Un 155 a la valenciana (cast/cat)
Después de que el Tribunal Constitucional aceptara recursos contra varias leyes aprobadas por las Cortes Valencianas, ahora Montoro limitará la capacidad económica del País Valenciano mediante un control similar al que realiza sobre Cataluña y sobre la ciudad de Madrid. El País Valenciano entra en la lista negra del ministro español de Hacienda.
Cataluña no es el único territorio intervenido por el Gobierno del Estado. El contexto ha situado el Principado en el foco mediático, dada la intensidad del conflicto. Pero el Gobierno español ha aprovechado la oportunidad para actuar contra los territorios que, de una manera u otra, tratan de desarrollar leyes diferenciadas de las del ejecutivo central.
Ahora, el ministro español de Hacienda, Cristóbal Montoro, ha decidido aplicar un 155 a la valenciana. O, mejor dicho, una intervención similar a la que se hizo sobre las instituciones catalanas a mediados de septiembre, pero sobre el País Valenciano. Con otra forma, pero con el mismo fondo. La estrategia es la de añadir requisitos para acceder al Fondo de Liquidez Autonómico, de tal manera que la Generalitat Valenciana tenga que rendir cuentas a la hora de acceder a las ayudas del FLA.
El documento que lo especifica, «Programa para la aplicación del compartimento del FLA del Fondo de Financiación a Comunidades Autónomas para el ejercicio 2017» añade 44 condiciones para que el País Valenciano pueda acceder al dinero del FLA, imprescindibles para el desarrollo autonómico, da la infrafinanciación y la deuda infinita. Según informa el diario valenciano Levante-EMV, de este modo, el Ministerio de Hacienda se garantizaría «el control absoluto de las finanzas de la Generalitat Valenciana». Un control que se haría, según el mismo rotativo, a través de la aportación periódica de información al Ministerio sobre las medidas de gasto de la Generalitat Valenciana y facilitando el acceso a los registros de facturas y todo tipo de documentos que acreditan los gastos hechos desde la autonomía. Un control en toda regla para impedir que nada escape de los intereses del Ejecutivo español. Una intervención a la catalana 2.0, a pesar de que sin un contexto político tienes detrás.
El FLA, hay que recordar, no es una ayuda gratuita del Estado a las autonomías. Su mecanismo es fuertemente criticado por los damnificados. Y es que el FLA se alimenta de las aportaciones de los territorios autonómicos para que después el Estado los conceda créditos con intereses. El mismo consejero de Hacienda, Vicent Soler, dijo a este semanario que este fondo es «una estafa». Si el País Valenciano ya tiene unas condiciones fiscales pésimas en cuanto a su relación económica con el Estado, ahora se encuentra con esta imposición añadida.
El enésimo paso hacia la recentralización
Hace sólo unos días, el Tribunal Constitucional tumbaba el decreto de sanidad universal valenciano por chocar con las competencias estatales. La atención sanitaria a los recién llegados sin papeles no será posible. El mismo TC anuló también dos decretos previos contra el copago farmacéutico. Esta no ha sido la única medida cuestionada: la ley de función social de la vivienda también ha recibido un recurso que es casi una enmienda a la totalidad de la ley. Igual que en los casos anteriores, el intento de anulación también se justifica por la invasión de competencias.
La ley contra la pobreza energética también recibió un recurso que fue aceptado por el TC. El ejecutivo español no veía con buenos ojos que a las empresas de electricidad comunicaran obligatoriamente el corte del suministro de luz por impago a los servicios sociales de los ayuntamientos, que tenían, según la ley, el visto bueno para autorizar o no los cortes.
Las batallas legales para recuperar el derecho civil valenciano, para aplicar el plurilingüismo en la escuela o para desarrollar la comarcalización fueron los primeros episodios de este nuevo contexto. Para desarrollar unas leyes propias que cuentan con mayoría parlamentaria, el País Valenciano se ha encontrado con todo tipo de trabas impuestas desde el Gobierno español. Ahora, las condiciones del Ministerio de Hacienda limitan todavía más la autonomía del país. En este caso desde el ámbito económico y financiero.
De este modo, el Gobierno español vuelve a restringir el desarrollo de otra autonomía con un Gobierno alternativo. Después de que Cataluña fuera castigada con el argumento de la legalidad, ahora, con menos ruido pero el mismo efecto, el País Valenciano también tendrá que obtener el visto bueno para poder avanzar económicamente. Una situación irrespirable que anula el espíritu de las autonomías para promover una centralización feroz. Ahora, el PP tendrá pocos argumentos para defender su modelo de Estado asegurando que «España es el país más descentralizado del mundo».
