“Los bancos actúan como los nuevos terratenientes de los campos andaluces”

Por Sheila Marin Garcia / Directa.cat

“Tenemos muy claro que si el banco no quiere negociar el Cerro Libertad volverá a ser ocupado “

María Montávez Sánchez es militante del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) en Jaén. El último año ha centrado su lucha en la ocupación de una finca rebautizada como Cerro Libertad, propiedad del BBVA y en desuso durante casi 5 años, acción que le ha supuesto una condena judicial. Sin embargo, el SAT mantiene el pulso con la entidad bancaria de cara a unas posibles negociaciones

El último año, el trabajo que realiza el SAT en Jaén ha visibilizado a través de la campaña de ocupación de la finca Cerro Libertad. Cuéntanos un poco en qué ha consistido.

El 1 de abril de 2017, coincidiendo con el primer año de encarcelamiento del compañero del SAT Andrés Bódalo, el trabajo había sido ligado a la ocupación de varias fincas, decidimos que el empleo de esta finca era la mejor opción para reivindicar su libertad. La finca llevaba años deshabitada y abandonada, propiedad del banco BBVA. Desde entonces, ha tenido lugar un juicio en el que se ordenaba el desalojo de la finca y se me condenó por la acción. La primera notificación de desalojo que recibimos fue el pasado 19 de marzo, pero se aplazó hasta el 2 de abril; este día, sin embargo, se concentró allí muchísima gente del SAT y personas afines a nuestra lucha, provocando la imposibilidad de desalojar la finca. El 19 de abril volvieron a intentar desalojar, con una presencia desproporcionada de boinas negras , más de 300, ante unas 15 personas que nos encontrábamos en la finca en ese momento. Desde entonces, hemos continuado con la que era desde el principio nuestra línea de acción principal: negociar con el banco, que actúa como el nuevo terrateniente de los campos andaluces.


¿En qué punto se encuentra ahora, llevaréis a cabo acciones futuras de reocupación?

A raíz del desalojo el banco nos solicitó una reunión, en la que dejamos claro que nuestro objetivo no era tener la propiedad del terreno, sino que simplemente queríamos hacer uso. Pero el banco nos dejó claro que ellos sólo querían venderlo, que no tenían ninguna intención de arrendar o ceder la finca. A partir de allí volvimos a reocupar el Cerro, pero nos volvieron a desalojar al cabo de dos semanas. Ahora el banco parece más abierto a explorar la vía del arrendamiento siguiendo experiencias similares que ya habían tenido lugar con otras entidades e instituciones y, actualmente, estamos a la espera de una respuesta por su parte. Tenemos muy claro que si el banco no quiere negociar el Cerro Libertad volverá a ser ocupado.


El funcionamiento del SAT es unitario toda Andalucía o intente mantener una autonomía en la gestión de las campañas en cada sección territorial?

Todas las acciones llevadas a cabo por las diferentes secciones territoriales son aprobadas por la Asamblea Nacional, pero luego cada territorio marca su propia línea de acción.

 

Recientemente ha salido a la luz el caso de explotación de las trabajadoras de la fresa en Huelva , a través del cual vemos que el componente de género es esencial también en la lucha por los derechos laborales. Crees que el mundo sindical se trabaja con suficiente perspectiva de género?

El tema del género es algo pendiente de mejorar en todos los ámbitos, pero el SAT está desde hace tiempo luchando muy decididamente en esta línea. De hecho, somos nosotros quienes destapamos el caso de los abusos de las trabajadoras de la fresa. Huelva siempre ha sido un territorio muy hostil y, por fin, ahora hemos conseguido un poco de luz para poder trabajar. Pero nosotros no escapamos de esta batalla, la misma que tiene toda la sociedad en su conjunto para visibilizar la situación de abuso que sufren muchas mujeres, especialmente las campesinas.


Son pocas las mujeres que ocupan posiciones de poder visible a los sindicatos. ¿A qué crees que se debe? Crees que se enmarca en la dinámica general de invisibilización de la mujer y las dificultades que encontramos para acceder a esferas de poder en los diferentes ámbitos sociales o consideras que puede haber un factor específico?

