El exilio, el último desafío de Valtònyc al poder (cast/cat)
A pesar de que sus movimientos estaban vigilados por la policía española, que requirió a las aerolíneas que informaran de los viajes de Valtònyc fuera de Mallorca, el rapero consiguió marchar sin ser detectado. En un concierto en Vic hace unas semanas, advirtió que no entraría voluntariamente en prisión y que deberían de ir a buscarlo. En un twitt enigmático, pocas horas antes de que se supiera que ya no estaba en el estado español, decía: ‘No se lo pondré fácil, desobedecer es legítimo y una obligación ante este estado fascista. Aquí no se rinde nadie. ‘
Mañana es el día. Mañana van a tumbar la puerta de mi casa para meterme en la carcel. Por unas canciones. Mañana España va a hacer el ridículo, una vez más. No se lo voy a poner tan fácil, desobedecer es legítimo y obligación ante este estado fascista. Aquí no se rinde nadie.
De nada han servido los recursos contra la sentencia al Tribunal Supremo y al Tribunal Constitucional españoles, que los rehusaron y ratificaron la sentencia de la Audiencia. La defensa también ha pedido la suspensión de la pena al Tribunal de Estrasburgo, alegando que España ha vulnerado el Convenio Europeo de los Derechos Humanos.
Mientras esperaba la resolución de los recursos, Valtònyc se ha dedicado a hacer conciertos en todo el estado español y recaudar dinero para pagar el coste del juicio. Además, protagonizó una última polémica animando a matar un maldito guardia civil ‘y’ poner una puta bomba al fiscal ‘durante el descanso de una actuación, lo que implicó una denuncia de la fiscalía y de un sindicato del cuerpo .
Eco internacional del caso
El escándalo por la condena ha tenido bastante eco internacional. La revista alemana Musikexpress comparó la situación de Valtònyc con la persecución que hace de los críticos el presidente turco, Recep Tayyip Erdoğan. ‘¿Cómo puede ser que España sea tan restrictiva con la libertad de expresión?’, Se preguntaba.
El Whasington Post entrevistó Valtònyc y Hasel y publicó un video impactante: ‘Sé de raperos que autocensuran después de nuestro caso’, afirmaba Valtònyc. ‘Esto puede acabar de dos maneras: que la gente responda y el estado no se atreva a volver a hacer y nos absuelva … o que no pase nada y que sigan metiendo más gente en la cárcel por su manera de pensar y opinar ‘, advertía. El New York Times llegó a calificarlo de preso político.
Además, la organización internacional Freemuse catalogó a España de estado donde se vulnera la libertad de expresión artística, y citó el caso de Valtònyc en su reporte anual: La proliferación de los niveles de encarcelamientos, persecución y amenazas contra los raperos en España es una violación total de los tratados internacionales de los que España forma parte y lleva a un contexto de silenciamiento de los artistas ‘, dice el documento.
‘Los Borbones son Unos ladrones’, la respuesta del mundo de la música
Esta iniciativa del cantante Pau Llonch fue un éxito. Pretendía reivindicar la libertad de expresión y condenar la represión contra Valtònyc, Pablo Hasel y los miembros de la insurgencia. En una grabación en la cárcel Modelo de Barcelona, trece raperos compusieron este videoclip.
Participaron Elphomega, Machete en Boca, Frank T, Hombres y Mujeres Nutria, La Raíz, Ira, Los Chikos del Maíz, Tribade, Def Con Dos, Noult, ZOO, Rapsusklei y Sara Hebe, además de los grupos Txarango, Gossos, KOP , Pirat s Sound Sistema, Smoking Souls, el Niño de la Hipoteca, la Compañía Eléctrica Dharma, Rapapunkas, Raska, subversivo, Bonobos, Sirolla y Fetiche 13. Asimismo, se promovieron campañas con el nombre #NoCallarem. Una de las más destacadas fue la Semana por la Libertad de Expresión , cerrada con cuatro conciertos multitudinarios rodeando la Modelo.
Tras ser condenado, Valtònyc no se arrugó. Publicó una nueva canción, titulada con ironía: ‘Pido perdón porqué he comprendido’. Decía que no pediría perdón: ‘Miles de peces, destrozando sus redes. Atacamos donde más les duele. Sus mansiones son los hogares del pueblo ‘, decía uno de los versos que atacaba los estamentos del poder. En el vídeo aparecen imágenes de Rajoy, Bárcenas, Jaume Matas, Felipe VI y la represión policial del primero de octubre.
Está previsto que mañana el grupo de apoyo a Valtònyc y el rapero Pablo Hasel, también condenado por la Audiencia española por las letras de sus canciones, atiendan los medios de comunicación en el Parlamento Europeo. Algunos medios de comunicación han indicado que Valtònyc puede estar en Bélgica, y por lo tanto podría aparecer en la Eurocámara.
L’exili, l’últim desafiament de Valtònyc al poder
La condemna contra el raper mallorquí ha tingut ressò internacional i ha originat una onada de solidaritat i en defensa de la llibertat d’expressió
Ja fa dies que el raper mallorquí Josep Miquel Arenas Beltrán (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), conegut pel seu nom artístic Valtònyc, va prendre el camí de l’exili cap a Bèlgica per evitar l’ingrés a presó. L’Audiència espanyola va condemnar-lo a tres anys i mig per les lletres de les seves cançons, fet que va despertar una onada de solidaritat i indignació arreu de l’estat espanyol. El cas de Valtònyc ha traspassat les fronteres de l’estat espanyol i ha tingut un ressò internacional que ara pot augmentar amb la seva presència a l’estranger.