Un 155 a la valenciana
Després que el Tribunal Constitucional acceptara recursos contra diverses lleis aprovades per les Corts Valencianes, ara Montoro limitarà la capacitat econòmica del País Valencià mitjançant un control similar al que fa sobre Catalunya i sobre la ciutat de Madrid. El País Valencià entra en la llista negra del ministre espanyol d’Hisenda.
Catalunya no és l’únic territori intervingut pel Govern de l’Estat. El context ha situat el Principat en el focus mediàtic, atesa la intensitat del conflicte. Però el Govern espanyol ha aprofitat l’oportunitat per actuar contra els territoris que, d’una manera o altra, tracten de desenvolupar lleis diferenciades de les de l’executiu central.
Ara, el ministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha decidit aplicarun 155 a la valenciana. O, millor dit, una intervenció similar a la que es va fer sobre les institucions catalanes a mitjan setembre, però sobre el País Valencià. Amb una altra forma, però amb el mateix fons. L’estratègia és la d’afegir requisits per accedir al Fons de Liquiditat Autonòmic, de tal manera que la Generalitat Valenciana haja de retre comptes a l’hora d’accedir a les ajudes del FLA.
El document que ho especifica, «Programa per a l’aplicació del compartiment del FLA del Fons de Finançament a Comunitats Autònomes per a l’exercici 2017» afegeix 44 condicions perquè el País Valencià puga accedir als diners del FLA, imprescindibles per al desenvolupament autonòmic, atès l’infrafinançament i el deute infinit. Segons informa el diari valencià Levante-EMV, d’aquesta manera, el Ministeri d’Hisenda es garantiria «el control absolut de les finances de la Generalitat Valenciana». Un control que es faria, segons el mateix rotatiu, a través de l’aportació periòdica d’informació al Ministeri sobre les mesures de despesa de la Generalitat Valenciana i facilitant l’accés als resgristres de factures i tota mena de documents que acrediten les despeses fetes des de l’autonomia. Un control en tota regla per impedir que res no escape dels interessos de l’Executiu espanyol. Una intervenció a la catalana 2.0, tot i que sense un context polític tens al darrere.
El FLA, cal recordar, no és una ajuda gratuïta de l’Estat a les autonomies. El seu mecanisme és fortament criticat pels dagnificats. I és que el FLA s’alimenta de les aportacions dels territoris autonòmics perquè després l’Estat els concedisca crèdits amb interessos. El mateix conseller d’Hisenda, Vicent Soler, va dir a aquest setmanari que aquest fons és «una estafa«. Si el País Valencià ja té unes condicions fiscals pèssimes pel que fa a la seua relació econòmica amb l’Estat, ara es troba amb aquesta imposició afegida.
L’enèsim pas cap a la recentralització
Fa només uns dies, el Tribunal Constitucional tombava el decret de sanitat universal valencià per xocar amb les competències estatals. L’atenció sanitària als nouvinguts sense papers no serà possible. El mateix TC va anul·lar també dos decrets previs contra el copagament farmacèutic. Aquesta no ha estat l’única mesura qüestionada: la llei de funció social de l’habitatge també ha rebut un recurs que ha esdevingut gairebé una esmena a la totalitat de la llei. Igual que en els casos anteriors, l’intent d’anul·lació també es justifica per la invasió de competències.
La llei contra la pobresa energètica també va rebre un recurs que va ser acceptat pel TC. L’executiu espanyol no veia amb bons ulls que les empreses d’electricitat comunicaren obligatòriament el tall del subministrament de llum per impagament als serveis socials dels ajuntaments, que tenien, segons la llei, el vistiplau per autoritzar o no els talls.
Les batalles legals per recuperar el dret civil valencià, per aplicar el plurilingüisme a l’escola o per desenvolupar la comarcalització foren els primers episodis d’aquest nou context. Per desenvolupar unes lleis pròpies que compten amb majoria parlamentària, el País Valencià s’ha trobat amb tota mena d’entrebancs imposats des del Govern espanyol. Ara, les condicions del Ministeri d’Hisenda limiten encara més l’autonomia del país. En aquest cas des de l’àmbit econòmic i financer.
D’aquesta manera, el Govern espanyol torna a restringir el desenvolupament d’una altra autonomia amb un Govern alternatiu. Després que Catalunya fóra castigada amb l’argument de la legalitat, ara, amb menys soroll però el mateix efecte, el País Valencià també haurà d’obtenir el vistiplau per tal de poder avançar econòmicament. Una situació irrespirable que anul·la l’esperit de les autonomies per promoure una centralització ferotge. Ara, el PP tindrà pocs arguments per defensar el seu model d’Estat assegurant que «Espanya és el país més descentralitzat del món».