La comunidad educativa vuelve a la calle para defender la escuela pública catalana (cast/cat)
El conjunto de las administraciones –Estado, Generalitat, Diputaciones y ayuntamientos– invirtieron en 2015 en Cataluña un 3,7% del PIB en educación. La media española es de un 4,4% y en Europa un 5,1%. Según el Anuario 2016 sobre el estado de la educación en Cataluña, de la Fundación Jaume Bofill, harían falta 1.500 millones de euros anuales extras para lograr la media española y hasta 3.000 millones más para llegar a la europea.
Esta es una de las demandas de la comunidad educativa, que el domingo 17 de diciembre saldrá a la calle (a partir de las 12 del mediodía, en la plaça de la Universitat de Barcelona) para exigir que «la administración asuma sus responsabilidades y aumente la inversión en educación hasta lo que marca la ley catalana: 6% del PIB«. Pero no será la única reivindicación de una manifestación convocada por la Assemblea Groga donde se reclamará «construir la educación pública que merece nuestra sociedad». Esta marcha había sido convocada el 11 de octubre pasado pero se decidió posponerla ante la manifestación convocada por la Mesa por la Democracia en reacción al encarcelamiento de Jordi Cuixart y Jordi Sànchez y varias miembros del Gobierno catalán.
El domingo el foco también estará puesto en la segregación escolar que generan las «políticas privatizadoras«. «Hace falta un pacto nacional contra la segregación escolar que destierre progresivamente la doble red de nuestro sistema educativo«, explican las convocantes de la marcha en un manifiesto hecho público el pasado 11 de diciembre, mientras que señalan que en ningún caso se tiene que apuntalar presupuestariamente con dinero público la educación «privada-concertada, un sistema que ya se ha demostrado injusto y segregador«. Este manifiesto ha recibido el espaldarazo de más de 80 de plataformas, entre asambleas en defensa de la educación publica de ámbito local; asociaciones de madres, padres y familias de alumnas; sindicatos de trabajadoras y de estudiantes; organizaciones políticas, así como varias asociaciones vecinales y comités de defensa de la república (CdR).
Defensa de la inmersión
La comunidad educativa no es ajena al momento que vive Cataluña: casos como el del profesorado de la Seu d’Urgell citado a declarar por adoctrinamiento son un ejemplo. Desde la Assemblea Groga se entiende que a la activación del artículo 155 de la Constitución, que ha supuesto que las competencias en educación pasen a ser administradas del Estado central, se añade la campaña mediática permanente del Partido Popular, Ciudadanos y ciertos ámbitos mediáticos contra la escuela pública y el modelo de inmersión lingüística. Ante esta situación, las convocantes a la manifestación de domingo exigen «la insumisión total a la LOMCE y la confrontación al artículo 155«, que se califica de «antidemocrático«, además de animar «a salir a las calles tantas veces como haga falta» para defender el sistema educativo catalán.
«Rechazamos la autocensura a la que se ve abocado el profesorado creada por la aplicación del artículo 155, del mismo modo que rechazamos la autocensura que comporta el decreto de plantillas y de direcciones, que ayudan a cronificar la precariedad de las interinas y el miedo a perder los lugares de trabajo», se apunta desde la plataforma, a la vez que plantea «superar la LEC y llamamos a desobedecer la LOMCE, con sus estructuras jerárquicas, puesto que dan todo el poder a las direcciones de los centros y limitan la capacidad de participación y decisión de los claustros y los consejos escolares». También se quiere dejar clara la postura en defensa del modelo de «inmersión lingüística» y «del catalán como lengua vehicular en los centros educativos, puesto que fomenta la cohesión social y la igualdad de oportunidades, cuenta con el aval de la comunidad educativa e internacional» a la vez que se argumenta que las críticas a la no segregación de los alumnos por razón de su lengua materna no tiene «ningún fundamento científico ni pedagógico, todo lo contrario. Es una estrategia ideológica queriendo aprovechar el conflicto creado para tensionar más la sociedad catalana, desde una visión uniformista».
A pesar de que la componente de protesta es muy importante en la manifestación del domingo, desde la Assemblea Groga también se ha constituido una Mesa Reivindicativa que ha elaborado un documento con una serie de demandas para hacer frente al escenario actual. En total son quince las propuestas que se han trabajado y van desde propuestas financieras a acciones políticas: entre otros, el listado incluye la reducción de ratios de alumnas por aula, incluir de nuevo las escoles Bressol (guarderías) y los espacios familiares en el presupuesto de educación de la Generalitat, recuperar las guarderías gratuitas hasta la universidad, reivindicar el servicio de comedor gratuito o desarrollar o un «sistema justo» y no precarizador de acceso a la función pública, vincular los estudios de FP al departament d’Ensenyament, desarrollar el debate de la ILP de educación en el Parlament o que no se cierren líneas públicas de P3 y otros niveles en un municipio mientras se mantenga líneas concertadas, entre otras.