Las mujeres seguimos teniendo muchos problemas a la hora de poder ocupar posiciones directivas, siguiendo la línea que nos marca esta sociedad profundamente patriarcal y machista. Las mujeres seguimos asumiendo los roles domésticos, de cuidados, etc. que nos impide podernos dedicar a trabajos de grandes responsabilidades y liderazgos. En el SAT siempre ha habido mujeres en posiciones de dirección, pero las han tenido que abandonar después de un tiempo porque no consiguen una conciliación efectiva con las vidas personales y familiares. Actualmente, en el sindicato estamos trabajando en esta línea, en conseguir que las mujeres podamos ostentar estas posiciones directivas con los mismos derechos y posibilidades que los compañeros hombres.


Parecería que los jóvenes han perdido vinculación con luchas sindicales organizadas en los últimos años. Consideras que tiene que ver con la forma en que han trabajado los sindicatos mayoritarios de España, huyendo de la acción directa?Como se trabaja desde el SAT para atraer estos sectores de jóvenes desencantados pero con motivación sindicalista?

Este es otro debate abierto en el SAT. Nosotros no tenemos nada que ver con la manera en que han funcionado estos sindicatos mayoritarios. Nuestra lucha está en la calle y eso hace que tengamos mucha gente joven en el Sindicato, sin ir más lejos el mismo portavoz es un chico muy joven, pero es una situación complicada. Hay una apatía general que creo que tiene que ver con una falta de resultados visibles de las luchas sindicales llevadas a cabo. Iniciativas legislativas como la ley mordaza y otras formas de represión, multas y penas de prisión que hemos sufrido nosotros mismos, es cierto que también paralizan, porque no son situaciones fáciles de gestionar. Pero también tengo la esperanza depositada en una juventud que empieza a despertar de una manera muy rebelde y que creo que dentro de un tiempo marcará la diferencia.

Ante campañas de empleo como la del Cerro Libertad, se evidencia una dinámica de criminalización hacia este tipo de acciones promovida por los grandes medios de comunicación. En cambio, las causas subyacentes que motivan estas acciones permanecen silenciadas por estos mismos medios. ¿Cómo crees que se podrían revertir estas situaciones?

Luchar contra el poder mediático es muy complicado, pero intentamos centrarnos en cómo la gente de la tierra y por la que trabajamos nos ve y entiende lo que hacemos. Con el Cerro Libertad nos hemos encontrado que explicando el porqué de la ocupación, casi todo el mundo, independientemente de su ideología, entendía las razones que nos llevaban a hacerlo. Pero los grandes medios de comunicación seguirán distorsionando nuestra lucha, no sólo con acciones de empleo, sino con todos los colectivos que atacamos frontalmente el capitalismo y la barbarie que la acompaña.


A escala comunicativa, el hecho de contar con las redes sociales le ha ayudado a difundir su mensaje de manera más directa y construir un contradiscurso al realizado por los grandes medios de comunicación?

Las redes sociales han sido fundamentales para nosotros. Nos hemos podido dar a conocer en el ámbito mundial y han propiciado que miles de personas pasaran este último año por el Cerro.


¿Crees que sería positivo para contrarrestar esta criminalización y distorsión mediáticas realizar campañas de pedagogía dirigidas a aquella parte de la población menos sensibilizada y cercana con la lucha sindical que realice?

Hace mucho tiempo que estamos realizando este tipo de acciones para darnos a conocer ante colectivos que nos quedan menos accesibles, como gente en paro, algunas mujeres, migrantes, etc. Resultan básicas para visibilizar lo que es el Sindicato y el porqué de sus acciones.


Por último, la solidaridad entre pueblos oprimidos y movimientos sociales parece una de las herramientas más potentes para avanzar en la lucha que estos suscriben. ¿Cómo valoras el apoyo mutuo gestado entre diferentes sectores de la izquierda independentista en Cataluña y colectivos como el SAT?

Al final somos sectores que compartimos objetivos de lucha, a pesar de trabajar en territorios diferentes. Entre nosotros nos entendemos, hemos recibido muchísimas veces a colectivos de la izquierda independentista catalana y el SAT participa muy a menudo de acciones y actos en Cataluña. Hay solidaridad porque, en definitiva, la lucha es compartida: contra el poder establecido, la corrupción y el capitalismo salvaje.


(català)

“Els bancs actuen com els nous grans terratinents dels camps andalusos”

María Montávez Sánchez és militant del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) a Jaén. L’últim any ha centrat la seva lluita en l’ocupació d’una finca rebatejada com a Cerro Libertad, propietat del BBVA i en desús durant gairebé 5 anys, acció que li ha comportat una condemna judicial. Malgrat tot, el SAT manté el pols amb l’entitat bancària de cara a unes possibles negociacions

L’últim any, la feina que realitza el SAT a Jaén s’ha visibilitzat a través de la campanya d’ocupació de la finca Cerro Libertad. Explica’ns una mica en què ha consistit.