Malgrat que els seus moviments estaven vigilats per la policia espanyola, que va requerir a les aerolínies que informessin dels viatges de Valtònyc fora de Mallorca, el raper va aconseguir marxar sense ser detectat. En un concert a Vic fa unes setmanes, va advertir que no entraria voluntàriament a la presó i que l’haurien d’anar a cercar. En un piulet enigmàtic, poques hores abans que se sabés que ja no era a l’estat espanyol, deia: ‘No els ho posaré fàcil, desobeir és legítim i una obligació davant aquest estat feixista. Aquí no es rendeix ningú.’
Mañana es el día. Mañana van a tumbar la puerta de mi casa para meterme en la carcel. Por unas canciones. Mañana España va a hacer el ridículo, una vez más. No se lo voy a poner tan fácil, desobedecer es legítimo y obligación ante este estado fascista. Aquí no se rinde nadie.
El cas Valtònyc es remunta al 23 d’agost del 2012, quan fou detingut per la policia espanyola. L’acusaven d’enaltiment del terrorisme, incitació a l’odi, incitació a la violència i injúries contra la corona espanyola. La sentència, del 23 de febrer d’enguany, el condemnava per enaltiment del terrorisme, humiliació a les víctimes, calúmnies i injúries greus contra la corona espanyola i amenaces contra Jorge Campos Asensi, president del partit ultra Actúa Baleares.
De res no han servit els recursos contra la sentència al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional espanyols, que els van refusar i van ratificar la sentència de l’Audiència. La defensa també ha demanat la suspensió de la pena al Tribunal d’Estrasburg, al·legant que l’estat espanyol ha vulnerat el Conveni Europeu dels Drets Humans.
Mentre esperava la resolució dels recursos, Valtònyc s’ha dedicat a fer concerts a tot l’estat espanyol i a recaptar diners per a pagar el cost del judici. A més, va protagonitzar una darrera polèmica animant a matar ‘un maleït guàrdia civil’ i a ‘posar una puta bomba al fiscal’ durant el descans d’una actuació, fet que va implicar una denúncia de la fiscalia i d’un sindicat del cos.
Ressò internacional del cas
L’escàndol per la condemna ha tingut força ressò internacional. La revista alemanya Musikexpress va comparar la situació de Valtònyc amb la persecució que fa dels crítics el president turc, Recep Tayyip Erdoğan. ‘Com pot ser que Espanya sigui tan restrictiva amb la llibertat d’expressió?’, es demanava.
El Whasington Post va entrevistar Valtònyc i Hásel i va publicar un vídeo impactant: ‘Sé de rapers que s’autocensuren després del nostre cas’, hi afirmava Valtònyc. ‘Això pot acabar de dues maneres: que la gent respongui i l’estat no s’atreveixi a tornar-ho a fer i ens absolgui… o que no passi res i que continuïn ficant més gent a la presó per la manera de pensar i opinar’, advertia. El New York Times va arribar a qualificar-lo de pres polític.
A més, l’organització internacional Freemuse va catalogar Espanya d’estat on es vulnera la llibertat d’expressió artística, i cità el cas de Valtònyc en el seu report anual: ‘La proliferació dels nivells d’empresonaments, persecució i amenaces contra els rapers a Espanya és una violació total dels tractats internacionals dels quals Espanya forma part i porta a un context de silenciament dels artistes’, diu el document.
‘Los Borbones son unos ladrones’, la resposta del món de la música
Aquesta iniciativa del cantant Pau Llonch fou un èxit. Pretenia reivindicar la llibertat d’expressió i condemnar la repressió contra Valtònyc, Pablo Hásel i els membres de La Insurgencia. En un enregistrament a la presó Model de Barcelona, tretze rapers van compondre aquest videoclip.
Hi participaren Elphomega, Machete en Boca, Frank T, Homes i Dones Llúdriga, La Raíz, Ira, Los Chikos del Maíz, Tribade, Def Con Dos, Noult, ZOO, Rapsusklei i Sara Hebe, a més dels grups Txarango, Gossos, KOP, Pirat’s Sound Sistema, Smoking Souls, El Niño de la Hipoteca, la Companyia Elèctrica Dharma, Rapapunkas, Raska, Subversa, Bonobos, Siroll i Fetitxe 13. Així mateix, es van promoure campanyes amb el nom #NoCallarem. Una de les més destacades fou la Setmana per la Llibertat d’Expressió, tancada amb quatre concerts multitudinaris envoltant la Model.
Després de ser condemnat, Valtònyc no va arronsar-se. Va publicar una nova cançó, titulada amb ironia: ‘Pido perdón porqué he comprendido’. Deia que no demanaria mai perdó: ‘Milers de peixos, destrossant les seves xarxes. Ataquem-los on més mal els fa. Les seves mansions són les llars del poble’, deia un dels versos que atacava els estaments del poder. En el vídeo hi apareixen imatges de Rajoy, Bárcenas, Jaume Matas, Felipe VI i la repressió policíaca del primer d’octubre.
És previst que demà el grup de suport a Valtònyc i el raper Pablo Hásel, també condemnat per l’Audiència espanyola per les lletres de les seves cançons, atenguin els mitjans de comunicació al Parlament Europeu. Alguns mitjans de comunicació han indicat que Valtònyc pot ser a Bèlgica, i per tant podria aparèixer a l’Eurocambra.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]