o informacions referents a l’1-O.

Per últim, 47 entrades registrades no fan referència a la premsa. Algunes d’aquestes expliquen casos de tancament de webs –tant institucionals com d’entitats– relacionades amb el referèndum, en algunes ocasions sense notificació prèvia.

Davant de totes aquestes xifres, des de Mèdia.cat es mostren preocupats per l’augment de situacions que coarten la feina dels periodistes que vulneren les llibertats d’expressió i d’informació. Per això demanen que els poders públics assumeixin “un paper actiu per garantir que es pugui informar amb llibertat i que es respectin els drets fonamentals de tota la ciutadania”.

https://directa.cat/actualitat/mes-dun-centenar-datacs-en-dos-mesos-llibertats-dinformacio-expressio-catalunya

-->
COLABORA CON KAOS