L’1 d’abril de 2017, coincidint amb el primer any d’empresonament del company del SAT Andrés Bódalo, la feina del qual havia estat lligada a l’ocupació de diverses finques, vam decidir que l’ocupació d’aquesta finca era la millor opció per reivindicar la seva llibertat. La finca feia anys que estava deshabitada i abandonada, propietat del banc BBVA. Des de llavors, ha tingut lloc un judici en el qual s’ordenava el desallotjament de la finca i se’m va condemnar per l’acció. La primera notificació de desallotjament que vam rebre va ser el passat 19 de març, però es va ajornar fins al 2 d’abril; aquest dia, però, es va concentrar allà moltíssima gent del SAT i persones afins a la nostra lluita, provocant la impossibilitat de desallotjar la finca. El 19 d’abril van tornar a intentar desallotjar, amb una presència desproporcionada de boines negres, més de 300, davant d’unes 15 persones que ens trobàvem a la finca en aquell moment. Des d’aleshores, hem continuat amb la que era des del principi la nostra línia d’acció principal: negociar amb el banc, que actua com el nou gran terratinent dels camps andalusos.


En quin punt us trobeu ara, portareu a terme accions futures de reocupació?

“El banc sembla més obert a explorar la via de l’arrendament seguint experiències similars que ja havien tingut lloc amb altres entitats i institucions i, actualment, estem a l’espera d’una resposta per part seva. Tenim molt clar que si el banc no vol negociar el Cerro Libertad tornarà a ser ocupat”

Arran del desallotjament el banc ens va sol·licitar una reunió, en la qual vam deixar clar que el nostre objectiu no era tenir la propietat del terreny, sinó que simplement volíem fer-ne ús. Però el banc ens va deixar clar que ells només volien vendre’l, que no tenien cap intenció d’arrendar o cedir la finca. A partir d’allà vam tornar a reocupar el Cerro, però ens van tornar a desallotjar al cap de dues setmanes. Ara el banc sembla més obert a explorar la via de l’arrendament seguint experiències similars que ja havien tingut lloc amb altres entitats i institucions i, actualment, estem a l’espera d’una resposta per part seva. Tenim molt clar que si el banc no vol negociar el Cerro Libertad tornarà a ser ocupat.


El funcionament del SAT és unitari arreu d’Andalusia o intenteu mantenir una autonomia en la gestió de les campanyes a cada secció territorial?

Totes les accions dutes a terme per les diferents seccions territorials són aprovades per l’Assemblea Nacional, però després cada territori marca la seva pròpia línia d’acció.

 

Recentment ha sortit a la llum el cas d’explotació de les treballadores de la maduixa a Huelva, a través del qual veiem que el component de gènere és essencial també en la lluita pels drets laborals. Creus que al món sindical es treballa amb suficient perspectiva de gènere?

El tema del gènere és quelcom pendent de millorar en tots els àmbits, però el SAT està des de fa temps lluitant molt decididament en aquesta línia. De fet, som nosaltres qui destapem el cas dels abusos de les treballadores de la maduixa. Huelva sempre ha estat un territori molt hostil i, per fi, ara hem aconseguit una mica de llum per poder-hi treballar. Però nosaltres no ens escapem d’aquesta batalla, la mateixa que té tota la societat en el seu conjunt per a visibilitzar la situació d’abús que pateixen moltes dones, especialment les camperoles.


Són poques les dones que ocupen posicions de poder visible als sindicats. A què creus que és degut? Creus que s’emmarca en la dinàmica general d’invisibilització de la dona i les dificultats que trobem per accedir a esferes de poder en els diferents àmbits socials o consideres que hi pot haver un factor específic?

“Al SAT estem treballant en la línia d’aconseguir que les dones puguem ostentar posicions directives amb els mateixos drets i possibilitats que els companys homes”

Les dones seguim tenint molts problemes a l’hora de poder ocupar posicions directives, seguint la línia que ens marca aquesta societat profundament patriarcal i masclista. Les dones seguim assumint els rols domèstics, de cures, etc. que ens impedeix poder-nos dedicar a feines de grans responsabilitats i lideratges. Al SAT sempre hi ha hagut dones en posicions de direcció, però les han hagut d’abandonar després d’un temps perquè no aconsegueixen una conciliació efectiva amb les vides personals i familiars. Actualment, al sindicat estem treballant en aquesta línia, en aconseguir que les dones puguem ostentar aquestes posicions directives amb els mateixos drets i possibilitats que els companys homes.