La comunitat educativa torna al carrer per defensar l’escola pública catalana
El conjunt de les administracions –Estat, Generalitat, Diputacions i ajuntaments– van invertir el 2015 a Catalunya un 3,7% del PIB en educació. La mitjana espanyola és d’un 4,4% i a Europa un 5,1%. Segons l’Anuari 2016 sobre l’estat de l’educació a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, caldrien 1.500 milions d’euros anuals extres per assolir la mitjana espanyola i fins a 3.000 milions més per arribar a l’europea.
Aquesta és una de les demandes de la comunitat educativa, que el pròxim diumenge 17 de desembre sortirà al carrer (a partir de les 12 del migdia, davant de la plaça de la Universitat de Barcelona) per exigir que «l’administració assumeixi les seves responsabilitats i pugi la inversió en educació fins al que marca la llei catalana: 6% del PIB». Però no serà l’única reivindicació d’una manifestació convocada per l’Assemblea Groga on es reclamarà «construir l’educació pública que mereix la nostra societat». Aquesta marxa havia estat convocada l’11 d’octubre passat però es va decidir posposar-la davant de la manifestació convocada per la Taula per la Democràcia en reacció a l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i diverses membres del Govern català.
Diumenge el focus també estarà posat en la segregació escolar que generen les «polítiques privatitzadores». «Cal un pacte nacional contra la segregació escolar que desterri progressivament la doble xarxa del nostre sistema educatiu», expliquen les convocants de la marxa en un manifest fet públic el passat 11 de desembre, mentre que assenyalen que en cap cas s’ha d’apuntalar pressupostàriament amb diners públics l’educació «privada-concertada, un sistema que ja s’ha demostrat injust i segregador». Aquest manifest ha rebut el recolzament d’una vuitantena de plataformes, entre assemblees en defensa de l’educació publica d’àmbit local; associacions de mares, pares i famílies d’alumnes; sindicats de treballadores i d’estudiants; organitzacions polítiques, així com diverses associacions veïnals i comitès de defensa de la república (CdR).
Defensa de la immersió
La comunitat educativa no és aliena al moment que viu Catalunya: casos com el del professorat de la Seu d’Urgell citat a declarar per adoctrinament en són un exemple. Des de l’Assemblea Groga s’entén que l’activació de l’article 155 de la Constitució, que ha suposat que les competències en educació passin a ser administrades de l’Estat central, s’hi afegeix la campanya mediàtica permanent del Partit Popular, Ciutadans i certs àmbits mediàtics contra l’escola pública i el model d’immersió lingüística. Davant aquesta situació, les convocants a la manifestació de diumenge exigeixen «la insubmissió total a la LOMCE i la confrontació a l’article 155″, que es qualifica d'»antidemocràtic», a més d’animar «a sortir als carrers tantes vegades com calgui» per defensar el sistema educatiu català.
«Rebutgem l’autocensura a la que es veu abocat el professorat creada per l’aplicació de l’article 155, de la mateixa manera que rebutgem l’autocensura que comporta el decret de plantilles i de direccions, que ajuden a cronificar la precarietat de les interines i la por a perdre els llocs de feina», s’apunta des de la plataforma, alhora que planteja «superar la LEC i cridem a desobeïr la LOMCE, amb les seves estructures jeràrquiques, ja que donen tot el poder a les direccions dels centres i limiten la capacitat de participació i decisió dels claustres i els consells escolars». També es vol deixar clara la postura en defensa del model d’ «immersió lingüística» i «del català com a llengua vehicular als centres educatius, ja que fomenta la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, compta amb l’aval de la comunitat educativa i internacional» alhora que s’argumenta que les crítiques a la no segregació dels alumnes per raó de la seva llengua materna no té «cap fonament científic ni pedagògic, tot al contrari. És una estratègia ideològica volent aprofitar el conflicte creat per tensionar més la societat catalana, des d’una visió uniformista».
Tot i que la component de protesta és molt important en la manifestació del diumenge, des de l’Assemblea Groga també s’ha constituït una Taula Reivindicativa que ha elaborat un documentamb una sèrie de demandes per fer front a l’escenari actual. En total són quinze les propostes que s’hi han treballat i van des de propostes financeres a accions polítiques: entre altres, el llistat inclou la reducció de ràtios d’alumnes per aula, incloure de nou les escoles Bressol i els espais familiars en el pressupost d’educació de la Generalitat, recuperar les escoles bressols gratuïtes a les universitats, reivindicar el servei de menjador gratuït o desenvolupar o un «sistema just» i no precaritzador d’accés a la funció pública, vincular els estudis d’FP al departament d’Ensenyament, desenvolupar el debat de la ILP d’educació al Parlament o que no es tanquin línies públiques de P3 i d’altres nivells en un municipi mentre s’hi mantingui línies concertades, entre altres.
https://directa.cat/actualitat/comunitat-educativa-torna-al-carrer-defensar-lescola-publica-catalana