Semblaria que els joves han perdut vinculació amb lluites sindicals organitzades en els darrers anys. Consideres que té a veure amb la manera com han treballat els sindicats majoritaris de l’Estat espanyol, defugint de l’acció directa? Com treballeu des del SAT per atreure aquests sectors de joves desencantats però amb motivació sindicalista?

Aquest és un altre debat obert al SAT. Nosaltres no tenim res a veure amb la manera en què han funcionat aquests sindicats majoritaris. La nostra lluita és al carrer i això fa que tinguem molta gent jove al Sindicat, sense anar més lluny el mateix portaveu és un noi molt jove, però és una situació complicada. Hi ha una apatia general que crec que té a veure amb una manca de resultats visibles de les lluites sindicals dutes a terme. Iniciatives legislatives com la llei mordassa i altres formes de repressió, multes i penes de presó que hem patit nosaltres mateixos, és cert que també paralitzen, perquè no són situacions fàcils de gestionar. Però també tinc l’esperança dipositada en una joventut que comença a despertar d’una manera molt rebel i que crec que d’aquí a un temps marcarà la diferència.

 

Davant campanyes d’ocupació com la del Cerro Libertad, s’evidencia una dinàmica de criminalització cap a aquesta mena d’accions promoguda pels grans mitjans de comunicació. En canvi, les causes subjacents que motiven aquestes accions romanen silenciades per aquests mateixos mitjans. Com creus que es podrien revertir aquestes situacions?

Lluitar contra el poder mediàtic és molt complicat, però intentem centrar-nos en com la gent de la terra i per la qual treballem ens veu i entén el que fem. Amb el Cerro Libertad ens hem trobat que explicant el perquè de l’ocupació, quasi tothom, independentment de la seva ideologia, entenia les raons que ens portaven a fer-ho. Però els grans mitjans de comunicació seguiran distorsionant la nostra lluita, no només amb accions d’ocupació, sinó amb tots els col·lectius que ataquem frontalment el capitalisme i la barbàrie que l’acompanya.


A escala comunicativa, el fet de comptar amb les xarxes socials us ha ajudat a difondre el vostre missatge de manera més directa i construir un contradiscurs al realitzat pels grans mitjans de comunicació?

Les xarxes socials han estat fonamentals per a nosaltres. Ens hem pogut donar a conèixer en l’àmbit mundial i han propiciat que milers de persones passessin aquest darrer any pel Cerro.

“Hem rebut moltíssimes vegades a col·lectius de l’esquerra independentista catalana i el SAT participa molt sovint d’accions i actes a Catalunya. Hi ha solidaritat perquè, en definitiva, la lluita és compartida: contra el poder establert, la corrupció i el capitalisme salvatge”


Creus que seria positiu per a contrarestar aquesta criminalització i distorsió mediàtiques realitzar campanyes de pedagogia dirigides a aquella part de la població menys sensibilitzada i propera amb la lluita sindical que realitzeu?

Fa molt de temps que estem realitzant aquests tipus d’accions per donar-nos a conèixer davant col·lectius que ens queden menys accessibles, com gent a l’atur, algunes dones, migrants, etc. Resulten bàsiques per a visibilitzar el que és el Sindicat i el perquè de les seves accions.


Per acabar, la solidaritat entre pobles oprimits i moviments socials sembla una de les eines més potents per avançar en la lluita que aquests subscriuen. Com valores el suport mutu gestat entre diferents sectors de l’esquerra independentista a Catalunya i col·lectius com el SAT?

Al final som sectors que compartim objectius de lluita, tot i treballar en territoris diferents. Entre nosaltres ens entenem, hem rebut moltíssimes vegades a col·lectius de l’esquerra independentista catalana i el SAT participa molt sovint d’accions i actes a Catalunya. Hi ha solidaritat perquè, en definitiva, la lluita és compartida: contra el poder establert, la corrupció i el capitalisme salvatge.

“Els bancs actuen com els nous grans terratinents dels camps andalusos”

 

COLABORA CON KAOS